El ministre d’Hisenda, Arcadi España, ha instat este dimecres les comunitats autònomes governades pel PP a participar activament en la negociació del nou sistema de finançament autonòmic i a escoltar les demandes de la seua ciutadania, en lloc de seguir les instruccions d’Alberto Núñez Feijóo des de la seu del partit al carrer Génova, a Madrid.
En un acte celebrat a A Coruña, Arcadi España ha recordat que el Govern central ha posat sobre la taula una proposta de reforma que, segons ha detallat, injecta 21.000 milions d’euros addicionals al sistema i garantix que cap comunitat perda recursos respecte a la situació actual.
Crida al diàleg sobre el finançament
El ministre ha remarcat que el Govern d’Espanya ha fet un oferiment formal a totes les autonomies perquè s’asseguen a negociar. Ha subratllat que la reforma del model exigeix un procés de diàleg intens, sobretot amb els territoris governats pel Partit Popular, que encara no han donat suport a la proposta.
Segons ha remarcat, el nou sistema és clau perquè Espanya puga garantir el finançament de servicis bàsics com la sanitat i l’educació. Per això ha insistit que és necessari un debat profund sobre el repartiment dels recursos públics entre l’Estat i les comunitats.
Arcadi España ha defensat que ‘pot haver-hi debat i ha d’haver-hi debat’ sobre la proposta del Govern, però ha advertit que eixe debat ha de centrar-se en millorar la vida de la ciutadania i no en càlculs partidistes.
El titular d’Hisenda ha demanat que totes les comunitats autònomes negocien tant de manera bilateral amb el Govern central com de forma multilateral en els òrgans ja previstos. En este sentit, ha recordat que el Consell de Política Fiscal i Financera està convocat per a finals de juliol, i que serà un espai clau per a avançar en l’acord.
Participació de sindicats i societat civil
Espanya ha animat els governs autonòmics a obrir el debat també en l’àmbit intern. Ha reclamat que ‘parlen amb els sindicats, que parlen amb la patronal, que parlen amb la societat civil’ abans de fixar una posició definitiva sobre el model.
Ha remarcat que, segons el seu parer, els executius autonòmics han de ‘fixar-se en els seus ciutadans i no en les instruccions que dona el senyor Feijóo des del carrer Génova’. Amb esta afirmació ha volgut remarcar que, al seu juí, els interessos territorials han de situar-se per davant de les directrius de partit.
El ministre també ha convidat les comunitats que no compartixen la proposta del Govern a presentar una alternativa concreta. Ha assenyalat que, si rebutgen el model plantejat, ‘presenten el seu model alternatiu si no els agrada el del Govern d’Espanya’, perquè, ha advertit, ‘no val el no pel no’, una actitud que, segons ha dit, ‘no fa avançar’ el sistema de finançament.
Crítiques al rebuig de la senda de dèficit
Arcadi España s’ha referit també a la senda de dèficit per a les administracions públiques, que el Congrés va rebutjar este dimarts. Ha defensat que eixa proposta hauria donat ‘més de 5.800 milions de marge financer en els pròxims anys’ a les comunitats autònomes.
Ha lamentat que el Partit Popular votara en contra d’eixa senda d’estabilitat, i ha destacat que ho va fer ‘entre aplaudiments’. Segons el ministre, eixa decisió ha impedit que les autonomies disposen d’un marge addicional de més de 5.800 milions d’euros per a afrontar despeses i inversions.
En paraules d’Arcadi España, ‘preferien que el Govern d’Espanya perdera una votació a què els seus territoris reberen més de 5.800 milions d’euros’. Amb esta crítica ha volgut subratllar que, al seu entendre, el PP ha prioritzat l’enfrontament polític per damunt del finançament dels servicis públics als seus territoris.
Pel que fa als pròxims Pressupostos Generals de l’Estat, el ministre ha assegurat que són necessaris i que el Govern ja ha iniciat els contactes per a la seua elaboració. Ha avançat que el projecte es presentarà i que el diàleg amb la resta de forces polítiques continuarà ‘en cadascuna de les fases’ de la tramitació parlamentària.
Segons ha explicat, l’objectiu és que els nous comptes estatals s’alineen amb la reforma del finançament autonòmic i amb una major dotació de recursos per a les comunitats, amb la vista posada en reforçar la sanitat, l’educació i la resta de servicis essencials que gestionen els governs autonòmics.
