Francisco José Gan Pampols es va 347 dies després d’assumir la vicepresidència creada per a impulsar la recuperació després de la DANA del 29 d’octubre de 2024. L’eixida ja s’havia anunciat el 12 de setembre per al 4 de novembre i es va materialitzar amb el president en funcions, un dia després que formalitzara la seua renúncia al càrrec.
Militar de 67 anys, amb experiència a l’Afganistan i Bòsnia, va canviar la seua vida de ‘feliç jubilat’ després de la crida d’una persona de la seua ‘total confiança’ i el ‘descomunal drama’ que va deixar la DANA. Conegut a València per haver sigut tinent general cap de la Caserna General Terrestre d’Alta Disponibilitat de l’OTAN a Bétera, va ser el triat per a dissenyar el full de ruta del Consell i va demanar paciència: no hi hauria ‘miracles, perquè no existixen’.
Des de l’inici va defendre que no tenia filiació política ni ‘cap tendència partidista’ i va advertir que no acceptaria ‘directrius’. En les seues primeres sessions de Les Corts va mostrar sorpresa davant els encreuaments dialèctics i, amb el temps, va prendre la paraula per a contradir a l’oposició. En el seu deu va quedar la ‘unitat d’esforç’ entre Administracions, que no es va aconseguir amb el Govern central. Partint que la política és ‘l’art de la conciliació’, va dir no trobar una explicació ‘edificant’ a eixa falta d’alineació, la qual cosa, en la pràctica, va fer més difícil una coordinació plena i va obligar el Consell a assumir major iniciativa.
Ni demanar ni refusar
El seu nomenament va vindre precedit per la controvèrsia del sou després de modificar-se el decret que va eliminar el topall salarial i va permetre als alts càrrecs cobrar un 15% més que el president. Gan Pampols va defendre que no havia ‘demanat un salari’ ni tenia ‘gens d’interés crematístic’. Segons el Portal de Transparència, la seua retribució íntegra va ser de 101.761 euros. En la seua primera compareixença va apel·lar al vers ‘ni demanar ni refusar’ i va remarcar: ‘Jo no he demanat mai el que no em correspon, i mai he refusat el que sí que em correspon’.
Una altra polèmica va ser l’adjudicació per 2,2 milions a la consultora externa Price Waterhouse per a assessorar i assistir en l’elaboració del pla de recuperació. La va justificar perquè ‘ha permés acurtar terminis’: ‘Si hi ha una ferramenta, utilitze’s’. En termes operatius, eixa externalització va permetre disposar abans de documents de treball i mètodes de seguiment, amb la idea d’accelerar decisions i ordenar el calendari d’actuacions.
Va fallar l’autoprotecció
El principal retret va arribar per unes paraules de setembre: el que va fallar en esta tragèdia, en la qual van morir 229 persones a València, va ser ‘l’autoprotecció‘. Ho va explicar com ‘no baixar al garatge pel cotxe’ quan està plovent, alguna cosa que ‘no té a veure amb l’avís o el no avís’. L’aposta per insistir en la cultura de prevenció personal buscava reduir riscos en episodis extrems, però li va guanyar crítiques en el pla polític i social.
Gan Pampols va sostindre sempre que la seua vicepresidència no tenia ‘vocació de continuïtat’, un ‘estat d’excepció administratiu’. Es va comprometre a anar-se quan el pla de reconstrucció, denominat ‘Endavant‘, estiguera en marxa i només quedara el seguiment. ‘Eixe treball està fet’, va afirmar: li han deixat fer ‘tot el que ha demanat’ i ara toca ‘desaparéixer’. En coherència amb eixe plantejament, la seua eixida evita cronificar una estructura extraordinària i retorna el control del dia a dia als departaments ordinaris, que continuaran el seguiment del pla. Així i tot, va admetre que ‘sempre es pot fer més i millor’.
