L’última gran extensió de gel marí àrtic es desfà ràpidament

oso polar

Esta última regió de gel marí oferix un refugi per a moltes espècies | PixaBay

 

Un nou estudi publicat en la revista Geophysical Research Letter ha trobat que el gel marí al nord de Groenlàndia és més mòbil del que es pensava anteriorment i cada vegada s’està tornant més prim, a la vegada que disminuix dos vegades més ràpidment que la resta de gel de l’Àrtic.

 

Els models climàtics prediuen que els estius àrtics aviat estaran lliures de gel, una situació que ja podria donar-se de cara el 2030. La majoria dels gels que cobrixen l’Àrtic tenen només entre un i quatre anys. A mesura que el gel jove i prim es fonga durant els estius, només quedarà un arc de gel de 2.000 quilòmetres, que s’estendrà des de l’arxipèlag àrtic occidental del Canadà fins a la costa nord de Groenlàndia. Esta porció els experts l’anomenen l’’Última àrea de gel”.

 

«No podem tractar esta ‘Última àrea de gel’ marí com una àrea de gel que durarà molt de temps», assegura Kent Moore, físic atmosfèric de la Universitat de Toronto al Canadà i autor principal del nou estudi. «Està perdent 0,4 metres de gruix per dècada, això equival a una pèrdua d’1,5 metres des de finals de la dècada del 1970».

 

 

L’últim santuari natural

Per a la vida silvestre que depén del gel marí per a sobreviure, esta última regió oferix un santuari i és el lloc final al que poden retirar-se en un món en escalfament, ja que les corrents oceàniques i els vents atmosfèrics probablement transporten el gel vell que es troba allí a altres parts de l’Àrtic o simplement es fon per les altes temperatures.

 

Segons els autors de l’estudi, comprendre com canvia esta regió podria ajudar a determinar quins llocs són els més adequats per a proporcionar un refugi per a la vida silvestre que depén d’este gel marí.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

El Govern central es planteja portar al Constitucional els canvis en la inspecció educativa valenciana

L’Executiu central està analitzant la llei d’Acompanyament als Pressupostos de la Generalitat per 2026 i no descarta un recurs al Tribunal Constitucional pels nous poders de la inspecció educativa per controlar l’adoctrinament ideològic.

Els sindicats de Ford Almussafes apreten per millores salarials en l’Acord 2030

UGT i STM-Intersindical han traslladat a la direcció de Ford Almussafes les seues exigències econòmiques sobre l’Acord 2030, clau per a les condicions laborals i salarials dels pròxims quatre anys.

Les màximes continuen pujant i freguen els 36 graus a Xàtiva

Les temperatures màximes han tornat a pujar este dimarts a la Comunitat Valenciana i han arribat als 35,9 graus a Xàtiva. El repunt, que ha sigut de fins a 5 graus en alguns punts, s’ha notat especialment a l’interior de València.

‘El mal pare’, la pel·lícula que sacsa els silencis familiars amb un Eduard Fernández magnètic

'El mal pare', del director valencià Roberto Bueso, competeix per la Concha de Oro amb un relat sobre traumes familiars, silencis i reconciliació, protagonitzat per un intens Eduard Fernández. La cinta, rodada en la Comunitat Valenciana, s'estrenarà el 20 de novembre.

Chiva reforça la seguretat del barranc després de les obres urgents de la CHJ

L’Ajuntament de Chiva ha detallat en un ple extraordinari que el barranc del municipi és ara més segur que abans de la dana de 2024, gràcies a les obres d’emergència de la Confederación Hidrográfica del Júcar i a una segona fase ja planificada.

Una dutxa intel·ligent espanyola per a dependents triomfa en els premis DesignEuropa

La dutxa intel·ligent Showee, creada a La Garriga per facilitar la higiene de persones amb discapacitat i majors, ha guanyat el premi del públic dels DesignEuropa, els guardons de disseny de la UE impulsats per l’EUIPO.

Els bombers donen per extingit l’incendi forestal de Tuéjar després d’una nova reactivació

L’incendi forestal declarat el 15 de setembre a Tuéjar, que dissabte es va reactivar i va obligar a mobilitzar mitjans aeris i terrestres, ha sigut donat per extingit pels bombers després d’haver arrasat 835 hectàrees d’un paratge de la Reserva de la Biosfera de l’Alt Túria. La Delegació del Govern va descartar des del principi causes naturals i va assenyalar al factor humà, amb totes les línies d’investigació encara obertes.

La defensa de Salomé Pradas recorrerà l’arxiu de les queixes contra la jutgessa de la DANA

La defensa de l’exconsellera Salomé Pradas, investigada per la gestió de la DANA, considera precipitat que el CGPJ haja avalat l’arxiu de tres queixes contra la jutgessa de Catarroja i anuncia recurs. Critica que no s’haja escoltat les víctimes ni el lletrat que denuncien la intervenció del marit magistrat de la jutgessa.