Al voltant d’un centenar de docents protesten davant del Palau de la Música
Al voltant d’un centenar de docents s’ha concentrat enfront del Palau de la Música, coincidint amb la presència del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, que assistia al lliurament dels Premis d’Excel·lència Acadèmica GVA. El col·lectiu ha aprofitat la visibilitat de l’acte institucional per a reclamar la dimissió tant del cap del Consell com de la consellera d’Educació, Carmen Ortí, en un nou gest de pressió en el context de la vaga indefinida del professorat.
Els participants en la protesta, molts d’ells amb petos grocs i proveïts de xiulets, han recorregut l’entorn del Palau acompanyats per una xicoteta banda de música. Amb este desplegament han volgut subratllar el caràcter sostingut i organitzat de les mobilitzacions, que ja es prolonguen en el temps. Durant la concentració han dirigit les seues consignes als agents de la Policia Nacional que custodiaven la zona i els han cridat ‘vergonya’, en un ambient de tensió però sense incidents greus ressenyats.
Els càntics han inclòs el lema ‘No és pega’, en referència directa a l’agressió policial patida el diumenge per una dona que es manifestava enfront de la Conselleria d’Educació. En reprendre eixe episodi, el professorat ha volgut denunciar el que considera un ús desproporcionat de la força i recordar que la protesta forma part dels seus drets laborals i d’expressió. Este tipus de consignes enllaça la concentració al Palau amb altres accions recents i reforça el relat de continuïtat de la mobilització.
El president de la Generalitat ha accedit a l’edifici pel garatge, una decisió que ha sigut interpretada per part del professorat com un intent d’evitar el contacte directe amb la protesta. L’entrada dels cotxes oficials per la rampa ha provocat que alguns manifestants intentaren seguir-los, la qual cosa ha obligat la Policia Nacional a organitzar un cordó de seguretat per a impedir que més docents s’acostaren a la zona d’accés a l’aparcament. Esta escena ha evidenciat el clima de tensió entre les reivindicacions del professorat i l’agenda institucional del Consell.
Protesta dins i fora del Palau
Mentres la concentració continuava en l’exterior, les reivindicacions també han arribat a l’interior del Palau de la Música. Durant l’acte de lliurament de premis a la Sala Iturbi, un assistent s’ha alçat des del seu seient en el públic i ha interpel·lat directament al cap del Consell amb un missatge clar: ‘senyor president, per favor, assega’s a dialogar amb els professors’. Les seues paraules han sigut recolzades amb aplaudiments de la resta de la sala, la qual cosa ha posat de manifest la presència de suport a les reclamacions docents fins i tot entre els assistents a l’acte.
Fora de l’auditori, la concentració no ha perdut intensitat. El professorat ha mantingut els càntics reivindicatius i ha mostrat pancartes en les quals es podia llegir ‘Docents cremats en lluita’, una consigna que pretén reflectir el desgast acumulat a les aules i la sensació d’esgotament per la falta de resposta a les seues demandes. El fet de mantindre la protesta mentres es desenrotllava l’acte oficial ha buscat contraposar la celebració de l’excel·lència acadèmica amb les condicions laborals i educatives que denuncien els vaguistes.
En paral·lel a esta concentració, la jornada ha estat marcada per l’inici de la quarta setmana de vaga indefinida del professorat. En este context, el sindicat UGT ha plantejat la creació d’una xarxa descentralitzada de caixes de resistència per a sostindre econòmicament als treballadors en atur laboral. La proposta passa per constituir en centres, barris o comarques una associació sense ànim de lucre sota el nom d’Associació de Suport Mutu Educatiu, a la qual s’afiliarien els docents en vaga.
Segons esta iniciativa, l’associació s’encarregaria d’arreplegar donacions que després es repartirien de manera solidària entre els vaguistes, amb l’objectiu de compensar parcialment la pèrdua d’ingressos derivada de la vaga indefinida. La descentralització d’estes caixes de resistència permetria adaptar la recaptació i el suport a la realitat de cada centre o territori, implicant de forma més directa a la comunitat educativa pròxima. Amb esta mesura, el sindicat pretén assegurar que la protesta puga mantindre’s en el temps i que les dificultats econòmiques no obliguen a posar fi a les mobilitzacions abans d’aconseguir avanços en la negociació amb l’administració.







