El València Basket es va imposar a l’Unicaja per 89-96 en el Martín Carpena en un dol d’alta intensitat i ritme alt, sostingut en l’actuació determinant de Jean Montero. El base dominicà va firmar 29 punts i 31 de valoració i va acabar sent el factor diferencial que va permetre als taronjas afermar-se en la segona plaça de la Lliga Endesa, mentres el conjunt malagueny enllaça la seua quarta derrota seguida i veu perillar l’última posició que dona accés a la fase pel títol.
Des de l’inici es van mesurar dos equips molt dinàmics, amb atacs directes i possessions curtes, buscant canastres ràpides abans que la defensa rival s’assentara. El València Basket va explotar al màxim el seu talent ofensiu i el seu encert exterior, especialment quan Montero va trobar el seu ritme i va convertir cada tir en una amenaça real. Eixa combinació de qualitat individual i punteria des del perímetre va marcar el to del partit.
En el primer quart, la parella formada per Brancou Badio i Jean Montero es va convertir en un malson per a la defensa local. La seua capacitat per a trencar línies, penetrar i anotar va generar avantatges constants. Unicaja, per part seua, es va mostrar per moments mancat de concentració en diverses accions defensives, la qual cosa va permetre a València castigar cada distracció. Així i tot, el 23-27 al tancament del primer període reflectia un xoc equilibrat, en el qual els malaguenys es mantenien vius gràcies a la seua energia ofensiva.
Reaccion de l’Unicaja antes del descans
En el segon quart, l’equip dirigit per Ibon Navarro va fer un pas avant. Amb més fluïdesa en el seu joc, circulant millor la pilota i trobant situacions avantatjoses prop del cércol, Unicaja va començar a retallar distàncies. Una acció de dos més un de Olek Balcerowski va coronar eixa millora i va posar als locals per davant 40-39, reforçant la sensació que el partit podia canviar de mans en qualsevol moment.
No obstant això, el València Basket es va mantindre fidel al seu pla. De nou, el talent de Montero va aparéixer des del perímetre, castigant cada espai que li concedia la defensa. Enfront d’ell va emergir un altre protagonista, el també dominicà Chris Duarte, que amb 22 punts va sostindre l’atac d’Unicaja en molts trams de la trobada. Duarte es va mostrar especialment inspirat, assumint responsabilitat en els moments clau de la primera mitat. Al descans, el marcador reflectia un mínim avantatge malagueny (49-48), prova de la igualtat i de l’intercanvi constant de colps.
El tercer quart va trencar definitivament eixe equilibri. Encara que Duarte va mantindre l’espurna ofensiva i Balcerowski va continuar sent una peça important perquè Unicaja no es despenjara, el València Basket va trobar la seua millor versió després d’un tram de dubtes. Quan semblava que els visitants s’escapaven amb el 56-63, el conjunt malagueny va reaccionar per a acostar-se al 63-65, però eixe esforç va tindre un cost físic i mental que es va notar després.
Conforme avanzava el tercer període, l’enorme potencial ofensiu del València es va fer evident. Liderats per un Montero ja en mode imparable, els visitants van encadenar diverses bones defenses i atacs eficients que els van permetre obrir una bretxa de deu punts (66-76). Eixa diferència, construïda a base de triples, penetracions i una bona selecció de tir, es va mantindre estable i els va donar un matalàs important de cara als minuts finals, encara amb sis minuts per disputar-se.
En el tram decisiu, Unicaja el va intentar a la desesperada, tirant més de cor que de cap. L’equip malagueny va accelerar les seues possessions, va buscar tirs ràpids i va tractar de forçar faltes per a sumar des de la línia de personal. Va haver-hi fins i tot un brot d’esperança amb una acció de tres més un de Duarte, que va semblar tornar a ficar als seus en el partit. No obstant això, els llançaments lliures i els triples no van entrar quan més falta feien, la qual cosa va impedir culminar la remuntada.
València Basket, per part seua, va gestionar l’avantatge amb ofici. Sense necessitat d’exhibir-se, però mantenint la calma, va controlar el ritme i va evitar pèrdues innecessàries, recolzat en un Montero que va continuar prenent bones decisions en atac. Eixa maduresa competitiva, unida a la gran actuació de la seua estrela, va segellar una victòria de pes en una de les pistes més exigents de la lliga.
En l’estadística final, a més dels 29 punts de Jean Montero, va destacar l’aportació ofensiva de Brancou Badio amb 16 punts, així com el treball coral de la resta de la rotació del València Basket, que va sumar en anotació i esforç defensiu. En Unicaja, Chris Duarte va ser el màxim anotador amb 22 punts i Balcerowski va tornar a ser una referència interior, acompanyat per Perry i altres hòmens del perímetre, encara que les seues aportacions no van bastar per a frenar el vendaval ofensiu taronja.
El xoc es va disputar en el Palau dels Esports José María Martín Carpena davant 10.681 espectadors, en un ambient de gran expectació. Abans de l’inici, el club malagueny va entregar un obsequi als exjugadors d’Unicaja Kameron Taylor i Yankuba Avenc, ara en les files del València Basket, en un gest de reconeixement al seu passat en l’entitat. A més, l’artista malagueny Pablo López va interpretar per primera vegada en directe l’himne del club en el pavelló, aportant un component emotiu a una vesprada que va acabar amb l’afició local decebuda pel resultat però conscient del nivell del rival.
Amb este triomf, el València Basket consolida la seua posició en la part alta i reforça la seua candidatura a arribar fort a la fase pel títol. Unicaja, en canvi, haurà de reaccionar prompte per a no comprometre la seua presència en les eliminatòries, després d’encadenar quatre derrotes seguides que han frenat el seu bon inici de temporada.
