Els gossos poden detectar la covid amb una precisió de fins al 94%

 

Els gossos biodetectors poden identificar l’olor del Covid-19 amb una taxa de precisió de fins a 94%, segons un estudi preliminar de l’associació britànica Medical Detection Dogs, publicat este dilluns.

La investigació, dirigida juntament amb l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres i la Universitat de Durham, va utilitzar mostres de més de 3.750 persones, com a camises, màscares i calcetins usats, per a entrenar a sis gossos en la detecció de Covid-19.

Els resultats inicials, encara pendents de revisió externa per part d’altres científics, apunten que els gossos van ser capaços d’identificar la malaltia en el 94% dels casos, una precisió superior a la que ofereixen les proves d’antígens, d’entre el 58% i el 77%.

L’estudi preliminar reflecteix, a més, que un sol gos pot examinar fins a 250 persones en una hora, considerablement més ràpid que la resta de mètodes de detecció de Covid-19, apunten els experts.
La investigació indica que els gossos entrenats podrien ser de gran ajuda com una primera eina de detecció ràpida en espais públics, com a aeroports, si s’utilitzaren juntament amb mètodes tradicionals, com les proves PCR, per a confirmar els resultats.

«Saber que podem aprofitar el sorprenent poder del nas d’un gos per a detectar el coronavirus de manera ràpida i no invasiva ens dona l’esperança de tornar a una forma de vida més normal», assegura en un comunicat Claire Guest, directora científica de Medical Detection Dogs i autora principal de l’assaig.
En l’estudi, els gossos -quatre Llauradors, un Golden Retriever i un Working Cocker Spaniel- ensumaven mostres en un sistema de suports que requeria una decisió de «sí o no» en cada cas.

Si identificaven presència de Covid-19, els gossos donaven indicacions com asseure’s, espentar o mirar fixament cap avant, i si encertaven, rebien com recompensa menjar o joguets.

Últimes notícies

Uns 200 docents acampen en la plaça de la Verge per a reforçar la vaga educativa indefinida

Al voltant de 200 docents han iniciat una acampada indefinida en la plaça de la Verge de València per a pressionar a la Conselleria d'Educació en plena vaga indefinida del professorat.

Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

Hisenda inicia reunions bilaterals amb les comunitats per a tancar abans de cap d'any un nou model de finançament autonòmic que entraria en vigor en 2027 i sumaria 20.975 milions als recursos regionals.

L’exdirector d’informatius d’À Punt defén que la dana de 2024 els va agafar previnguts

L'exdirector d'informatius d'À Punt, Iván Esteve, sosté en el Congrés que la dana de 2024 els va agafar previnguts gràcies als avisos meteorològics i defén la seua decisió de no emetre els àudios del Cecopi per raons deontològiques.

Diana Morant. Imatge i potència

Leo Gímenez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa política i personal de Diana Morant com a candidata amb potencial per a presidir la Generalitat

Docents exigixen la dimissió de Pérez Llorca i de Ortí enfront del Palau de la Música

Al voltant d'un centenar de docents es concentra enfront del Palau de la Música per a demanar la dimissió del president de la Generalitat i de la consellera d'Educació, en plena vaga indefinida del professorat.

Rovira defén que amb la pujada pactada els docents valencians estaran entre els més ben pagats

El conseller José Antonio Rovira sosté que l'augment de 200 euros bruts mensuals pactat fins a 2028 situa al professorat valencià entre els més ben pagats d'Espanya i rebutja elevar l'oferta a 600 euros.

Silvia Navarro s’acomiada de l’handbol amb una retirada agredolça i la Lliga amb el Rocasa

Silvia Navarro posa fi a la seua carrera als 47 anys després de conquistar la Lliga amb el Rocasa Gran Canària. marxa trist, però amb el cor ple pel carinyo rebut.

La Generalitat rebaixarà l’IRPF autonòmic en tots els trams a partir de la renda de 2026

La Generalitat aplicarà en la renda de 2026 una rebaixa de l'IRPF autonòmic en tots els trams, amb un estalvi de 160 milions i especial impacte en rendes baixes i mitjanes.