Carrers buits, converses a través de cristalls, aplaudiments i també silencis, el treball dels sanitaris, la mort o l’arribada al món en una pandèmia mundial són algunes de les històries que formen part d’Arxiu Covid, un projecte impulsat pel fotoperiodista Santi Palacios que busca visibilitzar una realitat difícil de documentar en la que la indústria periodística només publicava una ínfima part de les imatges que produïen els professionals.
Memòria fotogràfica per sempre
La Universitat d’Alcalà serà l’encarregada de custodiar el material fotogràfic que preservarà la memòria fent visible la crisi i les conseqüències de la pandèmia a Espanya. Un total de 256 reportatges temàtics, 8.533 fotografies i 38 vídeos de 385 autors formen part d’esta càpsula del temps que busca precisament que estes imatges no caduquen. Un relat d’imatges que van ser testimoni de la pandèmia que va fer que per primera vegada que tots els periodistes treballaren en la mateixa direcció de manera directa o indirecta.
Fotoperiodistes als carrers
Des del 14 de març de 2020, dia que es va declarar el primer estat d’alarma Espanya, centenars de fotoperiodistes, videoperiodistes i documentalistes es van llançar al carrer a documentar una crisi sense precedents, no obstant això, es van trobar un bloc informatiu inaudit. Davant la reivindicació del treball periodístic en temps pandèmics, el fotoperiodista Álvaro Laforet indica que «en esta pandèmia s’ha demostrat la importància que juga el fotògraf i gran càrrega emocional de la imatge». La impossibilitat d’accedir a hospitals, residències o cementiris va dificultar el treball de mostrar la situació davant la qual es trobava el món. «No sempre és fàcil treballar en un ambient perillós i desconegut però les ganes de relatar el que està passant entra dins de l’ADN de qualsevol dels meus companys fotoperiodistes», relata Laforet.
En esta pandèmia s’ha demostrat la importància que juga el fotògraf i gran càrrega emocional de la imatge»
L’Arxiu Covid possibilita als usuaris a trobar tot un inventari fotogràfic tenint com a referència les dates de la pandèmia del coronavirus a Espanya. A més, es pot buscar pel mateix arxiu i buscar un període concret de l’any.
Estes fotografies es poden utilitzar
Estes fotografies poden ser utilitzades en activitats acadèmiques vetllant per l’esperit del projecte. Una de les raons per a crear l’Arxiu Covid és la falta d’espais per a reflexionar sobre les fotografies creades, per això, van decidir crear este arxiu.
Que busca Arxiu Covid?
Arxiu Covid no busca ser un mer contenidor d’imatges, sinó contribuir al dret a la informació, perquè esta siga profunda, diversa, respectuosa i fidel a les difícils realitats que s’han viscut i documentat. Este registre documental possibilita que els usuaris puguen trobar tot un inventari fotogràfic tenint com a referència la dates sobre incidència de la pandèmia a Espanya, que poden modificar-se per a assenyalar un període concret. Al seu torn, es possibilita la cerca gràcies a diferents paràmetres com a dates temporals, localització, autors i grans temes. Arxiu Covid posa a la disposició de la ciutadania i la recerca un treball conjunt, podent-se emprar en activitats acadèmiques vetllant per l’esperit del projecte, concebut com un llegat per a generacions futures.
Raons d’este projecte
Una de les raons de pes perquè un ampli nombre de professionals a impulsessin el projecte ha estat la falta d’espais per a reflexionar sobre unes fotografies produïdes amb vocació de perdurar. Amb l’objectiu de poder veure i no oblidar, Laforet indica que «la narrativa és el que fa a una fotografia inoblidable en el temps, congelant la història. En el fotoperiodisme la tècnica és important i s’assumeix que el fotògraf la té, però presa més valor el que vols comptar, com ho veus i com l’expresses a través de l’objectiu».
En una època en la qual cal veure per a creure, durant la pandèmia l’absència d’imatges dificultava la comprensió del que succeïa. Ara, Arxiu Covid mostra milers d’històries necessàries, perquè com a sentència Laforet, «ara més que mai, este que una imatge val més que mil paraules cobra més sentit».
Algunes de les fotografies que estan a l’arxiu
Una infermera de la clínica Girona s’emociona durant els minuts d’aplaudiments que els dediquen els veïns diàriament, des que va començar la pandèmia, a les vuit de la tarda, com a agraïment i reconeixement a la gran labor que exerceix el personal sanitari. Girona, Catalunya, 23 d’abril 2020. (© David Aparicio) | David Aparicio
Visita al meu avi Miguel, de 90 anys, durant el confinament que saluda a través del cristall del portal. L’alt índex de persones majors afectades per la Covid-19 els va obligar a un estricte aïllament amb l’esperança d’evitar el contagi. Huarte, Navarra, 1 d’abril, 2020. (© Unai Beroiz) | Unai Beroiz
La Doctora Inés Lipperheide i la malalta Gema Martín intenten convéncer a una pacient Covid de l’UCI de l’Hospital de Porta de Ferro que continue lluitant per la seua vida, encara que no tenen moltes esperances que puguen salvar-li. L’amenaça d’una tercera ona de la pandèmia, a mesura que s’acosten el nadal i al costat de l’aparició del nou cep del virus de la Covid-19 al Regne Unit, manté en suspens a la comunitat mèdica. S’estima que la pandèmia ha causat a Espanya més de 70.000 morts,â dels quals més de 50.000 han estat confirmats mitjançant la prova de PCR. La gran majoria eren persones majors de 65 anys.â Segons un estudi de seroprevalencia el 5% de la població espanyola havia estat infectada pel virus fins a juny. Madrid, 21 de Desembre 2020. (© Álvaro Ybarra Zavala) | Álvaro Ybarra Zavala
Un membre de la UME participa en les labors de desinfecció del centre de salut La Calçada II. Gijón, 21 de març, 2020. (© Julián Rus) | Julián Rus
Treballadors del cementiri de l’Almudena enterren el taüt de Manuela Revuelta. Manuela, 94 anys, va morir el 4 d’abril en una residència d’ancians, a conseqüència de la covid-19. Madrid, 7 d’abril, 2020. (© Alejandro Martinez Vélez) | Alejandro Martínez Vélez
Una persona creua la solitària Plaza Mayor de Madrid el primer dia del confinament. Les ombrel·les recollides són l’únic record de les bullicioses terrasses. Madrid, 15 de març, 2020. (© Carmenchu Alemán) | Carmenchu Alemán
