El Barcelona va recuperar la pegada i el somriure amb un 3-1 davant un Elx que mai es va rendir i que per moments va discutir la possessió i el pla de joc en el Olímpic Lluís Companys. Dos errors defensius en l’arrancada van posar el dol costa amunt per als il·licitans i van condicionar el guió, mentres l’equip de Hansi Flic es va sentir còmode castigant en transició.
Colp en 11 minuts
El 1-0 va arribar als 9 minuts: Balde va robar després d’una pèrdua en l’eixida visitant, va accelerar i va assistir a Lamine Yamal, que va retallar a Álvaro Núñez abans d’afusellar a Iñaki Peña des del punt de penal. L’atacant, minvat en setmanes recents per molèsties de pubalgia, va celebrar amb ràbia, un gest que va reflectir l’alleujament de l’equip.
A penes dos minuts després va arribar el 2-0. Una relliscada de Pedrosa va obrir l’autopista a Fermín, que es va internar per l’esquerra i va regalar el gol a Ferran Torres perquè espentara a porta buida. El valencià va dedicar el punt alçant l’elàstica per a mostrar un missatge amb la llegenda ‘València sempre en la memòria’, un record emotiu en l’aniversari de la DANA.
Lluny de descompondre’s, l’Elx va estrényer amb pressió alta i bon tracte de pilota, fidel al seu joc posicional. Li va faltar, això sí, un punt de contundència en l’últim terç. Mentres, Iñaki Peña va sostindre als seus amb dos bones intervencions davant trets de Fermín i del mateix Ferran, reivindicant-se davant el club que li ha cedit esta temporada.
El premi visitant va arribar al 42. Elx va filar una contra precisa que va culminar Rafa Mir: va guanyar el dol a un Araujo contemplatiu i va creuar al segon pal de Szczesny per al 2-1. Abans del descans, el Barça va poder ampliar de nou, però Peña va frustrar a Ferran amb una parada a boca de canó.
Abans del descans, el Barça va poder ampliar de nou, però Peña va frustrar a Ferran amb una parada a boca de canó.
Sentència i gestió d’esforços
La represa es va obrir amb un gol anul·lat a Rashford per fora de joc previ de Fermín i amb una fuetada de Rafa Mir al travesser. L’intercanvi de colps va mantindre viu a l’Elx i, alhora, va donar vol al pla blaugrana: atacs verticals i metres per a córrer a l’esquena d’una defensa valenta que defenia molt a dalt.
A l’hora de joc, el Barça va trobar el 3-1. Fermín va llançar un canvi de joc llarguíssim que va habilitar a Rashford, i l’anglés va controlar, va retallar i va soltar un obús imparable per a Iñaki Peña. Amb el marge restablit, Flic va protegir peces: va substituir a Fermín pensant en la Lliga de Campions davant el Bruges i va donar els primers minuts a Dani Olmo després de la seua lesió.
Tot seguit, Szczesny i el pal van evitar un altre gol de Rafa Mir en una acció que va encendre a Montjuïc: la rematada va arribar amb Rashford atordit sobre la gespa després d’un xoc amb Affengruber i el col·legiat Miguel Sesma no va detindre el joc, la qual cosa va deslligar protestes en la graderia.
El tram final va confirmar el tarannà de l’Elx: defensa a l’home, pressió i molta personalitat malgrat el marcador advers. Héctor Fort, eixint des de la banqueta, va oferir minuts notables com a carriler. Ni el ja fatigat Mir ni John, amb una planxa desviada per poc, van trobar el 3-2. La diferència va poder ser major si Lamine, més apagat després del descans, no haguera enviat als núvols una rematada franca des del punt de penal.
El balanç va deixar al Barcelona amb una victòria balsàmica en la jornada 11 i 44.370 aficionats en les graderies, i a un Elx competitiu que va marxar amb la sensació d’haver mirat a la cara al campió. Eder Sarabia va resumir la sensació visitant: ‘No ens farà mal esta derrota; hem sigut nosaltres i hem sigut valents’. El tècnic va destacar que la dada de possessió (51% a 49%) per si sol importa poc, però avala la idea d’un equip proactiu que va defendre bé i va atacar llarga estona en camp contrari.
Gols: 1-0 Lamine Yamal (9′); 2-0 Ferran Torres (11′); 2-1 Rafa Mir (42′); 3-1 Rashford (61′).
