La Guàrdia Civil al costat de l’Agència Tributària han aconseguit desarticular una complexa xarxa criminal especialitzada en el frau massiu en el sector de les begudes alcohòliques. Esta organització va defraudar prop de 69 milions d’euros entre 2018 i 2024 eludint el pagament de l’IVA en múltiples transaccions comercials.
La denominada Operació Gallagher, dirigida per la Fiscalia Europea, va culminar amb la detenció de huit persones en diferents ciutats espanyoles: València, Madrid, Barcelona, La Corunya, Eivissa i Jerez de la Frontera.
Xarxa criminal amb connexions internacionals
Esta xarxa criminal, amb importants connexions internacionals, operava a través d’una estructura empresarial formada per 93 societats mercantils distribuïdes a Espanya, Portugal, Alemanya, Malta i illes Turks i Caicos. Utilitzaven una xarxa paral·lela d’empreses per a canalitzar i blanquejar fons provinents d’activitats il·lícites.
El frau mitjançant normativa europea
El frau es basava en l’explotació de la normativa europea que permet l’exempció de l’IVA en transaccions intracomunitàries, especialment amb la importació de grans quantitats d’alcohol des de depòsits fiscals en diversos països europeus fins a depòsits a Espanya, on l’alcohol ingressava amb suspensió del pagament d’impostos.
Funcionament dels ‘missing traders’
L’impost sol havia de pagar-se quan el producte eixia del depòsit fiscal per a la seua distribució comercial o consum final. No obstant això, l’organització usava intermediaris ficticis denominats ‘missing traders’ que compraven l’alcohol, declaraven l’IVA i desapareixien sense complir amb les obligacions fiscals.
Cadena fraudulenta i distribució al mercat
A continuació, l’alcohol era venut mitjançant empreses fictícies amb factures falses que ocultaven tota la cadena fraudulenta. Els productes es distribuïen finalment en el mercat espanyol per distribuïdors controlats per la xarxa criminal, els qui aparentaven complir amb el pagament de l’IVA però en realitat no ingressaven estos impostos.
Impacte en el mercat
Esta pràctica il·lícita provocava rebaixes il·legals en els preus, generant una competència deslleial en el sector.
Estratègies dels líders i la investigació
Red de testaferros
Els líders de l’organització, tres ciutadans espanyols, usaven una xarxa de testaferros al capdavant de múltiples empreses instrumentals per a desvincular-se de les activitats fraudulentes, dificultar la detecció i transferir responsabilitats penals a estes empreses.
Col·laboració institucional
La investigació va ser realitzada per la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, a través del Departament d’Investigació Econòmica i Anticorrupció, en col·laboració amb l’Oficina Nacional del Frau de l’Agència Tributària, sota la supervisió de la Fiscalia Europea.
