El sector ceràmic anuncia nous ERTOs davant el «gravíssim impacte» del preu del gas i ajudes «insuficients»

La crisi energètica, el efectes de la guerra d’Ucraïna i ara, la vaga dels transportistes, converteixen el sector ceràmic és un dels més afectats per les circumstàncies actuals. «La situació que travessa la indústria és d’emergència, ens trobem enmig d’una tempesta perfecta» ha assenyalat Vicente Nomdedeu, president d’Associació Espanyola de Fabricants de Taulells i Paviments Ceràmics (ASCER) en un comunicat emés hui. A més, ha afegit que «són nombrosos els ERTOs que s’estan negociant i que es presentaran en les pròximes setmanes, podent arribar a convertir-se’n extincions d’ús de no millorar la conjuntura».

Des del sector expliquen que la situació «no és sostenible d’allargar-se en el temps» i que s’està veient compromesa la viabilitat de les empreses del sector, «obligant a prendre mesures» per a limitar l’impacte amb parades de producció i ERTOs. Des de l’1 de gener fins al 15 de març s’han registrat 20 ERTOs amb un total de 3.490 treballadors afectats.

El preu de l’energia està asfixiant a aquesta indústria, cal tindre en compte que el preu mitjà del gas (mercat de referència TTF) en 2020 va ser de 7,78 €/MWh, i en 2021 el preu mitjà va créixer un 495% fins als 46,29 €/MWh. A la tardor de 2021 els increments estimats en la factura energètica sectorial eren d’un 263% podent arribar als 1.734 milions d’euros. Amb tot això, la guerra d’Ucraïna ha agreujat més la situació, registrant-se rècords sense precedents en els preus de l’energia. Entre l’1 de gener i fins al 15 de març la mitjana del preu TTF ha sigut de 107,26 €/MWh, un 479% major si el comparem amb el mateix període de l’any anterior.

A més, la guerra d’Ucraïna ha produït problemes de proveïment d’argiles i caolins, i l’augment de preus de matèries primeres en general, així com, la pujada del cost de nolis. A tot això, ara hi ha de sumar-li l‘atur en el transport que agreuja la delicada situació, ja que la cadena de subministrament es comença a veure afectada, tant en recepció de matèries primeres com en el servei a clients nacionals i internacionals, i podria forçar la parada de les línies de producció com anunciava ahir ASCER en un altre comunicat.

«Per a les nostres empreses no és senzill traslladar directament al preu de venda l’increment dels nostres costos de producció. Cal no oblidar que operem en un mercat global i que el 75% de les nostres vendes es fan en exportació, i competim tant amb tercers països amb menors costos de producció, com amb altres productes de recobriment substitutius» apunta Vicente Nomdedéu, president d’ ASCER. «Arribarà un punt en què el client no acceptarà més pujades en els preus de producte amb la consegüent pèrdua del mercat», ha afegit.

Des de ASCER reclamen que encara no han vist cap mesura orientada a reduir les factures del gas per a la indústria sector i expliquen una bateria de propostes que s’han sol·licitat al Govern. El sector demana mesures excepcionals i urgents com la intervenció temporal dels preus energètics, establiment d’ajudes directes a indústries intensives en consum de gas, o moratòries de pagaments per a empreses afectades per la crisi energètica, totes elles mesures encaminades a donar liquiditat a les empreses i poder mantenir així la producció i l’ocupació.

«El límit que s’ha marcat a partir del qual s’atorgarien les ajudes és massa alt, això significa que les ajudes arribaran quan el sector ja estiga en una situació molt greu i amb les empreses parades o a punt de fer-ho»,

La Comissió Europea va publicar ahir el marc d’ajudes d’estat per als sectors afectats per la guerra d’Ucraïna, en el qual s’inclou al sector tauleller, no obstant això, «es tracta d’unes ajudes que únicament van encaminades a atenuar el sobrecost del preu del gas quan el TTF estiga en nivells extrems com els que vivim la setmana del 7 de març», expliquen.

En aquest sentit, Ximo Puig, president de la Generalitat, ha declarat en roda de premsa que «ja s’ha aconseguit que el sector de la ceràmica puga rebre ajudes d’Estat que es concretaran en les pròximes setmanes», ha assegurat. No obstant això, no ha especificat ni quantitats ni terminis encara.

La Comissió Europea preveu que es puga compensar fins al 70% del cost del gas que supere el doble del preu mitjà de 2021 (xifra que es prendrà com a referència en cada cas particular), la qual cosa en la pràctica per a una indústria que amb preus per damunt dels 60-80€/MWh ja està greument compromesa puga no suposar cap alleujament. D’altra banda, es tracta d’un marc temporal fins a finals de 2022 i ara han de ser els estats membres els que determinen i detallen les mesures a aplicar, sent els estats amb major capacitat econòmica els que compten amb un major marge de maniobra per a ajudar a les seues indústries.

En relació amb les ajudes, ASCER valora de forma moderadament positiva la mesura de la Comissió Europea, però una vegada més està lluny de la realitat i en la pràctica no suposarà un alleujament per a la situació d’emergència en la qual es troba la indústria, i en concret, per al sector tauleller. «El límit que s’ha marcat a partir del qual s’atorgarien les ajudes és massa alt, això significa que les ajudes arribaran quan el sector ja estiga en una situació molt greu i amb les empreses parades o a punt de fer-ho», apunta el secretari general d’ASCER, Alberto Echavarría.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.