VALÈNCIA, 4 (EUROPA PRESS)
Experts han posat de manifest que la Comunitat Valenciana necessita abordar amb urgència les grans obres hidràuliques contemplades en el Pla d’Acció Territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del Risc d’Inundació (Patricova), «que en 20 anys tan només porta executat el 31% «.
La dana del passat 29 d’octubre va deixar en evidència les carències de la infraestructura hidràulica a la província de Valencia i, per això, un dels principals reptes de la recuperació serà engegar tots els projectes de millora de les lleres i barrancs des d’una perspectiva integral i supramunicipal, així com adaptar els nuclis urbans a les possibles crescudes i pluges torrencials.
Estes són les conclusions que han extret els experts i expertes que han participat en la ‘Jornada Solidària Reconstrucció, Innovació i Urbanisme: Models i Solucions de Finançament’, que ha organitzat la Fundació d’Estudis Borsaris i Financers (FEBF) a València Innovation Capital (Les Naus), segons ha informat en un comunicat.
La directora general de la FEBF, Isabel Giménez, ha recordat que la dana del passat octubre va afectar a un terç de les empreses que es troben en el «port sec» de València, a més de les evidents pèrdues humanes i materials.
Així, ha posat el focus de la reconstrucció en dos fases: la primera, garantir que les mesures de suport i ajudes arriben a les persones i a les empreses afectades, per a tornar a engegar el teixit social de la zona. I després, aplicar un urbanisme responsable i adaptat a les necessitats del moment, per a crear ciutats resilientes a l’entorn i compatibles amb la vida i l’activitat econòmica.
ESTUDI CARTOGRÀFIC
El director general d’Urbanisme de la Conselleria de Medi ambient, Infraestructures i Territori, Miguel Ángel Ivorra, ha explicat que la Conselleria ja ha realitzat un estudi cartogràfic de les zones afectades, que ha permès obtenir informació sobre els riscos i el comportament de les inundacions, especialment entre les conques del Magre i el Turia. Això servirà per a tenir una major certesa de l’afecció real de les riuades i condicionar les obres i nous desenvolupaments urbanístics a aquests riscos.
Així mateix, Ivorra ha instat a l’Estat a escometre totes les obres de millora de les lleres i barrancs que ja estaven contemplades en el Patricova des de fa anys. Així, en previsió a l’execució d’aquestes actuacions, també ha anunciat que la Conselleria ha realitzat un estudi per a conèixer què sòls estaran afectats per les mateixes i, per tant, planejar l’urbanisme dels municipis afectats concorde a això.
Per la seua banda, el regidor d’Urbanisme i Habitatge de l’Ajuntament de València, Juan Giner, també s’ha pronunciat en esta línia i ha posat de manifest la voluntat de les administracions «perquè el 29 d’octubre no torne a ocórrer». Així, ha defensat la necessitat d’impulsar un pla d’àmbit metropolità per a afrontar el repte de l’organització del territori, dotat de finançament.
EL PATRICOVA: UNA NECESSITAT PENDENT
José Vicente Belenguer, Soci de l’Àrea de Dret Públic, Immobiliari i Urbanisme de Broseta Advocats, ha incidit en la necessitat d’escometre les accions previstes en el Patricova, que porta redactat des de principis dels anys 2000 però que encara no s’ha implementat íntegrament. «Des de llavors, tan només portem el 31% de les accions», ha assenyalat.
En este sentit, Belenguer ha recordat que el risc d’inundació ha sigut una constant en territori valencià, amb importants danys el 2011, 2016 i 2023. Per això, ha instat a aplicar mecanismes d’aplicació supramunicipal per a garantir la igualtat i l’efectivitat de totes les mesures de protecció. A més, també ha demanat endurir el Patricova perquè les seues directrius tinguen efecte retroactiu, i així siguen també aplicables a totes les zones amb el risc d’inundació que van ser projectades abans del 2003.
El soci director d’Alejandro Escribano SLP, també ha fet al·lusió al Patricova, i ha revindicado la urgència d’engegar les obres contemplades. Així, ha recordat que el Barranc del Poyo té unes condicions excepcionalment perilloses, com un gran pendent que estimula la rapidesa en la caiguda de les aigües i, per tant, genera inundacions en períodes molt curts de temps.
D’esta manera, Escribano ha assenyalat que el Patricova ja contemplava unes obres entre els termes municipals de Picanya i Paiporta, per a realitzar una llera que derive part del cabal del Poyo a la nova llera del Turia, i d’esta manera alleujar 700 o 800 metres cúbics per minut, la qual cosa salvaria als municipis de l’entorn de patir inundacions. «Quan es va a engegar la contractació d’estes obres?», ha qüestionat.
Finalment, Francisco José Rubio, arquitecte representant de l’AENS i Factor Verd SLP, ha indicat que les obres en el territori també poden anar acompanyades d’intervencions en les ciutats per a fer-les més resilientes a les pluges. Així, ha posat exemples de diferents ciutats europees com la creació de zones verdes per a absorbir l’aigua de les pluges, la Plaça de l’Aigua inundable de Rotterdam, les basses de detenció a Singapur o les importants obres de canalització subterrània i en superfície de Copenhaguen.
La cap de l’oficina de l’oficina regional d’Europa i Àsia Central de l’ONU, Natalia Alonso-Cano, ha instat invertir en la planificació urbana a llarg termini i focalitzar-se en la prevenció. «En el procés de recuperació no podem tornar a com estàvem, sinó fer-ho millor i aprofitar l’oportunitat per a introduir estratègies d’adaptació al canvi climàtic, i invertir en una planificació urbana basades en el risc», ha insistit.
ALDAIA, EXEMPLE DE RESILIÈNCIA
La secretària i arquitecta municipal d’Aldaia, Nieves Barrachina i Cristina Moreno, respectivament, han participat en la jornada per a donar el seu testimonio de reconstrucció. Així, han insistit que les inundacions han sigut un problema recurrent del municipi en els últims cent anys, amb episodis que han inundat passos a nivell, túnels i carrers, fins que el problema ha culminat amb la dana del 29 d’octubre.
En este sentit, ambdues han posat el focus en el problema de la planificació urbana, que en el cas d’Aldaia es va traduir en la construcció de les vies del tren sense un procés de recanalització prèvia del barranc, la qual cosa provoca desbordaments en els moments de pluja intensa. Així, han insistit en la importància de l’ordenació del territori i el treball en xarxa dels municipis, igual que han aprofundit en la necessitat de fer canalitzacions per a alleujar el barranc.
