Un equip de l’Institut de Neurociències, centre mixt de la Universitat Miguel Hernández d’Elx i el CSIC, ha reconstruït per primera vegada com el cerebel establix les seues connexions amb la resta del cervell durant les etapes més primerenques de la vida en ratolí. El treball, publicat en la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS)’, descriu amb precisió quan emergixen eixes projeccions, com s’expandixen i en quin moment es refinen fins a consolidar els circuits definitius.
Encara que el cerebel s’associa de manera clàssica al control del moviment, l’evidència acumulada el vincula també amb la regulació emocional, el comportament social i altres funcions cognitives. No obstant això, fins ara no es coneixia amb claredat en quin punt del desenrotllament començava el seu diàleg amb altres regions cerebrals. L’estudi plena eixa llacuna i mostra que la construcció d’eixes rutes seguix un patró altament organitzat, la qual cosa ajuda a entendre per què el cerebel pot influir de forma àmplia en l’activitat de la resta de l’encèfal.
Un mapa cronològic del cerebel
L’equip detalla una seqüència escalonada. Primer, ja en l’embrió, apareixen les primeres connexions quan els axons cerebel·losos aconseguixen les seues regions diana. Després, en un curt període, es produïx una expansió ràpida i massiva que acompanya l’intens creixement del cervell en eixes primeres etapes. Finalment, durant les primeres setmanes postnatals, els circuits entren en un període de refinament en el qual s’estabilitzen les connexions que perduraran.
Precisar este calendari permet identificar els moments en els quals el cerebel podria començar a influir en altres àrees del cervell. Eixes finestres temporals són especialment rellevants per a comprendre com s’establix l’arquitectura interna del sistema nerviós i per a dissenyar comparacions entre fases normals i situacions en les quals el desenrotllament es desvia de l’esperat.
Es tracta de la primera cartografia exhaustiva de les projeccions cerebel·loses en el cervell complet de ratolí. El mapa generat constituïx una ferramenta de referència per a estudiar com s’estructura la connectivitat cerebel·losa des de l’inici de la vida i oferix un marc temporal detallat per a investigar la relació entre la maduració d’estes vies i l’activitat de les xarxes neuronals amb les quals interactuen.
Implicacions per al neurodesenrotllament
Segons els investigadors, el treball establix les bases per a explorar tant la contribució del cerebel al desenrotllament cerebral normal com les possibles alteracions d’origen cerebel·lós, incloses algunes relacionades amb trastorns del neurodesenrotllament. Saber en quina fase sorgix cada connexió facilita avaluar l’impacte d’experiències primerenques, factors genètics o condicions ambientals sobre la maduració d’estos circuits i sobre la seua comunicació amb la resta del cervell.
L’estudi ha sigut realitzat pel grup Desenrotllament, Connectivitat i Funció dels Circuits del Cerebel, dirigit per Juan Antonio Moreno Bravo i situat al campus de Sant Joan d’Alacant. Ha comptat amb finançament del Consell Europeu d’Investigació (ERC) en el marc del programa Horitzó 2020 de la Unió Europea, l’Agència Estatal d’Investigació (Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats) i el Programa Severo Ochoa per a Centres d’Excel·lència.
