Estimen un descens del 15% en la collita d’oli en la Comunitat Valenciana

 

La Unió de Llauradors estima que la collita d’oli d’oliva es reduirà en la Comunitat Valenciana esta campanya en un 15% respecte a l’anterior, en semblants termes al descens en tot l’àmbit estatal, la qual cosa reflecteix que es tractarà d’una producció mitjana-baixa.

La producció a nivell mundial també ve disminuint al llarg de les tres últimes campanyes.

L’escassetat de pluja, especialment a la primavera, després d’un any agrícola amb dèficit hídric apreciable, així com les altes temperatures, han afectat la collita.

L’evolució de la climatologia durant els últims mesos pot incidir encara en les estimacions d’este aforament amb rendiments de conversió oliva/olis més baixos.

No hi ha absolutament cap senyal que preveja una baixada de preus per als pròxims mesos, més aviat al contrari, cotitzacions estables i fortes, que, des de la Unió es considera que poden estar sobre els 3,50 – 4 €/kg per a l’oli d’oliva verge extra (AOVE).

Quant al consum, el mercat interior encara no s’ha recuperat de l’impacte de la pandèmia, encara que aconsegueix xifres de 438.200 tones que suposen un increment anual del 12%. Les exportacions s’han incrementat un 3% per a situar-se en les 838.100 tones en l’interanual a més de juny de 2021.

Itàlia continua sent el nostre principal destí, amb dades acumulades a maig de 2021 que aconsegueixen les 206.335 tones, una xifra que s’ha mantingut estable durant les quatre últimes campanyes.

Estes macromagnituds agreguen unes existències abans de començar la campanya que se situen entorn del 10% menys que en les quatre últimes campanyes el que deriva en l’estabilitat i increments dels preus que ha caracteritzat al sector durant tot l’any passat.

Idèntic escenari es registra en els principals països productors de l’àrea mediterrània: Itàlia (amb preus en AOVE un 37% més elevats), Grècia i Turquia.

En un context més específic, la Unió denuncia l’enorme perjudici que pateix actualment l’olivar tradicional a Espanya i en la Comunitat Valenciana respecte a altres sistemes de cultiu més intensius, ja que afronta majors desavantatges productius i majors costos de producció, sent no obstant això, clarament perjudicat en l’aplicació de la PAC.

Moltes explotacions de zones de la conca mediterrània, entre elles les de la Comunitat Valenciana, i de l’interior de la península, amb oliveres en secà o també en reg de suport, fins i tot amb varietats locals i produccions de qualitat, han de competir amb explotacions que reben cinc o sis vegades més ajudes directes i que per tant són rendibles, fent que es reduïsca al mínim el preu de l’oli.

La nova reforma de la PAC de Luis Planas només canvia de 50 a 20 les regions agronòmiques a Espanya, però no modifica per a res la filosofia que continuarà permetent la distorsió en el mercat de l’oli.

Hilari Jaime, responsable de l’oli de la Unió, indica que “la gran diferència de costos de producció en els diversos tipus de cultiu d’olivera existents a Espanya, al costat dels diferents nivells d’ajuda que es perceben, perpetuaran la discriminació entre els uns i els altres”.

La Unió confia que s’establisca definitivament des del Ministeri d’Agricultura un pagament específic a l’olivar que compense en part esta discriminació cap al tradicional, on la majoria dels llauradors viuen de manera professional de la seua producció i volen mantindre en el seu territori una activitat agrària amb una producció de qualitat i sostenible.
 

Últimes notícies

Avís de crescudes sobtades en barrancs i rius menuts de Castelló este divendres

La Confederación Hidrográfica del Ebro ha alertat de possibles crescudes sobtades en barrancs i cursos menuts de Castelló i altres províncies per la vesprada d'este divendres, davant els avisos grocs per pluges intenses i tempestes de l'Aemet.

STAS denuncia que el reforç de vigilància forestal arriba massa tard

La secció sindical de STAS en Vaersa a València ha acusat la Generalitat d’improvisar en el reforç de la vigilància forestal, que arriba en ple agost, i ha criticat les condicions laborals dels brigadistes. El sindicat dona suport a la incorporació de 122 efectius però no descarta mobilitzacions ni una possible vaga.

Paterna demana tancar el Parc del Túria i la Vallesa durant l’eclipsi solar

L’Ajuntament de Paterna ha sol·licitat a la Generalitat Valenciana el tancament preventiu del Parc Natural del Túria i de l’entorn de la Vallesa durant l’eclipsi solar del 12 d’agost, davant la previsió d’una elevada afluència de visitants i per risc d’incendis.

Alfondeguilla dedicarà un carrer a Moncofa per l’ajuda en l’incendi de la Vall d’Uixó

Alfondeguilla ha aprovat dedicar l’actual carrer Herrero Tejedor a Moncofa com a agraïment per l’acollida dels evacuats durant l’incendi forestal de la Vall d’Uixó, que va obligar a desallotjar el municipi durant sis dies.

Risc màxim d’incendis en la Comunitat per a la jornada de l’eclipsi solar

La Generalitat ha declarat el nivell 3 de preemergència per risc màxim d’incendis el 12 d’agost, coincidint amb l’eclipsi solar, amb el tancament de nombrosos parcs naturals i fortes restriccions a l’ús del foc i a les acampades.

Compromís exigix que Pérez Llorca explique en Les Corts l’acollida de menors migrants

Compromís ha sol·licitat la compareixença urgent de Juanfran Pérez Llorca i Elena Albalat en la Diputació Permanent per a explicar els recursos que la Generalitat destina a l’acollida de menors migrants no acompanyats. El grup critica la posició de Vox i reclama que la Comunitat Valenciana complisca la normativa i actue amb humanitat.

Educació crea quasi 4.800 places d’FP en empresa a la Comunitat Valenciana

Educació ha impulsat 4.765 places de Formació en Empresa per al curs 2025-2026 a la Comunitat Valenciana, per a reforçar el vincle entre FP i mercat laboral. El pla es basa en quasi 1.800 empreses prospectades i informes per a planificar l’oferta de 2026-2027.

Compromís alerta d’un col·lapse “alarmant” en l’empadronament especial a València

Compromís per València denuncia un col·lapse administratiu en l’empadronament especial que deixa milers de persones sense accés a sanitat, educació o ajudes socials. El grup acusa el govern municipal de convertir el padró en “un mur” per a persones sense llar, migrants i veïns en vivenda precària.
FILMOTECA D'ESTIU