La cort de garanties resol tots dos assumptes per unanimitat de les seus 12 magistrats
MADRID, 11 (EUROPA PRESS)
El Tribunal Constitucional (TC) ha resolt este dimecres per unanimitat acceptar l’abstenció del magistrat Juan Carlos Campo i admetre a tràmit la qüestió d’inconstitucionalitat que va plantejar el Tribunal Suprem (TS) sobre l’aplicació de la llei d’amnistia al delicte de desordres públics, segons ha informat el TC.
Tal com es preveia, el Ple de la cort de garanties –amb el suport dels seus 12 magistrats (els 7 progressistes i els 5 conservadors)– ha admès tant la sol·licitud de Campo d’apartar-se com la consulta elevada pel Suprem.
Campo va presentar la seua abstenció perquè quan era ministre de Justícia en el Govern de Pedro Sánchez va dir que l’amnistia era «clarament inconstitucional» en els informes sobre els indults als condemnats pel procés.
No és la primera vegada que el magistrat decidix apartar-se en deliberacions sobre l’amnistia, ja que ja es va abstenir al novembre del 2023 –quan la llei s’estava negociant– d’un recurs d’emparament presentada per un particular. Va argumentar que ho feia per a salvaguardar la «imparcialitat» del Constitucional.
L’abstenció de Campo, enquadrat en el sector progressista del tribunal, no afectaria a la correlació de forces entre els blocs, que quedaria 6 a 5, amb el que els conservadors seguirien en minoria.
El Ple del TC, a més, ha donat tràmit al primer assumpte relatiu a la llei d’amnistia aprovada el maig passat. Es tracta de la qüestió d’inconstitucionalitat que el juliol passat li va traslladar el TS en considerar que l’article 1 de la mesura de gràcia vulnera el dret constitucional a la igualtat i els principis de seguretat jurídica, proscripció de l’arbitrarietat i exclusivitat jurisdiccional.
El Suprem va decidir acudir al Constitucional després d’estudiar el cas de dos condemnats per desordres públics per uns fets ocorreguts a Girona després de la sentència que va condemnar a l’exvicepresident català Oriol Junqueras i altres líders del procés.
UNA RESOLUCIÓ CLAU
Una vegada admesa, la resposta al TS tardarà a arribar entre sis mesos i un any i, encara que no es podrà estendre automàticament a la resta de qüestions d’inconstitucionalitat i recursos que puguen arribar, perquè el contingut impugnat i els arguments exposats poden variar, el cert és que marcarà el camí.
D’acord amb les fonts del TC consultades per Europa Press, quan es resolguen els dubtes manifestats pel Suprem, serà el torn dels recursos d’inconstitucionalitat. De moment, el TC té en les seues mans els presentats pel PP i diverses autonomies governades pels d’Alberto Núñez Feijóo, com Madrid o Andalusia.
El magistrat conservador José María Macías s’ocuparà de la ponència sobre el recurs signat per ‘Gènova’, segons ha tocat per torn de repartiment. Les fonts asseguren que no sospesa abstenir-se, a pesar que es va pronunciar contra la llei d’amnistia com a vocal del CGPJ.
Dels altres recursos d’inconstitucionalitat registrats per les comunitats ‘populars’, Campo ha rebut el de Cantàbria, però s’espera que s’abstinga i, per torn, recaiga en el seu company conservador César Tolosa.
Al marge de les abstencions, ja són varis els recursos acompanyats de recusacions contra tres magistrats: el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, l’ex alt càrrec de Moncloa Laura Díez i Campo. No obstant això, en la seu de Domenico Scarlatti veuen poc recorregut a estes peticions.
ELS LÍDERS DEL PROCÉS, A LA CUA
Ventilats els recursos d’inconstitucionalitat, la cort de garanties es detindrà en els de emparament, que a diferència dels primers sí podran acumular-se perquè un sol magistrat s’ocupe de les ponències de tots ells.
Així les coses, les impugnacions que puguen presentar els líders del procés condemnats i processaments, com Junqueras i l’ex president català Carles Puigdemont, respectivament, hauran d’esperar.
Encara no han pogut presentar-los perquè els seus respectius casos han d’esgotar abans el recorregut judicial al Suprem, on hi ha recursos pendents.
Tocant a Junqueras i els altres condemnats, la Sala penal té sobre la taula els recursos de súplica. I, una vegada ventilats, encara haurien de presentar incidents de nul·litat abans de cridar a les portes del TC.
Respecte als processaments, el magistrat instructor Pablo Llarena va rebutjar esta mateixa setmana els recursos de reforma, si bé s’han elevat a la Sala d’Apel·lacions, al que caldria afegir els eventuals incidents de nul·litat.
