Reformen la Llei de Seguretat Nacional per a evitar desproveïments en pandèmies i crisis

El Govern ha pres nota dels problemes de desproveïment que es van produir a l’inici de la pandèmia, quan escassejaven respiradors i màscares, i de la vulnerabilitat de les cadenes de subministrament de semiconductors i altres productes industrials que encara persisteix.

Es farà un llistat de productes crítics i de les capacitats de producció nacionals. Per exemple Seat va fabricar respiradors amb els motors dels eixugaparabrises. Faltaven màscares i escoltem el doctor Simón afirmar «que no eren necessàries». I això va ocórrer just abans de veure com a empreses privades es posaven a això pel seu compte. Amb aquesta nova estratègia es podrà obligar empreses a tindre capacitat de producció de productes imprescindibles.

Ells, els nostres sanitaris, sense protecció, amb plàstics i bosses de fem. Avions carregats de material. Ara es podrà procedir a la requisa temporal de béns i els ciutadans podran ser requerits a realitzar prestacions personals. En aquests moments falten semiconductors per a fabricar microxips, un altre producte essencial per a les indústries. Es pretén poder respondre a qualsevol mena d’emergència.

El Govern ha avançat un any l’aprovació de la nova Estratègia de Seguretat Nacional per a adaptar el text al context actual, «caracteritzat per una major competició geopolítica i un entorn socioeconòmic marcat per les conseqüències del COVID, així com per l’acceleració de la transformació provocada per la tecnologia i la transició ecològica».

El Consell de Ministres ha donat llum verda en la seua reunió d’aquest dimarts al Reial decret perquè s’aprova l’Estratègia de Seguretat Nacional. L’actual estratègia és de 2017 i la Llei de Seguretat Nacional estableix la seua renovació cada cinc anys, però l’exdirector de gabinet de Presidència del Govern, Iván Redondo, ja va anunciar al juny que s’avançaria la seua revisió per a adaptar-la en l’actualitat.

L’Executiu argumenta que els objectius de la nova estratègia són avançar en matèria de gestió de crisi, afavorir la seguretat de les capacitats tecnològiques i els sectors estratègics i desenvolupar la capacitat preventiva, de detecció i de resposta enfront de les amenaces híbrides.

Entre les noves actuacions, destaquen algunes com la modernització del sistema de vigilància epidemiològica, el desenvolupament d’un Pla Integral de Seguretat per a Ceuta i Melilla, l’elaboració d’una Estratègia Nacional de lluita contra les campanyes de desinformació o la creació d’una Agència Espacial Espanyola amb una component dedicada a la Seguretat Nacional.

Per a això, el Govern preveu elaborar un catàleg de recursos dels sectors estratègics que puguen ser posats a la disposició de les autoritats competents i redactar plans de preparació i disposició de recursos.
També desenvoluparà un sistema d’indicadors crítics per a l’elaboració d’un Sistema d’Alerta Primerenca i es compromet a adoptar solucions d’intel·ligència artificial per a l’avaluació de la situació de seguretat i el suport a l’anàlisi estratègica.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.