Abans de l’inici del Reial Madrid-València en el Santiago Bernabéu es va guardar un minut de silenci en memòria de José Manuel Ochotorena, exguardameta dels dos clubs mort dilluns passat, i en homenatge a Julia Sánchez Herrera, àvia de Dani Carvajal, morta esta setmana. Els dos equips van portar braçalets negres com a senyal de dol en un gest compartit per rivals amb un vincle directe amb els dos noms recordats.
El capità del Reial Madrid, convalescent després de sotmetre’s el dimarts a una artroscòpia en el genoll dret, no va poder jugar i va presenciar el tribut des d’un de les llotges de l’estadi. La cerimònia es va realitzar abans del xiulet inicial, com a acte solemne previ a la competició, i va subratllar el nexe de Ochotorena amb les dos entitats i el caràcter personal del record a Carvajal.
La petjada de Ochotorena
José Manuel Ochotorena, de 64 anys, va ser titular en la final de la Copa del Rei que el Reial Madrid va conquistar en 1985. Les lesions i l’aparició de Paco Buyo van limitar la seua continuïtat, però va formar part de plantilles que van alçar altres cinc títols, incloses tres Lligues, una etapa que va consolidar la seua trajectòria en l’elit.
Va fitxar pel València en la temporada 1988-89 i al curs següent es va convertir en el porter menys golejat de la Lliga, assoliment que li va valdre el Trofeu Zamora i la convocatòria amb la selecció per al Mundial de 1990. Posteriorment va militar a Tenerife, Racing de Santander i Logroñés, en dos etapes en este últim cas, abans d’iniciar la seua labor com a preparador de porters en el club de La Rioja.
En 2001 va recalar al València dins del cos tècnic de Rafa Benítez, amb el qual l’equip va conquistar dos Lligues i una UEFA. Més tard va acompanyar al tècnic al Liverpool, amb el qual va alçar la Champions, i en 2007 va tornar al València, on va exercir de manera ininterrompuda com a entrenador de porters del primer equip.
Ochotorena va compaginar este treball amb la seua participació en els cossos tècnics de la selecció espanyola que es va proclamar campiona de l’Eurocopa de 2008 sota la direcció de Luis Aragonés i del Mundial de 2010 amb Vicente del Bosque. La seua figura va unir vestuaris de clubs i selecció i la seua aportació es va projectar tant en el camp com en les banquetes.
