La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA ha decidit mantindre la comissió rogatòria enviada als Estats Units per requerir a WhatsApp informació sobre les comunicacions de José Manuel Cuenca, excap de Gabinet de Carlos Mazón en la Presidència de la Generalitat, corresponents al 29 d’octubre de 2024.
Esta comissió rogatòria ja s’havia acordat en una providència dictada el passat mes de febrer. L’objectiu era obtindre els missatges que Cuenca va intercanviar amb l’exconsellera Salomé Pradas i amb l’exsecretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso, tots dos investigats en la causa, així com amb l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón i altres càrrecs públics.
Limitacions en l’accés a dades de WhatsApp
En un auto fet públic pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), la magistrada ha detallat la resposta de les autoritats nord-americanes. Estes han informat que WhatsApp no recopila ni conserva informació de contingut dels seus usuaris. Això exclou, segons l’auto, qualsevol possibilitat de recuperar el contingut dels missatges esborrats de Cuenca.
No obstant això, la jutgessa ha precisat que sí que es poden sol·licitar altres dades associades a eixes comunicacions. En concret, la informació es podrà centrar en les persones que haguerem intervingut en cada conversa i en la data i l’hora en què s’haguera produït cada enviament o recepció de missatges per mitjà de WhatsApp.
D’esta manera, encara que no es conega què es va dir en cada missatge, es podria determinar si va existir comunicació entre Cuenca i determinats responsables polítics en moments concrets relacionats amb la gestió de la DANA.
Per a la magistrada, l’abast probatori d’esta informació és menor perquè no inclou el contingut, però continua sent rellevant. Segons recull l’auto, la jutgessa considera que els fins i la utilitat de la petició de dades persistixen, tot i la limitació tècnica exposada per WhatsApp.
La importància d’acreditar que hi hagué comunicació
La jutgessa argumenta que, en molts casos, el simple fet que s’haja produït una comunicació ja genera controvèrsia. Segons assenyala, hi ha testimonis que neguen haver parlat, diuen no recordar una comunicació o no aporten el contingut dels missatges, emparant-se en la llibertat de no entregar-los de manera voluntària.
Per esta raó, la magistrada defensa que resulta pertinent conéixer, almenys, les dades bàsiques de les comunicacions. Això inclou els intervinents, la data i l’hora d’enviament ou recepció, encara que el text dels missatges haja sigut eliminat dels dispositius.
Segons l’auto, estes dades permetrien fixar el fet essencial: que hi hagué o no comunicació entre les parts, així com la remissió i recepció de missatges o altres interaccions per WhatsApp en els moments analitzats dins de la investigació.
La jutgessa fonamenta també la seua decisió en el consentiment expressament atorgat per José Manuel Cuenca. L’excap de Gabinet de Mazón va autoritzar lliurement la recuperació de les seues comunicacions de WhatsApp durant una compareixença celebrada el 16 de gener de 2026.
A partir d’esta autorització, la titular del jutjat de Catarroja ha conclòs que es mantindrà la comissió rogatòria. L’objectiu concret és obtindre de WhatsApp les dades relatives als intervinents i a la data i hora de remissió dels missatges ou comunicacions vinculades amb Cuenca.
L’auto notifica també a les parts que la resolució no és ferma. Contra esta decisió es pot interposar recurs de reforma en el termini de tres dies ou recurs d’apel·lació en el termini de cinc dies, d’acord amb la legislació processal aplicable.
