Una catedràtica de Geografia Física de la Universitat de València va afirmar que l’alerta enviada pels servicis d’emergència durant la DANA d’octubre va arribar tard i no va ser adequada per al moment en què es va enviar. Esta declaració es va produir en el marc de la causa penal que investiga la gestió del fenomen meteorològic.
L’experta va explicar que cada alerta ha d’emetre’s en el moment apropiat de l’emergència. Segons les seues paraules, les alertes han d’enviar-se abans i si són d’última hora, han d’incloure instruccions molt clares d’autoprotecció per a evitar confusió i riscos per a la població.
La importància del moment en l’alerta
En la seua opinió, l’alerta enviada a les 20.11 hores hauria d’haver sigut un missatge urgent perquè la ciutadania es pose fora de perill, pujant-se a plantes altes atés que per a llavors ja s’havien produït grans onades d’inundació.
La catedràtica també va assenyalar que una alerta tardana pot generar la falsa sensació que encara hi ha temps per a salvar béns materials abans que la vida, una conducta que hauria contribuït a diversos casos tràgics ocorreguts durant la DANA.
Percepció del risc
Respecte a la percepció del risc, va destacar que va ser molt baixa pel fet que les pluges es van concentrar en la conca alta, mentres que les zones més vulnerables situades en la conca baixa no rebien precipitació directa, la qual cosa va poder induir a subestimar el perill.
Inundacions sobtades
A més, va explicar que en rambles i rius secs es poden produir inundacions sobtades o flaix floods, que passen de la sequedat total a cabals màxims en temps molt breu. En l’episodi del 29 d’octubre es van registrar dos onades principals, la segona amb més de 2.200 metres cúbics per segon.
Crítiques a la gestió de l’alerta
L’experta va afirmar que l’alerta meteorològica havia anunciat amb antelació el risc i que es va declarar el nivell roig, el màxim previst. Per això, va criticar que les mesures de prevenció i resposta es van considerar tardanes, perquè el comité d’emergència Cecopi hauria d’haver-se reunit abans per a planificar l’actuació.
Va destacar també que l’alarma ÉS-Alert va arribar als mòbils després que es produïren ja les grans inundacions, la qual cosa limita la capacitat de reacció de la població.
Confusió i cultura hidrològica
Finalment, va fer referència a les faules difoses, com el fals rumor sobre l’obertura de comportes en la presa de Forata, que van generar confusió. Va recalcar la importància de millorar la cultura hidrològica de la ciutadania, explicant que no tota l’aigua i pluja afecta per igual a totes les zones, ja que depenen de conques de drenatge distintes. Conéixer esta informació seria clau per a respondre de manera adequada davant esdeveniments d’este tipus.
