Els embassaments de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer aconseguixen els 1.943 hectòmetres cúbics d’aigua emmagatzemada, la qual cosa equival a al voltant del 69% de la seua capacitat total. Este volum suposa el segon millor registre dels últims 35 anys, només per darrere de l’any hidrològic 2010-2011, quan es va arribar a 1.987 hectòmetres cúbics. Amb este nivell d’ompliment, la demarcació afronta les pròximes setmanes de reg amb un matalàs de seguretat que permet garantir el subministrament als diferents usos, especialment a l’agrari.
L’organisme de conca subratlla que esta situació reflectix una millora molt notable si es compara amb altres exercicis recents. En estes dates, només l’any hidrològic 2010-2011 s’havien registrat reserves superiors, la qual cosa situa l’actual volum d’aigua en un escenari excepcional dins de la sèrie històrica. Això implica que, excepte imprevistos meteorològics o incidències puntuals en les infraestructures, la campanya de reg disposa d’aigua suficient per a desenrotllar-se amb normalitat.
El principal factor que explica este augment de reserves són les abundants precipitacions acumulades des de l’inici de l’any hidrològic. En el territori de la CHJ s’han registrat 351 litres per metre quadrat de pluja, molt per damunt de la mitjana històrica de 246,9 litres per metre quadrat. Esta diferència reflectix un any clarament més humit de l’habitual, la qual cosa s’ha traduït en majors aportacions d’aigua als embassaments, més cabal en els rius i una recàrrega més intensa dels aqüífers.
El director tècnic de la Confederació, Manuel Torán, destaca que l’any hidrològic està sent ‘més humit del normal’, la qual cosa repercutix de manera directa en l’evolució favorable de les reserves hídriques. Segons detalla, s’ha aconseguit emmagatzemar més aigua en els embassaments, els rius han registrat majors aportacions i els aqüífers s’han recarregat. A més, les persones usuàries de reg han vist reduïdes les necessitats de reg dels seus cultius gràcies a la major humitat del sòl, la qual cosa també ajuda al fet que l’aigua disponible dure més temps.
Diferències per sistemes
Encara que el conjunt de la demarcació presenta una situació folgada, la CHJ advertix que no tots els sistemes d’explotació es troben en el mateix escenari. En els sistemes Serpis i Marina Baja encara persistixen símptomes d’escassetat hídrica i es mantenen els nivells d’alerta i prealerta, respectivament. Esta situació obliga a extremar el seguiment i a planificar amb cautela els desembassaments i el repartiment de recursos.
En la Marina Baixa s’ha produït una millora respecte a l’any anterior, ja que les reserves han passat de 6,8 a 10 hectòmetres cúbics. No obstant això, des de la Confederació es matisa que la situació encara no és tan optimista com desitjarien. Els embassaments de Amadorio i Guadalest continuen en nivells reduïts, la qual cosa limita el marge de maniobra. Malgrat això, el sistema és capaç de garantir el proveïment urbà gràcies al suport de la dessaladora de Mutxamel i a les aportacions d’aigües subterrànies, que actuen com a complement als recursos superficials.
En el sistema Serpis també s’aprecia una evolució positiva, ja que l’embassament de Beniarrés ha incrementat les seues reserves en més de 3 hectòmetres cúbics en l’últim any. Este augment no resol per complet l’escassetat, però suposa un alleujament per als usos lligats a este sistema i reforça la capacitat de resposta davant possibles períodes de menys pluges.
En contrast, la resta de la demarcació es troba en una situació clarament més esplaiada. Els valors de recursos embassats superen la mitjana dels últims anys i permeten encarar la campanya de reg amb totes les garanties. Embassaments com Ulldecona, regrilló o el Arquillo de Sant Blas se situen pràcticament al 100% del seu volum màxim estacional. Este concepte fa referència al nivell màxim permés en cada època de l’any segons les normes d’explotació, que fixen límits d’ompliment per a garantir la seguretat de les infraestructures i permetre una gestió adequada de l’aigua, incloent-hi la regulació dels cabals d’avinguda en episodis de pluges intenses.
Els sistemes Cenia-Maestrazgo, Millars-Plana de Castelló, Palància, Túria i Xúquer es troben en un estat òptim per a afrontar la campanya de reg. En estos casos, les reserves permeten cobrir les demandes previstes sense tensions significatives, la qual cosa aporta estabilitat a sectors com l’agricultura de regadiu, que depenen d’una planificació clara de l’aigua disponible.
Els sistemes Túria i Xúquer són especialment representatius d’esta millora general. Els dos presenten les millors dades d’aigua emmagatzemada dels últims tres anys. Al Túria, les reserves superen el 60%, mentres que al Xúquer se situen prop del 75%, amb 200 hectòmetres cúbics més que en 2024 per estes mateixes dates i 180 hectòmetres cúbics més que l’any passat. Segons la Confederació, es tracta de dades excel·lents que permeten assegurar el subministrament a les persones usuàries d’una part molt important del territori de la demarcació.
L’estalvi i la prudència, claus en la gestió
Malgrat el bon moment dels embassaments i a la millora generalitzada de les reserves, la CHJ insistix en la necessitat de mantindre la prudència en la gestió de l’aigua. De cara a les pròximes reunions de les diferents Seccions de la Comissió de Desembassament, Manuel Torán recalca la importància de fer un ús responsable dels recursos disponibles per a optimitzar el seu aprofitament i garantir la seua sostenibilitat a mitjà i llarg termini.
El director tècnic recorda que l’estalvi ha de ser una senya d’identitat, fins i tot en anys favorables com l’actual. Subratlla que la demarcació continua depenent de la climatologia i que l’any vinent hidrològic podria ser sec, la qual cosa es traduiria en dificultats en alguns sistemes si no s’actua amb previsió. Per això, crida a gestionar l’aigua amb responsabilitat i amb una visió de futur, de manera que les reserves actuals es convertisquen en una oportunitat per a consolidar una cultura d’ús eficient i evitar problemes en escenaris menys plujosos.
