El debat en Les Corts s’ha intensificat arran de la proposta perquè el Pla Valencià d’Estadística 2025-2028 arreplegue dades diferenciades entre població nacional i migrant. El PP ha sostingut que mesurar no és racista i que pot millorar la integració, mentres que l’oposició ha denunciat que la iniciativa és xenòfoba i fins i tot ha parlat de violència institucional.
La proposta, aprovada per PP i Vox, ha plantejat elaborar estadístiques diferenciadores en àmbits sensibles com la recepció d’ajudes públiques, l’absentisme laboral, l’ús de les urgències o la donació de sang. En separar per origen, el pla pretén oferir una radiografia més detallada de servicis i recursos, alguna cosa que, segons els seus defensors, permetria afinar polítiques públiques; per als seus detractors, eixa separació obri la porta a l’estigmatització del col·lectiu migrant i a un ús polític de les dades.
El síndic del PP, Juanfran Pérez Llorca, ha afirmat que arreplegar informació ‘no és dolent ni racista’ i ha assegurat que pot ajudar les institucions a millorar ‘la integració dels immigrants’. Ha subratllat que el ‘racisme’ depén de l’ús de les dades i ha garantit que on governe el seu partit hi haurà ‘sempre un bon ús’ orientat a millorar la vida de tots els ciutadans. Ha acusat el PSPV de tergiversar per a tapar suposats escàndols i ha recordat que s’han realitzat informes constants sobre la influència de la migració, per exemple sobre el seu impacte en la sanitat, sense que per això es consideren racistes.
Proposta per al Pla 2025-2028
Segons els impulsors, distingir entre nacional i migrant permetria conéixer millor el destí del gasto, les necessitats en servicis i l’eficàcia dels programes. Eixe enfocament, no obstant això, exigix definir finalitats clares i garantir un tractament responsable de les dades personals, amb criteris de minimització i anonimització per a evitar assenyalaments. Vox ha enllaçat a més esta idea amb el control del gasto, en considerar necessari saber quin pressupost es dedica a la ‘immigració il·legal’.
El síndic de Vox, José María Llanos, ha sostingut que ‘les dades d’inseguretat estan creixent exponencialment i això està en gran manera relacionat amb la immigració il·legal, descontrolada i massiva’. Per això, ha qualificat de ‘imprescindible’ i ‘raonable’ conéixer amb precisió el cost que les institucions atribuïxen a la ‘immigració il·legal’.
Resposta de l’oposició
El síndic socialista, José Muñoz, ha anunciat que portaran la iniciativa al Síndic de Greuges i a institucions europees. Ha alertat que usar dades personals per a ‘criminalitzar‘ a un col·lectiu és un ‘atemptat contra els drets humans’ i pot comportar per a la Generalitat ‘responsabilitats penals i multes milionàries’. Ha acusat el president del Consell, Carlos Mazón, de ‘vendre qualsevol tipus d’avanç en drets i llibertats’ a ‘l’extrema dreta més xenòfoba’ amb la condició de mantindre’s en el poder, la qual cosa, al seu juí, deixa la democràcia valenciana ‘en mínims històrics’, i ha advertit que s’obri ‘un camí’ que pot acabar en ‘violència als carrers’.
Des de Compromís, Joan Baldoví ha indicat que estudiaran si la mesura és ‘inconstitucional o il·legal’ i si és procedent portar-la a la Fiscalia per ‘atemptar contra els drets fonamentals’ de les persones. Ha afirmat que amb propostes així ‘costa distingir’ al PP de Vox, en qualificar la iniciativa de ‘absolutament racistes i xenòfobes’. De progressar, el debat previsiblement es resoldria entre la tramitació parlamentària i els eventuals recursos davant els tribunals, en un context d’alta polarització política.
En paral·lel, el PP ha defés que la reforma del reglament de Les Corts introduïx una ‘reorganització‘ de comissions per a ser ‘més efectius i eficients’ i ha assegurat que ‘no s’ha exclòs res i no es prohibix parlar de res’, encara que ‘se li podrà canviar de nom’ a alguna comissió. Vox ha celebrat que han aconseguit l’eliminació d’una comissió ‘sectària i ideològica’ sobre una condició sexual específica, la del col·lectiu LGTBI, en sostindre que ‘tots som iguals’ i que no han d’existir ‘privilegis que suposen discriminació’. Han proposat una comissió de Família, Política Social i Igualtat. Estos canvis, vinculats a l’agenda dels socis de govern, han reobert el debat sobre la representació institucional de col·lectius i l’orientació de les polítiques socials.
