Estimen un descens del 15% en la collita d’oli en la Comunitat Valenciana

 

La Unió de Llauradors estima que la collita d’oli d’oliva es reduirà en la Comunitat Valenciana esta campanya en un 15% respecte a l’anterior, en semblants termes al descens en tot l’àmbit estatal, la qual cosa reflecteix que es tractarà d’una producció mitjana-baixa.

La producció a nivell mundial també ve disminuint al llarg de les tres últimes campanyes.

L’escassetat de pluja, especialment a la primavera, després d’un any agrícola amb dèficit hídric apreciable, així com les altes temperatures, han afectat la collita.

L’evolució de la climatologia durant els últims mesos pot incidir encara en les estimacions d’este aforament amb rendiments de conversió oliva/olis més baixos.

No hi ha absolutament cap senyal que preveja una baixada de preus per als pròxims mesos, més aviat al contrari, cotitzacions estables i fortes, que, des de la Unió es considera que poden estar sobre els 3,50 – 4 €/kg per a l’oli d’oliva verge extra (AOVE).

Quant al consum, el mercat interior encara no s’ha recuperat de l’impacte de la pandèmia, encara que aconsegueix xifres de 438.200 tones que suposen un increment anual del 12%. Les exportacions s’han incrementat un 3% per a situar-se en les 838.100 tones en l’interanual a més de juny de 2021.

Itàlia continua sent el nostre principal destí, amb dades acumulades a maig de 2021 que aconsegueixen les 206.335 tones, una xifra que s’ha mantingut estable durant les quatre últimes campanyes.

Estes macromagnituds agreguen unes existències abans de començar la campanya que se situen entorn del 10% menys que en les quatre últimes campanyes el que deriva en l’estabilitat i increments dels preus que ha caracteritzat al sector durant tot l’any passat.

Idèntic escenari es registra en els principals països productors de l’àrea mediterrània: Itàlia (amb preus en AOVE un 37% més elevats), Grècia i Turquia.

En un context més específic, la Unió denuncia l’enorme perjudici que pateix actualment l’olivar tradicional a Espanya i en la Comunitat Valenciana respecte a altres sistemes de cultiu més intensius, ja que afronta majors desavantatges productius i majors costos de producció, sent no obstant això, clarament perjudicat en l’aplicació de la PAC.

Moltes explotacions de zones de la conca mediterrània, entre elles les de la Comunitat Valenciana, i de l’interior de la península, amb oliveres en secà o també en reg de suport, fins i tot amb varietats locals i produccions de qualitat, han de competir amb explotacions que reben cinc o sis vegades més ajudes directes i que per tant són rendibles, fent que es reduïsca al mínim el preu de l’oli.

La nova reforma de la PAC de Luis Planas només canvia de 50 a 20 les regions agronòmiques a Espanya, però no modifica per a res la filosofia que continuarà permetent la distorsió en el mercat de l’oli.

Hilari Jaime, responsable de l’oli de la Unió, indica que “la gran diferència de costos de producció en els diversos tipus de cultiu d’olivera existents a Espanya, al costat dels diferents nivells d’ajuda que es perceben, perpetuaran la discriminació entre els uns i els altres”.

La Unió confia que s’establisca definitivament des del Ministeri d’Agricultura un pagament específic a l’olivar que compense en part esta discriminació cap al tradicional, on la majoria dels llauradors viuen de manera professional de la seua producció i volen mantindre en el seu territori una activitat agrària amb una producció de qualitat i sostenible.
 

Últimes notícies

Diana Morant agraïx a Ana Barceló la seua tasca després de renunciar a repetir com a alcaldessa d’Alacant

La ministra Diana Morant ha reconegut públicament el treball i el compromís d’Ana Barceló després que l’exconsellera de Sanitat haja anunciat que no repetirà com a candidata a l’alcaldia d’Alacant en 2027. La líder del PSPV ha destacat en xarxes socials la seua manera de fer política, centrada a millorar la vida de la gent.

Cullera activa un macrodispositiu amb 700 efectius per al festival Zevra

Cullera ha activat un dispositiu especial de més de 700 persones per garantir la seguretat del Zevra Festival, que espera més de 150.000 assistents en tres dies. L’Ajuntament remarca l’esforç de coordinació entre cossos policials i administracions per assegurar convivència i resposta ràpida davant emergències.

Les màximes es moderen al final de la tercera onada de calor però freguen encara els 40 graus

Les màximes han baixat fins a nou graus en la Comunitat Valenciana respecte a dijous, però moltes poblacions continuen acostant-se als 40. Requena, Beneixama, Teresa de Cofrentes i Alcoi han tornat a registrar valors molt alts.

PSPV i Compromís carreguen contra la deriva racista de PP i Vox en la llei d’acompanyament

PSPV i Compromís han acusat PP i Vox d’impulsar una deriva racista i xenòfoba en la llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat i han anunciat mesures com un recurs d’inconstitucionalitat. Les crítiques se centren en la introducció del principi de prioritat nacional en normes socials com la Renda Valenciana d’Inclusió i la Llei de Serveis Socials.

Josan Ferrández seguirà un any més com a capità de l’Elx

L’Elx ha confirmat la renovació per una temporada del capità Josan Ferrández, que encadenarà així el seu desé curs al primer equip franjiverd.

PP i Vox blinden la ‘prioritat nacional’ en ajudes socials i funció pública

PP i Vox han pactat una trentena d'esmenes a la llei d'acompanyament perquè la 'prioritat nacional' regisca l'accés a prestacions socials i introduïxen noves obligacions en la funció pública, com treballar amb el rostre descobert.

El PP veu en el relleu de Barceló un intent del PSOE d’evitar un nou desastre electoral a Alacant

La portaveu del PP a Alacant, Mari Carmen de España, interpreta la renúncia d’Ana Barceló a repetir com a candidata a l’Alcaldia el 2027 com un moviment desesperat del PSOE per frenar un altre mal resultat a la ciutat.

El Consell rebutja la quita com a parxe i reclama una solució global a la infrafinançació

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, considera que la quita de 11.000 milions plantejada pel Govern central és només un parxe i reclama un nou model de finançament autonòmic pactat per totes les comunitats, amb un fons de nivellació.