Un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha detectat respostes cerebrals i emocionals diferents davant de la desinformació sobre la dana de 2024, segons la xarxa social. La investigació ha analitzat 650 publicacions i ha estudiat l’activitat cerebral, el ritme cardíac i els moviments oculars de huit persones residents a la província de València.
La dana va arrasar part de València el 29 d’octubre de 2024 i va deixar 233 víctimes mortals. L’estudi, desenvolupat per investigadors del centre PRHLT de la UPV, ha examinat rumors sobre víctimes ocultes, trencament de preses, rebuig d’ajuda humanitària, manipulació del clima i presumptes encobriments polítics.
Les publicacions incloïen continguts fiables i enganyosos. L’equip les ha classificades amb el suport de les verificacions de Maldita.es, Newtral i EFE Verifica. A més, ha combinat intel·ligència artificial (IA) amb mesures de les reaccions físiques de les persones participants.
Diferències entre X i TikTok
L’estudi ha associat la desinformació en X sobretot amb la tristesa i la por. En TikTok, en canvi, han destacat la ira i el fàstic. Les respostes també han variat segons les experiències personals de les persones exposades.
Els investigadors han observat estratègies diferents en cada plataforma. En X, els missatges han recorregut sovint a negacions, reformulacions i testimonis en primera persona per a semblar creïbles. En TikTok, han predominat imatges alarmistes i recursos audiovisuals orientats a provocar emocions.
Les huit persones participants incloïen afectats per la dana i voluntaris que van ajudar durant l’emergència. L’equip ha obtingut més de 4.300 registres experimentals vàlids. Les persones participants han respost aproximadament un 15 % més ràpidament als vídeos enganyosos de TikTok que als continguts fiables.
En X s’ha produït el fenomen contrari: els missatges desinformadors han requerit més temps de resposta. El resultat apunta a un processament més pausat dels continguts escrits, segons l’anàlisi.
Respostes cerebrals i experiències personals
‘En TikTok, els vídeos amb desinformació han mostrat una potència més alta en determinats senyals cerebrals, especialment en les bandes delta i theta de regions de l’hemisferi dret, un resultat compatible amb una major implicació de l’atenció i el processament emocional. En X, per contra, hem observat una potència més baixa en diverses regions cerebrals, possiblement vinculada a processos d’avaluació de la credibilitat’, ha assenyalat Iván Arcos, investigador del centre PRHLT de la UPV.
L’equip també ha identificat patrons diferents entre les persones voluntàries durant la catàstrofe i les que no van participar en les tasques d’ajuda. La comparació relaciona l’experiència durant l’emergència amb respostes cerebrals diferents davant dels continguts enganyosos.
‘Entre els voluntaris, hem observat activitat en regions temporals dretes davant de vídeos enganyosos de TikTok, especialment en la banda theta, associada amb processos d’atenció i memòria emocional’, ha afegit Paolo Rosso, coautor de l’estudi i membre del PRHLT de la Politècnica de València.
En canvi, les persones que no van participar en les tasques d’ajuda ‘han mostrat respostes més marcades en regions frontals, compatibles amb processos de vigilància i avaluació de la informació’, segons Rosso.
