La directora general de Protecció Civil i Emergències, Virginia Barcones, sosté que la dana d’octubre de 2024 ha donat a la societat una major percepció del risc i ha ensenyat com actuar davant desastres climàtics. En l’aniversari d’aquella tragèdia en la Comunitat Valenciana, subratlla que, malgrat la seua duresa, va deixar aprenentatges útils per a posar-se fora de perill i reduir danys.
Barcones ha sigut la cara visible en dos de les pitjors catàstrofes recents: la dana del 29 d’octubre de 2024, amb més de 200 morts, i els incendis d’agost, que van arrasar 380.000 hectàrees i van deixar quatre víctimes mortals. Situa estos episodis després de cinc anys sense precedents, amb avisos molt importants com la tempesta Filomena i l’erupció del volcà de La Palma en 2021, l’apagada d’abril passat i la pandèmia de COVID-19.
L’últim any, admet, va ser terrible, però també decisiu per a afermar la cultura de prevenció. Segons les seues paraules, ‘de tot eixe aprenentatge, de tot eixe sofriment, de tot el que hem perdut, jo sí que crec que la ciutadania, a nivell individual i la societat, té una percepció del risc i sap que com actuem, de quina manera ho fem, pot ajudar a posar-nos fora de perill, a minimitzar l’impacte’. Eixa percepció, explica, es traduïx a conéixer protocols bàsics, parar atenció als avisos oficials i evitar exposicions innecessàries quan s’anuncien fenòmens adversos.
Sistema d’alertes i responsabilitat ciutadana
Barcones defén amb convicció el sistema d’avisos És-Alert, emprat el 29 d’octubre de 2024 i objecte de polèmica per la seua suposada tardança. Ho definix com ‘un sistema que és efectiu i està salvant vides’ i recorda que està a la disposició de les comunitats autònomes quan l’àmbit territorial afectat és el seu. Afig que ‘no hi ha hagut cap modificació quant al sistema’ i que el que canvia, si és el cas, és la forma en què algun territori l’utilitza.
Insistix que, tant en simulacres com en activacions reals, el sistema funciona a la perfecció i s’ha utilitzat en centenars d’ocasions, com s’ha vist en les últimes danes i en els incendis. En tractar-se d’alertes dirigides a desastres que s’aveïnen de manera imminent, la seua utilitat depén també de la reacció de la població: llegir el missatge, seguir les instruccions i actuar amb prudència reduïx l’exposició al perill.
La responsable de Protecció Civil recalca a més la importància de les conductes individuals: ‘les conductes individuals són indispensables perquè, malgrat el que ocórrega, puguem minimitzar l’impacte’. El seu plantejament reforça la idea que cada decisió compta, des d’evitar desplaçaments innecessaris fins a mantindre’s informat per canals oficials.
En el pla personal, reconeix que el succeït a la Comunitat Valenciana va ser ‘el succés més fort’ al qual s’ha enfrontat i el que ha tingut un ‘major cost físic i emocional’. Assegura que ‘la dana de València és l’episodi que m’ha marcat, que mai oblidaré’ i el convertix en recordatori de la necessitat d’estar preparats davant l’emergència climàtica. Advertix que Espanya viu al Mediterrani, un entorn preciós però molt exposat a fenòmens meteorològics adversos, des de danes fins a incendis, i alerta: ‘L’emergència climàtica és ací i, si no actuem, tindrà terribles conseqüències’.
Durant la gestió dels incendis d’agost, Barcones va ser objecte de crítiques que, al seu juí, van ser més descarnades per tractar-se d’una dona en un lloc de comandament. Assenyala que determinats atacs es repetixen i resulten especialment virulents quan dones estan al capdavant. ‘La igualtat es va obrint camí, però ens queda moltíssim, moltíssim per fer’, lamenta.
Formació des de l’escola
Com a part de l’aposta per l’anticipació, Barcones destaca amb profund orgull un pla de formació en centres educatius no universitaris per a ensenyar a l’alumnat què fer davant un incendi, una inundació o un terratrémol. La iniciativa busca inculcar hàbits d’autoprotecció des d’edats primerenques i reforçar la coordinació amb l’entorn familiar i comunitari en cas d’emergència.
La directora crida a treballar de manera conjunta per a reforçar el sistema i que mai més hàgem de viure una dana. L’objectiu, resumix, és consolidar una societat conscient del risc, capaç d’actuar a temps i coordinada amb les autoritats quan s’activen els protocols.
