L’última gran extensió de gel marí àrtic es desfà ràpidament

oso polar

Esta última regió de gel marí oferix un refugi per a moltes espècies | PixaBay

 

Un nou estudi publicat en la revista Geophysical Research Letter ha trobat que el gel marí al nord de Groenlàndia és més mòbil del que es pensava anteriorment i cada vegada s’està tornant més prim, a la vegada que disminuix dos vegades més ràpidment que la resta de gel de l’Àrtic.

 

Els models climàtics prediuen que els estius àrtics aviat estaran lliures de gel, una situació que ja podria donar-se de cara el 2030. La majoria dels gels que cobrixen l’Àrtic tenen només entre un i quatre anys. A mesura que el gel jove i prim es fonga durant els estius, només quedarà un arc de gel de 2.000 quilòmetres, que s’estendrà des de l’arxipèlag àrtic occidental del Canadà fins a la costa nord de Groenlàndia. Esta porció els experts l’anomenen l’’Última àrea de gel”.

 

«No podem tractar esta ‘Última àrea de gel’ marí com una àrea de gel que durarà molt de temps», assegura Kent Moore, físic atmosfèric de la Universitat de Toronto al Canadà i autor principal del nou estudi. «Està perdent 0,4 metres de gruix per dècada, això equival a una pèrdua d’1,5 metres des de finals de la dècada del 1970».

 

 

L’últim santuari natural

Per a la vida silvestre que depén del gel marí per a sobreviure, esta última regió oferix un santuari i és el lloc final al que poden retirar-se en un món en escalfament, ja que les corrents oceàniques i els vents atmosfèrics probablement transporten el gel vell que es troba allí a altres parts de l’Àrtic o simplement es fon per les altes temperatures.

 

Segons els autors de l’estudi, comprendre com canvia esta regió podria ajudar a determinar quins llocs són els més adequats per a proporcionar un refugi per a la vida silvestre que depén d’este gel marí.

 

També pots llegir…

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Pedro Martínez valora la remuntada del València Basket davant el Armani Milà i el passe a quarts

Pedro Martínez ressalta el treball coral i la mentalitat del València Basket per a remuntar 14 punts davant el Armani Milà i segellar el passe a quarts de l'Eurolliga.

Montero impulsa al València Basket cap als quarts de l’Eurolliga després de remuntar 14 punts

El València Basket remunta 14 punts davant el Armani Milà, s'assegura els quarts de final de l'Eurolliga i s'aferma en el top 4 amb un partit encés per Jean Montero i Papi Badio.

Gandia acomiada entre aplaudiments i emoció a l’escriptor i poeta Josep Piera

Centenars de persones de l'àmbit cultural, social i polític assistixen en el Palau Ducal de Gandia al comiat cívic de l'escriptor i poeta Josep Piera, fill predilecte de la ciutat.

Es retiren els mitjans aeris de l’incendi de Tibi per falta de llum solar

Els mitjans aeris s'han retirat de l'incendi forestal de Tibi per la falta de llum solar, mentres continuen en la zona dotacions de bombers i unitats forestals des de terra.

Presó provisional per a un home acusat d’intentar matar a la seua veïna a Silla

La jutgessa de guàrdia de Carlet decreta presó provisional sense fiança per a un home acusat d'intentar matar a la seua veïna a Silla després de tirar-la per les escales. La víctima, de 64 anys, roman hospitalitzada en coma des de l'1 d'abril.

Desplegament de mitjans aeris i terrestres per a frenar un incendi en la serra del Maigmó a Tibi

Un incendi forestal declarat en les faldes de la serra del Maigmó, en el terme municipal de Tibi, obliga a un ampli desplegament de mitjans aeris i terrestres per a tractar de frenar l'avanç del foc.

Incendi forestal en les faldes del Maigmó mobilitza nombrosos mitjans a Tibi

Un incendi forestal declarat en les faldes del Maigmó, en el terme municipal de Tibi, obliga a desplegar un ampli dispositiu de mitjans aeris i terrestres per a frenar l'avanç de les flames.

La producció de formigó es dispara en la Comunitat Valenciana per la reconstrucció postdana

La producció de formigó preparat en la Comunitat Valenciana va augmentar un 20,9% en 2025, el doble que la mitjana nacional, impulsada per l'obra pública lligada a la reconstrucció postdana i a noves infraestructures.