La Unió de Llauradors estima que la collita d’oli d’oliva es reduirà en la Comunitat Valenciana esta campanya en un 15% respecte a l’anterior, en semblants termes al descens en tot l’àmbit estatal, la qual cosa reflecteix que es tractarà d’una producció mitjana-baixa.
La producció a nivell mundial també ve disminuint al llarg de les tres últimes campanyes.
L’escassetat de pluja, especialment a la primavera, després d’un any agrícola amb dèficit hídric apreciable, així com les altes temperatures, han afectat la collita.
L’evolució de la climatologia durant els últims mesos pot incidir encara en les estimacions d’este aforament amb rendiments de conversió oliva/olis més baixos.
No hi ha absolutament cap senyal que preveja una baixada de preus per als pròxims mesos, més aviat al contrari, cotitzacions estables i fortes, que, des de la Unió es considera que poden estar sobre els 3,50 – 4 €/kg per a l’oli d’oliva verge extra (AOVE).
Quant al consum, el mercat interior encara no s’ha recuperat de l’impacte de la pandèmia, encara que aconsegueix xifres de 438.200 tones que suposen un increment anual del 12%. Les exportacions s’han incrementat un 3% per a situar-se en les 838.100 tones en l’interanual a més de juny de 2021.
Itàlia continua sent el nostre principal destí, amb dades acumulades a maig de 2021 que aconsegueixen les 206.335 tones, una xifra que s’ha mantingut estable durant les quatre últimes campanyes.
Estes macromagnituds agreguen unes existències abans de començar la campanya que se situen entorn del 10% menys que en les quatre últimes campanyes el que deriva en l’estabilitat i increments dels preus que ha caracteritzat al sector durant tot l’any passat.
Idèntic escenari es registra en els principals països productors de l’àrea mediterrània: Itàlia (amb preus en AOVE un 37% més elevats), Grècia i Turquia.
En un context més específic, la Unió denuncia l’enorme perjudici que pateix actualment l’olivar tradicional a Espanya i en la Comunitat Valenciana respecte a altres sistemes de cultiu més intensius, ja que afronta majors desavantatges productius i majors costos de producció, sent no obstant això, clarament perjudicat en l’aplicació de la PAC.
Moltes explotacions de zones de la conca mediterrània, entre elles les de la Comunitat Valenciana, i de l’interior de la península, amb oliveres en secà o també en reg de suport, fins i tot amb varietats locals i produccions de qualitat, han de competir amb explotacions que reben cinc o sis vegades més ajudes directes i que per tant són rendibles, fent que es reduïsca al mínim el preu de l’oli.
La nova reforma de la PAC de Luis Planas només canvia de 50 a 20 les regions agronòmiques a Espanya, però no modifica per a res la filosofia que continuarà permetent la distorsió en el mercat de l’oli.
Hilari Jaime, responsable de l’oli de la Unió, indica que “la gran diferència de costos de producció en els diversos tipus de cultiu d’olivera existents a Espanya, al costat dels diferents nivells d’ajuda que es perceben, perpetuaran la discriminació entre els uns i els altres”.
La Unió confia que s’establisca definitivament des del Ministeri d’Agricultura un pagament específic a l’olivar que compense en part esta discriminació cap al tradicional, on la majoria dels llauradors viuen de manera professional de la seua producció i volen mantindre en el seu territori una activitat agrària amb una producció de qualitat i sostenible.
