La vaga indefinida del professorat no universitari de l’ensenyament públic de la Comunitat Valenciana ha complit 30 dies este dimarts, amb milers de docents mobilitzats, un únic acord salarial tancat i huit grans reivindicacions encara pendents de resolució amb la Conselleria d’Educació.
Inici i duració de la vaga
La vaga indefinida va començar l’11 de maig, convocada per STEPV, CCOO, UGT i CSIF, amb el suport d’ANPE i de les famílies. Els sindicats han cridat a aturar les classes per a reclamar millores globals en l’ensenyament públic.
Esta convocatòria ha arribat després de diversos avisos previs. El professorat ja havia secundat un ‘tardor calenta’, amb dos jornades de vaga el 11 de desembre i el 31 de març, i amb l’advertència sindical que el curs podia ‘acabar en maig’, sense que estos avisos tingueren efecte en la Conselleria.
Segons els sindicats, esta vaga indefinida és ‘històrica’ perquè defensa una educació pública que a la Comunitat Valenciana atén 810.000 alumnes i compta amb 77.700 docents. Asseguren que ha superat en duració la vaga de 1988, ja que suma 22 dies lectius i un mes natural de conflicte.
Les mobilitzacions han omplit massívament els carrers, amb manifestacions centrades a reclamar una educació pública, de qualitat i en valencià, i han situat el debat educatiu en el centre de l’agenda política.
Des de finals de maig, la vaga i les protestes les mantenen STEPV, CCOO i UGT, sindicats que representen el 70 % del professorat. CSIF i ANPE es van despenjar del conflicte després de firmar el 25 de maig amb la Conselleria un acord d’increment salarial, l’únic que s’ha rubricat fins ara.
Les demandes i l’estat de la negociació
Les organitzacions sindicals han resumit en huit punts les seues demandes principals davant la Conselleria d’Educació. Reclamen reduir les ràtios per aula, incrementar els salaris després de dos dècades de pèrdua de poder adquisitiu, millorar les infraestructures educatives i reforçar la inclusió escolar.
A més, exigixen una aposta clara per la Formació Professional, la recuperació de les plantilles que s’han vist reduïdes amb els anys, l’impuls de l’ensenyament del valencià i la simplificació de la burocràcia que assumix el professorat en el dia a dia.
La Conselleria d’Educació i els cinc sindicats docents STEPV, CCOO, UGT, ANPE i CSIF han celebrat fins ara onze meses sectorials de negociació. En estes reunions només s’ha firmat un acord parcial amb ANPE i CSIF, que representen el 30 % del professorat, per a un augment progressiu de les retribucions fins a 200 euros mensuals en 2028.
Les posicions en la mesa, les dos últimes sessions de la qual s’han retransmés en directe pel canal de Youtube de la Generalitat, s’han anat acostant en alguns àmbits concrets.
Segons la informació que s’ha facilitat, hi ha acostament en matèria de burocràcia, reducció de ràtios i millora d’infraestructures. Educació ha presentat un document amb un compromís d’inversió de 3.338 milions d’euros en quatre anys, i totes les parts s’han emplaçat a la reunió d’este dijous per a decidir si firmen o no nous acords.
Símbols i moviment al carrer
Esta vaga s’ha identificat amb les conegudes ‘marees verdes’ que han ocupat els carrers. Des de 2013, el professorat va decidir deixar arrere el negre tradicional del dol i substituir-lo pel ‘verd esperança’.
Durant l’últim mes els docents han participat en manifestacions i concentracions vestits amb samarretes verdes. A esta imatge s’han sumat recentment cors verds de ganxet confeccionats per a l’ocasió, junt a xalecs fluorescents que faciliten la visibilitat de les columnes de professorat.
La música també ha tingut un paper destacat en un territori amb llarga tradició musical. De forma espontània ha nascut la ‘Manifas band’ o ‘Banda indefinida’, un grup de músics que acompanya totes les mobilitzacions i posa banda sonora a les protestes.
Els sindicats i el professorat han impulsat també ‘caixes de resistència’, alimentades amb donacions, per a ajudar els docents que pateixen la merma econòmica derivada de tants dies sense anar a treballar i sense cobrar.
Un altre símbol visible és l’acampada d’un grup de docents en suport a la vaga. Esta acampada s’ha instal·lat des de fa més d’una setmana en la plaça de la Virgen de València i pretén mantindre’s de manera indefinida mentres dure el conflicte.
Incidents durant les mobilitzacions
El desenvolupament de la vaga educativa s’ha vist entelat per alguns incidents concrets registrats en les protestes.
El 31 de maig, durant una concentració, un policia va donar un empentó per l’esquena a una professora jubilada. A l’agent se li ha obert un expedient disciplinari i, a més, el cas l’està investigant el Defensor del Pueblo.
En Les Corts Valencianes s’ha produït un altre episodi destacat. Tres docents en vaga van llançar, durant un ple i des de la tribuna d’invitats, papers que simulaven bitllets de 200 euros amb la cara del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, i de la consellera d’Educació.
Esta acció podria acabar en sanció si finalment la Presidència de Les Corts trasllada el cas a la Fiscalia, després d’haver sol·licitat un informe jurídic sobre els fets.
A més, CSIF ha demanat a la Fiscalia que investigue el que considera ‘intents de coacció i intimidació’ contra els seus delegats després de la mesa del 31 de maig. El sindicat sosté que estes persones no van poder abandonar la Conselleria fins a la matinada per la ‘pressió i intimidació de manifestants incitats per altres organitzacions sindicals’.
