A quina hora és el Sorteig del ‘Niño’ 2024?

Cada  6 de gener, Espanya s’embolica en una aura especial, carregada d’il·lusió i la promesa d’una fortuna renovada. El Sorteig del xiquet emergeix com un far lluminós al calendari, marcant l’inici de l’any amb un malbaratament d’expectatives i la possibilitat palpable que la sort somriga a aquells que participen en aquesta festivitat.

El  sorteig del niñocomençarà a les 12:00 hores, moment en què els xiquets de Sant Ildefons començaran a extreure boles dels bombos.

Entre els  premis de la Loteria del ‘Niño’ el més cobejat és la Grossa, que reparteix 200.000 euros a cada dècim, dels quals el guanyador rebrà 168.000 euros una vegada descomptats els impostos.

On veure la Loteria del ‘Niño’ a Televisió i en línia?

El  sorteig de la Loteria del Niño‘ es podrà  veure per televisió  a  La 1 , de RTVE, que també emetrà el sorteig a través del seu canal internacional i  online  mitjançant la web i l’app de  RTVE Play .

Funcionament i durada del sorteig del ‘Niño’

El  sorteig de la Loteria del niño‘ no té res a veure en durada amb la Loteria de Nadal. Aquest sorteig és molt més senzill i  dura aproximadament uns 30 minuts .

A diferència del sistema de dos bombos de la Loteria de Nadal, la  Loteria del niño‘ es realitza per un sistema de  bombos múltiples.

D’aquesta manera, hi ha un bombo (amb 10 boles cadascun, del 0 al 9) per cadascun dels cinc números del dècim (desena de miler, unitat de miler, centena, desena i unitat).

És un sorteig de menys a més en relació amb els premis.  Comença amb cinc extraccions de dues xifres, 14 extraccions de tres xifres i dues extraccions de quatre xifres. Posteriorment, se sortegen els premis principals (un  tercer, un  segon  i un  1 ). Es tanca el sorteig amb l’extracció dels  reintegraments.

Llista completa premis Loteria del xiquet

  • Primer premi: 2.000.000 euros a la sèrie, 200.000 per dècim.
  • Segon premi: 750.000 euros a la sèrie, 75.000 per dècim.
  • Tercer premi: 250.000 euros a la sèrie, 25.000 per dècim.
  • Extraccions de quatre xifres: 20 premis de 3.500 euros a la sèrie, 350 per dècim.
  • Extraccions de tres xifres: 1.400 premis de 1.000 euros a la sèrie, 100 per dècim.
  • Extraccions de dos xifres: 5.000 premis de 400 euros a la sèrie, 40 euros al dècim.
  • Aproximacions al primer premi: dos premis de 12.000 euros a la sèrie, 1.200 euros per dècim, per als números anterior i posterior al primer premi.
  • Aproximacions al segon premi: dos premis de 6.100 euros a la sèrie, 610 euros per dècim, per als números anterior i posterior al segon premi.
  • Centenes del primer premi: 99 premis de 1.000 euros a la sèrie, 100 euros per dècim, per als 99 números restants de la centena del primer premi.
  • Centenes del segon premi: 99 premis de 1.000 euros a la sèrie, 100 euros per desè, per als 99 números restants de la centena del segon premi.
  • Centenes del tercer premi: 99 premis de 1.000 euros a la sèrie, 100 euros per dècim, per als 99 números restants de la centena del tercer premi.
  • Tres darreres xifres del primer premi: 99 premis de 1.000 euros a la sèrie, 100 euros per dècim, per als bitllets les últimes xifres dels quals siguen iguals a les del primer premi.
  • Tres darreres xifres del segon premi – 99 premis de 1.000 euros a la sèrie, 100 euros per dècim, per als bitllets les últimes xifres dels quals siguen iguals a les del segon premi.
  • Dues darreres xifres del primer premi: 999 premis de 1.000 euros a la sèrie, 100 euros per dècim, per als bitllets les últimes xifres dels quals siguen iguals a les del primer premi.
  • Reintegraments del primer premi: 9.999 premis de 200 euros per sèrie, 20 euros per dècim, per als bitllets l’última xifra dels quals siga igual al primer premi.
  • Reintegraments de la primera extracció especial: 10.000 premis de 200 euros per sèrie, 20 euros per dècim, per als bitllets l’última xifra dels quals coincidisca amb la primera extracció especial d’una xifra.
  • Reintegraments de la segona extracció especial: 10.000 premis de 200 euros per sèrie, 20 euros per dècim, per als bitllets l’última xifra dels quals coincidisca amb la segona extracció especial d’una xifra.


Curiositats del Sorteig del ‘Niño’

El Sorteig del ‘niño’, amb més de huitanta anys d’existència, ha deixat una estela de curiositats i moments inoblidables que han marcat la seua trajectòria en la història d’Espanya.

Des del seu origen el  1941, quan es va prendre la decisió de mantenir viva la tradició de realitzar un sorteig extraordinari durant la festivitat nadalenca, el Sorteig del xiquet ha evolucionat en paral·lel als canvis socials i culturals del país.

Aquest sorteig, celebrat el 6 de gener, commemora l’arribada dels Reis Mags i la il·lusió que acompanya aquesta data tan especial.

Un dels elements més característics i emocionants introduïts el 1952 va ser el sistema de reintegraments. Aquesta addicció va canviar el joc, afegint una dosi extra d’emoció i recompensa per als participants.

Els números que coincideixen en els mateixos dígits que el primer, segon o tercer premi atorguen un reintegrament del cost del dècim, brindant una oportunitat addicional de guanyar els qui s’acosten als números guanyadors.

A més, el sorteig del xiquet s’ha convertit en una de les oportunitats més destacades per obtenir grans recompenses. Això ha fet que, al llarg dels anys, moltes persones busquen participar en aquest sorteig per la possibilitat real de canviar les seues vides amb un premi excepcional.

Un altre aspecte notable és la distribució de premis entre diferents fraccions d’un mateix nombre. Aquesta particularitat implica que el premi es repartisca proporcionalment entre els posseïdors de diferents fraccions, cosa que augmenta les possibilitats que diversos jugadors siguen beneficiats amb la fortuna del Sorteig del ‘Niño’.

Últimes notícies

Xàtiva arriba als 31,9 graus i encapçala la pujada de temperatures

Les màximes han pujat fins a 4 graus en diverses localitats de la Comunitat Valenciana, amb Xàtiva al capdavant amb 31,9 graus, la més alta del dia.

Vapejadors i pornografia als 8 anys: alarma entre menors a Alzira

La UPCCA d’Alzira ha detectat vapejadors i consum de pornografia en menors de huit i nou anys, alguns com a regal de comunió o venuts per altres xiquets. L’Ajuntament prepara noves accions i ampliarà l’estudi a Primària davant l’augment d’addiccions a pantalles i nicotina.

Paiporta comença a enderrocar el Pont Vell per alçar un pas més segur després de la dana

Paiporta ha iniciat l’enderroc del Pont Vell, molt danyat per la dana del 29 d’octubre de 2024, per substituir-lo per una nova estructura més segura i amb un 45 % més de capacitat hidràulica.

Louzán defensa que la final del Mundial 2030 es jugue a Espanya i apunta València com a nova seu

El president de la RFEF, Rafael Louzán, ha insistit que la final del Mundial 2030 s’ha de disputar a Espanya i ha obert la porta que València entre en el llistat de seus després de la caiguda de Màlaga i A Coruña.

L’Eldense viu en tensió per la possible arribada de Messi com a propietari

La plantilla i el tècnic interí de l’Eldense, Josep Ferrando, han admés que viuen una setmana especial davant l’interés de Lionel Messi per comprar el club, encara que intenten centrar-se en el pròxim partit davant l’Sporting a El Molinón.

Desmantellada una macroxarxa que portava cocaïna a Menorca des de València

Interior ha desarticulat una banda que introduïa cocaïna a gran escala a Menorca des de València, Barcelona i Mallorca, amb onze detinguts i més de sis quilos intervinguts.

El dèficit públic valencià baixa fins a 1.694 milions però continua en l’1,02 % del PIB

El dèficit públic de la Comunitat Valenciana ha arribat en el primer semestre a 1.694 milions d’euros, l’1,02 % del PIB, per davall dels 1.960 milions i l’1,25 % d’un any abans. A Espanya, el dèficit de les administracions públiques (sense locals) ha pujat un 6,4 % fins als 33.668 milions, l’1,89 % del PIB.

La Universitat de València reclama més finançament i defensa la educació pública

El rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandía, ha reclamat en l’obertura del curs 2026-2027 un finançament suficient i previsible i ha defensat la universitat i la educació pública davant el creixement de la privada. L’acte ha comptat amb la ministra Diana Morant i ha servit per a reivindicar igualtat d’oportunitats, estabilitat investigadora i un marc davant els reptes de la intel·ligència artificial.