La classe d’arròs que no hauries de comprar mai en el supermercat

Imatge d'arxiu d'arròs

Els experts assenyalen tres maneres de reduir la toxina en cuinar-lo | PIXABAY

 

Si l’arròs pot proporcionar els carbohidrats de base necessaris per a una dieta saludable, l’etiquetatge dels paquets i els productes precuinats que comprem en el supermercat també hauria de detallar-ne la concentració d’arsènic.

 

L’arsènic és un producte tòxic que s’infiltra de manera natural en els grans i que, segons ha alertat un estudi que han fet diferents experts britànics, sobrepassa els nivells permesos en la mitat dels casos analitzats. Un consum desmesurat podria ser el causant, a la llarga, d’un carcinoma.

 

[predef]valncia-grup-de-facebook-595[/predef]

 

L’arsènic en l’arròs

Tal com ha indicat l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), l’arsènic inorgànic és un compost que es pot trobar en el medi ambient «a conseqüència de processos naturals com volcans, incendis forestals o erosió de roques i minerals».

 

A demés, esta composició també es pot observar a causa de l’activitat industrial com la producció de combustibles fòssils o l’ús d’herbicides i pesticides. L’arròs és un aliment propens a absorbir elements a causa del seu cultiu en camps inundats, el que produïx que la toxina s’introduïsca fàcilment en el comestible.

 

 

La varietat més afectada

Segons ‘El Español‘, en un estudi publicat en la revista Ecotoxicology and Environmental Safety, investigadors de l’Institut per a l’Alimentació Sostenible de la Universitat de Sheffield van trobar que 28 de 55 mostres de productes d’arròs analitzats que es venien en els supermercats britànics excedien els nivells de la toxina inorgànica establerts per les regulacions de la Comissió Europea, especialment pel que fa al consum d’arròs per part de xiquets i bebés.

 

En contrastar les diferents concentracions d’arsènic en funció de la varietat de l’arròs, es va poder comprovar que l’arròs integral, que en teoria té un bon perfil nutricional, posseïx més arsènic que altres classes. L’arròs blanc, en contraposició amb l’integral, és el que té menys quantitat d’esta toxina. I l’arròs que presenta una major concentració del compost nociu ha resultat ser l’arròs d’agricultura biològica, per la seua forma de cultiu.

 

El consum d’arròs en els més menuts

La principal preocupació residix en els xiquets en ple desenvolupament. Segons l’AESAN, els menuts són entre dos i tres voltes més vulnerables a l’arsènic a causa de la seua menor massa corporal i els danys que podrien sorgir en qualsevol òrgan del seu cos, sobretot, en els pulmons i en la pell, podrien ser més greus.

 

D’altra banda, l’arròs és un component àmpliament utilitzat en l’alimentació infantil pel seu preu econòmic, les poques al·lèrgies que sol produir i la multifuncionalitat que oferix en els plats i purés. Pel que fa als bebés, els investigadors han conclòs que els que tinguen menys de dotze mesos d’edat haurien de restringir el consum diari d’arròs a un màxim de 20 grams.

 

«Els productes a força d’arròs es consideren freqüentment com una opció saludable per als bebés i els xiquets menuts, però el nostre treball suggerix que, en la mitat dels casos estudiats, als menors no se’ls hauria d’alimentar amb més de 20 grams diaris d’arròs per a evitar els riscos associats a l’arsènic», ha declarat Menon. «Els governs i la Comissió Europea han d’introduir un etiquetatge específic per a que les famílies puguen elegir la seua compra ben informades», afegix.

 

Com reduir la toxina?

Reduir la concentració d’arsènic en l’arròs que es vol preparar és possible. Segons Marián García, farmacèutica, dietista i nutricionista, hi ha tres claus per a fer-ho.

 

La primera seria deixar l’arròs a remulla la nit anterior durant, com a mínim, huit hores; la segona, llavar l’arròs fins que l’aigua isca clara; i, finalment, la tercera, consistix a coure amb prou aigua, més de l’habitual, l’arròs. D’esta manera, es podria consumir l’arròs el més net i saludable possible, principalment pensant en els més menuts de la casa.

Últimes notícies

La pujada d’humitat dona una treva a l’incendi de la Vall d’Uixó però l’oratge empitjora

L’augment d’humitat ha millorat lleugerament les tasques d’extinció de l’incendi de la Vall d’Uixó, encara fora de control, però les previsions de vent de llevant i l’orografia compliquen el treball dels Bombers de Castelló.

Dinou persones ateses per fum en l’incendi de la Vall d’Uixó i reforç sanitari a la zona

Dinou persones han sigut ateses per inhalació de fum en l’incendi de la Vall d’Uixó, set continuen en observació i dos romanen ingressades. Sanitat i altres conselleries han reforçat recursos sanitaris, socials i per a animals davant els desallotjaments.

El Govern descarta causes naturals en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Govern ha avançat que l’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó, amb 4.300 hectàrees arrasades i més de 16.000 evacuats, no sembla tindre un origen natural, tot i que la investigació continua oberta.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.