Si l'arròs pot proporcionar els carbohidrats de base necessaris per a una dieta saludable, l'etiquetatge dels paquets i els productes precuinats que comprem en el supermercat també hauria de detallar-ne la concentració d'arsènic.
L'arsènic és un producte tòxic que s'infiltra de manera natural en els grans i que, segons ha alertat un estudi que han fet diferents experts britànics, sobrepassa els nivells permesos en la mitat dels casos analitzats. Un consum desmesurat podria ser el causant, a la llarga, d'un carcinoma.
Tal com ha indicat l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), l'arsènic inorgànic és un compost que es pot trobar en el medi ambient «a conseqüència de processos naturals com volcans, incendis forestals o erosió de roques i minerals».
A demés, esta composició també es pot observar a causa de l'activitat industrial com la producció de combustibles fòssils o l'ús d'herbicides i pesticides. L'arròs és un aliment propens a absorbir elements a causa del seu cultiu en camps inundats, el que produïx que la toxina s'introduïsca fàcilment en el comestible.
Segons 'El Español', en un estudi publicat en la revista Ecotoxicology and Environmental Safety, investigadors de l'Institut per a l'Alimentació Sostenible de la Universitat de Sheffield van trobar que 28 de 55 mostres de productes d'arròs analitzats que es venien en els supermercats britànics excedien els nivells de la toxina inorgànica establerts per les regulacions de la Comissió Europea, especialment pel que fa al consum d'arròs per part de xiquets i bebés.
En contrastar les diferents concentracions d'arsènic en funció de la varietat de l'arròs, es va poder comprovar que l'arròs integral, que en teoria té un bon perfil nutricional, posseïx més arsènic que altres classes. L'arròs blanc, en contraposició amb l'integral, és el que té menys quantitat d'esta toxina. I l'arròs que presenta una major concentració del compost nociu ha resultat ser l'arròs d'agricultura biològica, per la seua forma de cultiu.
La principal preocupació residix en els xiquets en ple desenvolupament. Segons l'AESAN, els menuts són entre dos i tres voltes més vulnerables a l'arsènic a causa de la seua menor massa corporal i els danys que podrien sorgir en qualsevol òrgan del seu cos, sobretot, en els pulmons i en la pell, podrien ser més greus.
D'altra banda, l'arròs és un component àmpliament utilitzat en l'alimentació infantil pel seu preu econòmic, les poques al·lèrgies que sol produir i la multifuncionalitat que oferix en els plats i purés. Pel que fa als bebés, els investigadors han conclòs que els que tinguen menys de dotze mesos d'edat haurien de restringir el consum diari d'arròs a un màxim de 20 grams.
«Els productes a força d'arròs es consideren freqüentment com una opció saludable per als bebés i els xiquets menuts, però el nostre treball suggerix que, en la mitat dels casos estudiats, als menors no se'ls hauria d'alimentar amb més de 20 grams diaris d'arròs per a evitar els riscos associats a l'arsènic», ha declarat Menon. «Els governs i la Comissió Europea han d'introduir un etiquetatge específic per a que les famílies puguen elegir la seua compra ben informades», afegix.
Reduir la concentració d'arsènic en l'arròs que es vol preparar és possible. Segons Marián García, farmacèutica, dietista i nutricionista, hi ha tres claus per a fer-ho.
La primera seria deixar l'arròs a remulla la nit anterior durant, com a mínim, huit hores; la segona, llavar l'arròs fins que l'aigua isca clara; i, finalment, la tercera, consistix a coure amb prou aigua, més de l'habitual, l'arròs. D'esta manera, es podria consumir l'arròs el més net i saludable possible, principalment pensant en els més menuts de la casa.
🌞 Vols saber l'oratge que farà? Seguix-nos en Instagram!