Carlos Mazón ha anunciat la seua dimissió com president de la Generalitat un any després de la DANA que va causar 229 morts. En una declaració institucional, ha reconegut errors en la gestió de l’emergència i ha explicat que el desgast personal i familiar li impedix continuar. Ha instat la majoria parlamentària a triar al seu substitut i ha defés que la reconstrucció queda canalitzada, encara que exigix unitat per a completar-la.
Autocrítica i retrets per la gestió de l’emergència
Mazón ha justificat que no se sol·licitara la declaració d’emergència nacional perquè, segons el Govern central, no anava a aportar més efectius ni accelerar la seua arribada. Al seu juí, la conclusió d’aquells dies va ser clara: ‘La realitat és que els dies posteriors descobrim que ens van voler deixar solos per estratègia política’.
En la seua intervenció ha assumit fallades de criteri i d’oportunitat: ‘Sé que vaig cometre errors, ho reconec i viuré amb ells tota la meua vida. He demanat perdó i ho torne a repetir, però cap d’ells va ser per càlcul polític o per mala fe: no sabíem que el barranc de Poio es desbordava, no vam saber que hi havia morts fins a la matinada del 30, ni que la tragèdia tinguera eixa magnitud’.
Ha reconegut que no va cancel·lar la seua agenda quan el temporal se centrava en Utiel i que degué desplaçar-se a la zona. Segons ha dit, eixe retard va alimentar una percepció nociva: ‘Amb això vaig cometre un altre error, permetre que s’instal·lara en l’imaginari social la idea d’un president alié a l’emergència’.
Ha subratllat que, malgrat les carències detectades, es va treballar sense descans i amb tots els mitjans disponibles: ‘Segur que va haver-hi coses que degueren funcionar millor, però mai escatimem en recursos, en esforç i en treball incansable davant una devastació inimaginable’. Al mateix temps, ha denunciat una campanya de desqualificacions que, segons ell, va arribar a convertir en esport nacional ‘anomenar-me assassí’.
Mazón també ha rebutjat rumors sobre la seua activitat aquella vesprada i ha esmentat atacs personals: ‘Han arribat a dir que aquella vesprada vaig estar d’aniversari amb polítics o expolíticos, incomunicat, amb el mòbil apagat, dissenyant l’urbanisme depredador i, per descomptat, el repugnant ataque masclista que ni tan sols esmentaré’.
Sobre la coordinació exterior, ha qualificat d’insuficient l’assistència rebuda: ‘La falta d’ajuda en les dramàtiques primeres hores va ser clamorosa i continua sent hui igual de clamorosa. Volíem ajuda, la demanem i mai la rebem’. A més, ha incidit en què el mal no va anar només material, sinó emocional, pel record de les 229 víctimes i l’esforç col·lectiu que va emergir en aquells dies.
En el pla tècnic, ha defés arguments que, segons sosté, hui s’han corroborat: que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no va avisar del desbordament del barranc, que Aemet va situar el nucli del temporal a Conca a partir de les 6, que ningú va preveure la magnitud de les pluges, que va haver-hi mesuradors sense funcionar i que determinades obres haurien mitigat la tragèdia. ‘Hui dia tot això s’ha pogut demostrar’, ha remarcat.
El cost personal també ha pesat en la seua decisió. ‘Per voluntat personal hauria dimitit fa temps’, ha admés, abans de reconéixer que els mesos posteriors han sigut durs per a ell i, sobretot, per a la seua família.
Mirant al futur immediat, ha apel·lat a la majoria parlamentària de Les Corts per a triar com més prompte millor a un nou president que complete i consolide la reconstrucció. Ha mostrat confiança que el seu successor sabrà seguir el treball emprés i que la seua eixida permeta abordar la tragèdia amb més objectivitat. ‘Espere que quan baixe un poc el soroll, la societat puga distingir entre un home que s’ha equivocat i una mala persona’, ha conclòs, agraint l’honor d’haver servit com president.
