El Rayo Vallecano es va imposar amb autoritat al Llevant (0-3) en el Ciutat de València en un partit marcat per l’eficàcia visitant. Jorge de Fruits, de tornada al seu antic estadi, va obrir i va encarrilar el triomf amb dos gols en la primera part; Álvaro García, res més entrar, va sentenciar després del descans i va batre un rècord històric del club en Primera.
Des del xiulet inicial el Raig es va sentir còmode. En la seua primera ocasió clara, un servici de cantonada al primer pal va trobar la rematada de primeres de De Fruits, que va sorprendre a Mathew Ryan i va posar el 0-1 en el minut 11. El colp va deixar tocat al Llevant, encara que va reaccionar immediatament amb una miqueta anul·lat a Carlos Álvarez per fora de joc després d’un centre precís de Jeremy Toljan.
L’intent d’equilibrar el joc va durar poc. En el 24, una internada d’Andrei Ratiu per la dreta va acabar en un centre que la saga local no va encertar a buidar. La pilota va quedar solt i De Fruits va aparéixer amb instint per a espentar-lo a la xarxa i firmar el 0-2, castigant cada desajustament defensiu granota.
Eficàcia rayista i dubtes en la saga granota
Amb avantatge, el Raig va baixar una marxa i el Llevant, espentat pel seu públic, va fer un pas al capdavant. La millor ocasió local abans del descans va ser un tret de Etta Eyong que va obligar August Batalla a estirar-se per a evitar el gol. Eixa intervenció va sostindre el pla visitant: defendre amb orde i eixir ràpid.
Després del descans, el Llevant va mantindre la iniciativa. Iván Romero va provar dins de l’àrea res més reprendre’s, però Batalla blocó sense dificultats. La possessió va ser granota durant molts minuts, encara que sense tall en els metres finals, mentres el Raig amenaçava a la contra. En una transició, Fran Pérez va tindre el tercer, però Matías Moreno va salvar sota pals amb Ryan ja batut.
Íñigo Pérez va detectar el moment d’accelerar i va moure la banqueta: van entrar Isi Palazón i Álvaro García en el 62 per a guanyar cames i profunditat. La resposta va ser immediata.
En el 64, una altra acció va castigar la falta de contundència local. Pep Chavarría va filtrar una passada i Álvaro va connectar un derechazo imparable per al 0-3. Eixe gol va convertir a l’extrem en el màxim golejador històric del Llamp en Primera Divisió amb 29 punts, superant a Alberto Bueno, i va tancar un partit que ja caminava a favor visitant.
A partir d’ací, el Raig va gestionar el ritme i el Llevant va buscar maquillar el resultat sense premi. Ryan va evitar una golejada major amb una parada a boca de canó després d’una assistència d’Álvaro a Pacha Espino. En els minuts finals, Koyalipou es va trobar amb els peus de Batalla i una rematada de Romero va eixir desviat. El xoc, arbitrat per Miguel Sesma Espinosa, a penes va deixar castic disciplinari: amonestació a Isi en el 93, i va reunir 20.312 espectadors en el Ciutat.
La lectura d’Iñigo Pérez
El tècnic del Raig va subratllar que no va ser el partit més vistós del seu equip, però sí un dels més eficients: el més difícil en el futbol és convertir les que tens. També va valorar com a clau tornar de l’aturada amb victòria, per l’impuls anímic que genera en el vestuari i en el club.
Pérez va rebaixar la diferència entre plantilles i va situar als dos equips barallant per objectius similars esta temporada. Va elogiar a de Fruits per la seua maduresa i competitivitat, a qui veu còmode actuant com a davanter, i va reconéixer el pes d’Álvaro García, del qual va destacar la seua intel·ligència i el mèrit d’un rècord que, al seu juí, no li distraurà. El 0-3 reforça la proposta pragmàtica del Raig i deixa al Llevant la tasca d’ajustar el seu defensa i afinar l’últim passe.
