Animalistes demanen acabar amb els 37 milions d’euros que els ajuntaments destinen a les festes taurines

Les organitzacions AnimaNaturalis i CAS Internacional s’han concentrat este diumenge a València per a exigir als ajuntaments de la Comunitat Valenciana que «deixen de subvencionar amb quasi 37 milions d’euros les festes amb bous«, les quals han denominat com a cruels, i prefereixen que destinen estos diners a «enfortir la sanitat o la cultura essencial».

De negre en senyal de protesta

L’acte s’ha celebrat en la plaça de l’Ajuntament de València on els participants anaven de negre en senyal de protesta, allí han llegit un manifest per a demanar als consistoris que facen «un exercici de responsabilitat amb els diners de tots» i deixen de finançar els actes taurins «d’ara endavant».

<

>
«Els teus diners paga això»

Els participants portaven cartells en els quals es podia llegir missatges com «Els teus diners paga això» o «No amb els meus diners«, acompanyats de fotografies de bous, i han cridat consignes com «Ni un euro més al maltractament animal«, «Tauromàquia abolició» o «Ja n’hi ha prou de maltractament animal«.

El portaveu de AnimaNaturalis, Jou Garcia, ha denunciat, en declaracions a Europa Press, que els diners públics emprats en estes festes, denominades per ell, cruels, ascendeix a cas 37 milions d’euros sone en la Comunitat Valenciana i ha defensat que la societat «té altres prioritats que no siga fer sofrir i torturar a un animal».

Segons l’organització, la província de Castelló gastaria fins a 19,5 milions d’euros en les celebracions taurines, mentre que València, per part seua, destinaria al voltant de 13,6 milions d’euros i finalment Alacant, més de 3,6 milions.

Estos diners per a tancar la pandèmia

Així doncs, Garcia ha insistit que els diners públics «es necessita més que mai per a acabar de tancar esta pandèmia» i ha afegit que el pressupost taurí «podria destinar-se a costejar el manteniment anual de 1.230 llits UCI, 1.394 respiradors, 410 professionals de medicina generalista, 820 infermeres d’hospital, 967.600 test covid-19 i 19.147.000 màscares«.

«Es podria accedir a més de 128.000 quotes d’autònom, a inversió I+D, així com subvencionar fins a 6.000 beques universitàries o 40.000 beques de menjador. Hi ha altres prioritats i parlem d’animals mamífers, vertebrats, amb sistema nerviós central i que sofreixen dolor i por«, ha expressat.

«El principal que sobrevola per sobre de tot és la necessitat. Tenim molts motius per a estar orgullosos, tradicions precioses i molts patrimonis de la humanitat, i no necessitem, l’any 2021, fer sofrir a cap animal que participa en una festa», ha dit.

Ara és el moment

El portaveu ha ressaltat que és ara «el moment» de «generar un canvi per a accelerar la protecció dels nostres germans de planeta que són els animals i intentar donar-los el benestar que es mereixen». «No deuríem ni atribuir-los ni llevar-los cap dret«, ha reivindicat.

També ha volgut remarcar que ta tauromàquia «ocupa el desé lloc en l’Enquesta d’Hàbits i Pràctiques Culturals a Espanya del Ministeri de Cultura, per darrere de museus, monuments, futbol o concerts«, al mateix temps que ha assenyalat que, en l’actualitat, el 90 per cent de les butaques d’una plaça de toros «estan buides i l’edat mitjana és molt alta».

 

Últimes notícies

La inscripció de Buenavida amb les Lynx és una treta administrativa i jugarà la WNBA en 2027

La inscripció d’Elena Buenavida com a jugadora actual de Minnesota Lynx respon a una treta administrativa i no implica que jugue la WNBA en 2026, ja que el pla és que s’incorpore a la franquícia en 2027 i continue mentrestant al Valencia Basket.

250.000 euros en ajuda urgent de la Generalitat per a les víctimes del terratrémol de Colòmbia

La Conselleria de Serveis Socials, Família i Infància ha destinat 250.000 euros a ajuda humanitària urgent a Colòmbia després del terratrémol del 10 d’agost, amb especial atenció a la infància i a la cobertura de necessitats bàsiques. La Generalitat també ha impulsat un catàleg d’organitzacions fiables per a canalitzar les donacions de manera segura.

Alerta taronja per calor extrema en onze comarques valencianes

Sanitat ha activat per a este dijous el nivell de risc taronja per calor en municipis d’onze comarques de València i Castelló, mentres Emergències manté el risc extrem d’incendis a l’interior.

Vint atesos pel dispositiu de l’eclipsi a la Comunitat Valenciana i dotze trasllats a hospitals

El dispositiu especial per l’eclipsi solar a la Comunitat Valenciana ha atés 20 persones per incidències lleus, dotze de les quals han sigut traslladades a hospitals i centres de salut. La jornada s’ha desenvolupat amb normalitat gràcies a la coordinació d’emergències i al comportament de la ciutadania.

Aemet activa més avisos per tempestes i calor extrema a l’interior de València

Aemet ha ampliat per a esta vesprada l’avís groc per pluges intenses, tempestes amb granís i ratxes molt fortes de vent a l’interior nord de València, on també s’esperen fins a 38 graus. Les alertes s’estén al sud de València i a l’interior de Castelló, i continuaran demà divendres.

L’estrena d’Iñigo Pérez amb el Villarreal arriba després de dos inicis de Lliga guanyadors

Iñigo Pérez debuta en Lliga amb el Villarreal a El Sardinero després d’haver guanyat els seus dos anteriors inicis de campionat, tots dos fora de casa amb el Rayo Vallecano.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa hàbitats protegits a la Serra d’Espadà

L’incendi declarat en juliol a la Vall d’Uixó ha cremat més de 9.500 hectàrees i ha afectat greument espais Red Natura 2000 i el Parc Natural de la Serra d’Espadà, segons SEO/BirdLife. L’entitat alerta del risc d’erosió, de la pèrdua d’hàbitats per a aus rapinyaires i forestals i reclama una recuperació basada en criteris científics.

Un estudi de la UPV desvela quan va començar a cremar la ‘Porta de l’Infern’ de Darvaza

Un equip del grup LARS-IIAMA de la UPV ha reconstruit per primera vegada la història del cràter de gas de Darvaza, a Turkmenistan, i ha quantificat que ha emés més de 900.000 tones de metà en cinc dècades. El treball situa l’inici del foc entre setembre de 1987 i febrer de 1988 i destaca este punt com una de les fonts persistents de metà més importants detectades des de satèl·lit.