Una família espanyola podrà descansar més tranquil·lament després de rebre una carta per part d'una infermera anònima que va cuidar del seu iaio quan va estar ingressat per Covid-19 el març del 2020, en plena primera onada de la pandèmia.
Gregorio era un home de 88 anys que va estar ingressat a l'Hospital Universitari de Getafe, però que, lamentablement, va acabar fent més gran la llista de les 45.000 persones que van morir al nostre país per la malaltia durant els primers mesos.
En aquell moment, els hospitals espanyols, i especialment els madrilenys, estaven saturats de pacients amb coronavirus, la qual cosa convertia el treball en els centres sanitaris en una autèntica odissea. Però esta infermera va trobar a un pacient que, malgrat la seua gravetat, li va fer la vida més fàcil.
Per esta raó ha volgut contactar amb la seua família, i al seu torn donar-los la tranquil·litat de saber que el seu iaio, tenint en compte la situació, va estar ben atés en els seus últims dies de vida.
En la carta, recollida per 'El Huffington Post', la infermera explica a la seua família que quan va conéixer a Gregorio i es va presentar, ell va respondre amb un «hola i un somriure», alguna cosa que a ella li va meravellar perquè estava començant un torn que va ser molt dur.
Esta infermera, que ha preferit quedar en l'anonimat, explica com van ser els dies de Gregorio a l'hospital, com li va netejar el cos amb unes compreses xopades d'aigua i es va recordar de la seua família, confinada a casa com tots els espanyols i sense poder estar amb ell.
«Llavors vaig pensar en la seua família, en el preocupats que estarien per Gregorio, per com estaven sent estos moments i va ser en este precís instant quan vaig concebre escriure esta carta», escriu la infermera.
La família de Gregorio, per part seua, ha rebut la carta amb la major de les alegries, perquè han pogut llevar-se una espineta que tenien clavada des de fa un any. Quan el seu iaio va estar ingressat, la família només rebia el comunicat mèdic per via telefònica i una vegada al dia. Era l'única forma que tenien de saber com estava Gregorio.
Laura, la seua neta, explica que les imatges que es veien de com estaven els hospitals, amb pacients en els passadissos i sense espai ni personal per a atendre'ls correctament, els va deixar amb molt mal sabor de boca, pensant que el seu iaio podria haver estat patint això durant els seus últims dies.
Però la carta d'esta infermera els demostra que este no va ser el cas de Gregorio, sinó que ell sí que va poder ser ben atés pel personal i, dins del dolent, va passar els seus últims dies cuidat.
«Esta espineta que se te queda dins en tot este temps, pensant que el meu iaio havia mort d'una determinada manera, ara resulta que ha donat la volta. Ha estat com una esperança, una tranquil·litat. El meu iaio va morir i és una mala notícia, però el fet de saber que ha estat bé es porta d'una altra manera», relata Laura.
La preocupació de la família es va agreujar perquè Gregorio sofria alzheimer, la qual cosa li provocava ansietat i dificultats per a respirar quan estava conscient, per la qual cosa els seus familiars temien que això dificultara encara més la seua progressió del Covid-19 i l'estat en el qual va estar ingressat.
Finalment, la família de Gregorio pot descansar tranquil·la sabent que el seu iaio va passar els seus últims dies entre persones que van cuidar d'ell i li van atendre perquè no li faltara de res, a pesar de la mala situació en la qual es trobaven.
🌞 Vols saber l'oratge que farà? Seguix-nos en Instagram!