El juí que havia sigut assenyalat per a este dimarts contra el propietari d’una empresa de desocupació acusat d’amenaçar al diputat nacional de Sumar i dirigent de Compromís Alberto Ibáñez ha sigut posposat al 2 de desembre, segons el denunciant. L’ajornament retarda la resolució del cas i prolonga la tensió entre les parts, al mateix temps que manté viu el debat sobre el paper de les empreses de desocupació en conflictes de vivenda.
Ibáñez, vicepresident de la Comissió de Vivenda del Congrés, va denunciar que l’acusat li va dir que anava a ‘anar per ell i per la seua família’ durant un forcejament en una manifestació celebrada este estiu a València. El processament va negar haver proferit amenaces, per la qual cosa el juí ha de dirimir dos versions oposades d’un mateix episodi.
Ajornament al 2 de desembre
Els fets denunciats es remunten al 24 de juliol, en una concentració en suport de María Jesús Plaza, de 60 anys, veïna del barri del Carmen que va assegurar ser víctima de ‘assetjament‘ i ‘coaccions’ per part de l’empresa de desocupació de l’acusat. La protesta es va emmarcar en la creixent conflictivitat per la vivenda, en la qual la presència d’estes companyies intensifica la tensió entre veïns, propietaris i activistes en intervindre en situacions límit prèvies a desallotjaments.
Este dimarts a la vesprada, Ibáñez ha admés en el Congrés dels Diputats que la seua denúncia va partir ‘de la frustració, però també per a demanar auxili’, i ha reclamat que s’il·legalitze eixe tipus d’empreses, a les quals va titllar de ‘quiosquets de l’odi’. Amb això busca traslladar als tribunals i a les institucions el debat sobre qui ha d’actuar en conflictes que afecten drets fonamentals i a la convivència en els barris.
‘És que són pinxos perillosos i crec que és un fet molt greu que violenten i agredisquen a un alt càrrec triat democràticament’, ha afegit. Les seues paraules subratllen la gravetat que atribuïx a l’incident, no sols per la seua condició de càrrec públic, sinó pel missatge dissuasiu que, al seu juí, envien eixes actuacions a la ciutadania que protesta.
Al seu juí, si eixa agressió s’haguera comés cap a ‘un representant de dretes’ o per part de ‘un manifestant propalestí o d’esquerres’, la policia hauria reaccionat, ‘potser els haguera detingut o fins i tot hi havia hagut càrregues policials’. Amb esta comparació, el diputat qüestiona la coherència dels protocols d’actuació i la resposta institucional en contextos d’alta tensió social.
‘No entenc ni compartisc la passivitat de les forces de seguretat i de la fiscalia que exercixen cap a l’assetjament immobiliari que centenars de famílies vulnerables viuen al nostre país, com la que vaig patir aquell dia a València, que afortunadament hui és un símbol de resistència davant els fons voltor’, segons Ibáñez. En la seua opinió, la falta d’actuació afavorix que es normalitzen pràctiques que considera intimidatòries.
Ha insistit que no li veu ‘cap sentit’ al fet que es permeta a empreses privades ‘realitzar la usurpació de funcions que són completament i exclusivament públiques’. Ha defés a més que l’ocupació il·legal d’immobles és ‘una realitat molt menor, molt marginal’, i ha recordat que el procés de llançament depén dels jutges, no de ‘els pinxos’.
Per això, ha instat a il·legalitzar eixe tipus d’empreses per considerar-les organitzacions criminals, ha demanat a l’Audiència Nacional que actue en eixe sentit i ha emplaçat a la ministra de Vivenda a decidir ‘de quin costat esta: si seguix del costat de fons voltor i de rendistes o si ha arribat el moment de començar a actuar’. Mentrestant, l’ajornament del juí fins a desembre prolonga la incertesa i posposa qualsevol conclusió judicial sobre l’ocorregut en la protesta de juliol.
