L’última gran extensió de gel marí àrtic es desfà ràpidament

oso polar

Esta última regió de gel marí oferix un refugi per a moltes espècies | PixaBay

 

Un nou estudi publicat en la revista Geophysical Research Letter ha trobat que el gel marí al nord de Groenlàndia és més mòbil del que es pensava anteriorment i cada vegada s’està tornant més prim, a la vegada que disminuix dos vegades més ràpidment que la resta de gel de l’Àrtic.

 

Els models climàtics prediuen que els estius àrtics aviat estaran lliures de gel, una situació que ja podria donar-se de cara el 2030. La majoria dels gels que cobrixen l’Àrtic tenen només entre un i quatre anys. A mesura que el gel jove i prim es fonga durant els estius, només quedarà un arc de gel de 2.000 quilòmetres, que s’estendrà des de l’arxipèlag àrtic occidental del Canadà fins a la costa nord de Groenlàndia. Esta porció els experts l’anomenen l’’Última àrea de gel”.

 

«No podem tractar esta ‘Última àrea de gel’ marí com una àrea de gel que durarà molt de temps», assegura Kent Moore, físic atmosfèric de la Universitat de Toronto al Canadà i autor principal del nou estudi. «Està perdent 0,4 metres de gruix per dècada, això equival a una pèrdua d’1,5 metres des de finals de la dècada del 1970».

 

 

L’últim santuari natural

Per a la vida silvestre que depén del gel marí per a sobreviure, esta última regió oferix un santuari i és el lloc final al que poden retirar-se en un món en escalfament, ja que les corrents oceàniques i els vents atmosfèrics probablement transporten el gel vell que es troba allí a altres parts de l’Àrtic o simplement es fon per les altes temperatures.

 

Segons els autors de l’estudi, comprendre com canvia esta regió podria ajudar a determinar quins llocs són els més adequats per a proporcionar un refugi per a la vida silvestre que depén d’este gel marí.

 

També pots llegir…

Anuncios

Últimes notícies

Maleït idioma, el castellà, segons Trump

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana parla del rebuig de Donald Trump al castellà i utilitza eixe episodi per a reflexionar sobre el supremacisme lingüístic i la situació de les llengües minoritzades, especialment el valencià

José Muñoz acusa el Consell de no tindre ‘projecte propi’ i reclama que la Comunitat recupere pes a Espanya

El síndic del PSPV-PSOE defensa en un desdejuni d’AMDComVal una agenda valenciana basada en finançament, autogovern, servicis públics i vertebració territorial

CCOO denuncia 70 hores d’espera i col·lapse en les urgències de l’Hospital Clínic de València

CCOO alerta que les urgències de l'Hospital Clínic de València acumulen esperes de fins a 70 hores i un 70% més de pacients de la capacitat prevista, la qual cosa convertix l'àrea en una planta d'hospitalització encoberta i eleva el risc assistencial i laboral.

Els festivals Love the 90s i I Love Reggaeton es traslladen a l’estadi Ciutat de València

Els festivals Love the 90s i I Love Reggaeton canvien de la Ciutat de les Arts i les Ciències a l'estadi Ciutat de València per un conflicte de soroll, amb ajustos en la distribució del públic i opcions de reembossament.

Els sindicats denuncien servicis mínims abusius en 2n de Batxillerat per la vaga indefinida

Els sindicats del comité de vaga qualifiquen d'abusius els servicis mínims fixats per la Conselleria per al professorat de 2n de Batxillerat davant la vaga indefinida des de l'11 de maig.

Les empreses valencianes acceleren l’automatització malgrat la falta de talent en intel·ligència artificial

Més de la mitat de les empreses valencianes prioritza automatitzar processos per a guanyar eficiència, encara que reconeix una forta falta de talent especialitzat en intel·ligència artificial i un ús encara tàctic d'esta tecnologia.

El Consell aprova un acord de 27 milions per a fàrmacs contra l’esclerosi múltiple

El Consell ha autoritzat un acord marc de més de 27 milions d'euros per a garantir el subministrament de medicaments contra l'esclerosi múltiple en la sanitat pública valenciana durant els pròxims anys.

El Consell destina 14,7 milions al manteniment de depuradores a Castelló

El Consell ha autoritzat la EPSAR un contracte de 14,7 milions per a garantir el manteniment i la continuïtat dels sistemes de sanejament i depuració d'aigües residuals en diversos municipis de Castelló.