El mecenes del València Basket, Juan Roig, va assenyalar després de la conquesta de l’equip valencià de l’Eurocup que havia sigut una sèrie final «molt emocionant» i va destacar el suport i el lliurament de l’afició, en els dos partits jugats com a locals.
«Ha sigut molt emocionant i el públic s’ha entregat, i ara que hi ha ja una gran passió pel basket, és una de les coses de les quals més orgullosos ens podem sentir», va assegurar.
Roig va reconéixer que «al principi estàvem un poc espantats amb el 0-11, però després els jugadors s’han entregat i han estat fenomenal». Preguntat per com afronta l’equip que queda de temporada, després d’haver garantit la participació en la pròxima edició de l’Eurolliga, objectiu primordial marcat pel club, va assenyalar que «això no és alguna cosa que em toque respondre a mi. Disfrutarem de hui», va concloure.
Un València amb caràcter conquista la seua quarta Eurocopa i anirà a Eurolliga
El València Basket va conquistar aquest dilluns a La Fonteta el títol de l’Eurocopa i va donar una demostració de caràcter, per a, de la mà de Bojan Dubljevic, Matt Thomas i Antoine Diot, sobreposar-se al seu mal inici i acabar assecant i atropellant a l’Alba Berlín per 89-63, la qual cosa li permetrà jugar la pròxima Eurolliga.
L’inesperat descart tècnic del capità Rafa Martínez va marcar al València els prolegòmens del partit i, fora per això o no, als locals a pesar a l’impressionant aspecte de la Fonteta els va costar arrancar. L’Alba sense pressió, es va aprofitar d’un Peyton Siva deslligat per a ficar por (0-11, m.3).
Veient que el guió previst saltava per l’aire, el tècnic Jaume Ponsarnau va tirar mà dels galons de Dubljevic, que havia arrancat en la banqueta. La presència del montenegrí va donar una mica de calma i una referència ofensiva al seu equip.
Més tranquil, el València va endurir la seu defensa i amb l’atenció alemanya posada en Dubljevic, un visionari Antoine Diot va saber buscar a Matt Thomas, que amb huit punts quasi seguits va estrényer el marcador abans del final del primer quart però sense posar-se per davant (17-18, m.10).
Va ser un triple de Dubljevic el que va posar per davant al València res més arrancar el segon i va deixar bloquejat a una Alba que no veia la manera de trobar el cércol local, la qual cosa va obligar a Aíto García Reneses a demanar un temps mort (25-20, m.13)
El panorama no va canviar en excés i el retorn a la pista de Dubljevic va donar al València un nou impuls. Encara que Siva va tractar de mantindre viu al seu equip, els triples de San Emeterio i novament de Matt Thomas van disparar als locals i una defensa zonal, amb Diot d’estilet, va posar a l’Alba contra les cordes (40-23, m.18).
Però el conjunt alemany, de la mà del precís Giedraitis, va aconseguir detindre la caiguda lliure i reduir alguna cosa els danys abans del descans (46-33, m.20).
El partit va tornar a començar equilibrat però l’experiència de Fernando San Emeterio va donar calma al València per a deixar passar els minuts i que augmentara l’aclaparament del seu rival, incapaç de canviar el rumb del xoc (58-39, m.26).
Va manar García Reneses al seu equip posar-se en zona però Doornekamp li va castigar amb un triple que va colpejar la ja malparada moral dels visitants, que van començar a llançar la tovallola quan el seu desavantatge es va anar més enllà dels vint punts.
Una vegada van passar els dos primers minuts de l’últim quart i l’Alba no va donar mostres de poder reaccionar la trobada es va deslligar la festa en l’abarrotada Fonteta, que amb dues accions de San Emeterio, un triple i un mat, va veure esfumar-se el fantasma de la derrota en aquest mateix tercera trobada de la final de l’Eurocopa de fa dos anys davant l’Unicaja.
El pavelló es va entregar a l’equip però sobretot a un imperial Dubljevic, la pedra angular de la plantilla i el jugador que va rescatar a l’equip quan pitjor pintaven les coses.
