L’alcaldessa de València ha considerat que el franquisme va tindre ‘costats positius i negatius’, encara que tot seguit ha remarcat que va ser ‘una etapa negra del nostre país que mereix superar-se i mirar cap avant, condemnant el que va ser’. Les seues declaracions s’han produït durant una entrevista radiofònica en la qual li han preguntat si Franco va aportar una cosa positiva a Espanya, qüestió que ha emmarcat en un debat que, al seu juí, ha d’abordar-se amb perspectiva i sense deixar de mirar al futur.
En la seua primera resposta, la regidora ha assenyalat que es tracta de ‘una etapa de la nostra història que té costats positius i negatius, però en qualsevol cas Espanya ha de mirar cap al futur‘. Amb eixa idea ha intentat desplaçar el focus des de l’enfrontament pel passat cap a la gestió del present, insistint que les discussions històriques no haurien d’eclipsar els problemes quotidians dels veïns.
Aclariment després de la pregunta en la ràdio
La responsable municipal ha precisat que en aquell període ‘es van fer infraestructures necessàries que han donat els seus fruits i que han sigut amortitzades, infraestructures com les hidràuliques’. No obstant això, ha subratllat immediatament els límits d’eixa valoració: ‘evidentment, no tindre un sistema democràtic que no reconega els drets i llibertats dels espanyols no em sembla el més interessant d’aquella època’.
Des del seu perfil acadèmic, ha reforçat eixe missatge: ‘Com a doctora en Dret Constitucional, em crec el nostre procés democràtic. No m’agrada ni el revengisme ni una reivindicació que temps passats foren millors’. En la seua opinió, hi ha debats que responen a interessos polítics i que no aporten solucions concretes: ‘hi ha debats que són interessats i no tenen cap sentit ni cap aportació al dia a dia dels veïns i les veïnes. Parlar de Franco no em motiva cada matí, em motiva parlar del que necessiten els valencians’.
L’alcaldessa ha emfatitzat a més el balanç negatiu d’aquell règim: el franquisme va tindre aspectes ‘molt negatius i per això la democràcia va ser tan sana i el nostre marc constitucional ens ha donat la millor etapa de convivència del nostre país’, amb ‘drets i llibertats públiques que s’han de respectar, a Déu gràcies’. Amb esta comparació, ha apuntat a la democràcia com a referència indiscutible per a mesurar la qualitat institucional i la convivència.
Debat històric i gestió municipal
En un aclariment posterior davant els mitjans, ha reiterat que reconéixer l’existència d’obres públiques no implica atribuir-los mèrit polític al dictador: ‘es van construir una sèrie d’infraestructures, però sense atribuir-li el mèrit a Franco ni al franquisme’. I ha afegit que eixe matís ‘no vol dir ni que justifique, ni que no condemne, ni que no tinga clar que era un dictador, ni que no es respectaven els drets i les llibertats. Crec que hi ha molts interessats a parlar molt de Franco, però a mi el que m’interessa és parlar del futur’.
Finalment, ha recalcat que es tracta d’un període en el qual ‘els drets i llibertats no es van respectar’ i que ha sigut superat per generacions compromeses amb el marc constitucional. Segons ha sostingut, la lliçó que extrau és mirar al futur, reforçar el consens democràtic i orientar l’acció municipal a resoldre les necessitats presents de la ciutadania, especialment en un context on el record del franquisme reapareix de manera periòdica i reobri discussions que, al seu juí, no ajuden a la gestió diària.
