Un estudi realitzat per la Universitat de València ha revelat que les zones més caloroses de Benidorm són el centre i Colònia Madrid, després de mapear la ciutat amb una vintena de sensors al llarg de les quatre estacions de l’any. El treball, desenrotllat dins del Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic municipal, analitza la temperatura en diferents punts del terme i determina on l’increment tèrmic és més persistent.
El fenomen s’accentua a la nit, quan l’asfalt i les façanes retornen a l’atmosfera la calor absorbida durant el dia. Eixe alliberament retardat eleva la sensació tèrmica i allarga les anomenades nits tropicals o fins i tot tòrrides en els entorns més densos, mentres que en àrees amb més vegetació i espais oberts el refredament és més ràpid.
On estreny més la calor
Segons l’anàlisi, el barri antic, la zona centre i l’eix Colònia Madrid–Avinguda Beniardà patixen amb major intensitat la calor nocturna. En canvi, els barris d’edificació més oberta i amb major presència de zones verdes, com a Llevant, Ponent i Serra Gelada, mostren millors condicions tèrmiques. La diferència obeïx a la densitat edificatòria, l’escassetat d’ombres naturals i l’abundància de superfícies dures que emmagatzemen energia durant el dia.
L’estudi confirma que l’efecte illa de calor es concentra en els barris amb més construcció contínua i menys àrees arbrades. Esta configuració afavorix que s’hagen aconseguit pics de fins a 36 o 37 graus este estiu, especialment en jornades d’estabilitat atmosfèrica. Com resumix l’equip tècnic: ‘Les superfícies asfaltades i els edificis més pròxims entre si retenen la calor diürna i l’alliberen a la nit, provocant nits tropicals o fins i tot tòrrides’.
Per contra, el model d’edificació oberta característic de Ponent i Llevant concentra l’edificabilitat en altura i reserva major superfície de parcel·la per a jardins i parcs. Eixa pauta urbanística millora la ventilació, genera ombres i reduïx l’acumulació tèrmica, fins al punt que, com subratlla l’estudi, ‘confirma que el model de ciutat de Benidorm és especialment amable per a mitigar els efectes de la calor urbana’.
Mesures i canvis urbans
Entre les mesures recomanades, l’informe planteja instal·lar arquitectura tèxtil —lones o estructures lleugeres— per a crear ombra on la calor és més persistent, renaturalitzar carrers i patis escolars i impulsar refugis climàtics en punts sensibles. Estes actuacions actuen sobre les causes del sobrecalfament urbà: menys radiació directa sobre el paviment, més evapotranspiració i major confort en les hores centrals.
A més, iniciatives ja en marxa com la zona de baixes emissions o la instal·lació de fonts i nous espais verds en places —com la de Neptú— contribuïxen a millorar el confort tèrmic urbà. La combinació d’ombra, vegetació i paviments menys radiants reduïx la intensitat i la duració de la calor acumulada al final del dia.
El consistori també preveu aplicar criteris de sostenibilitat en els nous desenrotllaments seguint la regla 3/30/300: que cada persona puga veure tres arbres des de la seua finestra, que el 30% del barri siga superfície verda i que existisca un parc a menys de 300 metres de cada vivenda. En paraules de l’equip tècnic, ‘és l’objectiu cap al qual hem d’avançar’.
Amb este diagnòstic, l’Ajuntament disposa d’una base objectiva per a prioritzar intervencions, seqüenciar obres i orientar el disseny urbà cap a solucions que esmorteïsquen les nits més càlides. L’estudi, en cobrir tot l’any i múltiples ubicacions, permet identificar quins carrers i places requerixen abans ombra, vegetació o solucions de refugi per a millorar la qualitat de vida de la ciutadania i l’experiència dels qui visiten la ciutat
