Un nou estudi publicat en la revista Geophysical Research Letter ha trobat que el gel marí al nord de Groenlàndia és més mòbil del que es pensava anteriorment i cada vegada s’està tornant més prim, a la vegada que disminuix dos vegades més ràpidment que la resta de gel de l’Àrtic.
Els models climàtics prediuen que els estius àrtics aviat estaran lliures de gel, una situació que ja podria donar-se de cara el 2030. La majoria dels gels que cobrixen l’Àrtic tenen només entre un i quatre anys. A mesura que el gel jove i prim es fonga durant els estius, només quedarà un arc de gel de 2.000 quilòmetres, que s’estendrà des de l’arxipèlag àrtic occidental del Canadà fins a la costa nord de Groenlàndia. Esta porció els experts l’anomenen l’’Última àrea de gel”.
«No podem tractar esta ‘Última àrea de gel’ marí com una àrea de gel que durarà molt de temps», assegura Kent Moore, físic atmosfèric de la Universitat de Toronto al Canadà i autor principal del nou estudi. «Està perdent 0,4 metres de gruix per dècada, això equival a una pèrdua d’1,5 metres des de finals de la dècada del 1970».
L’últim santuari natural
Per a la vida silvestre que depén del gel marí per a sobreviure, esta última regió oferix un santuari i és el lloc final al que poden retirar-se en un món en escalfament, ja que les corrents oceàniques i els vents atmosfèrics probablement transporten el gel vell que es troba allí a altres parts de l’Àrtic o simplement es fon per les altes temperatures.
Segons els autors de l’estudi, comprendre com canvia esta regió podria ajudar a determinar quins llocs són els més adequats per a proporcionar un refugi per a la vida silvestre que depén d’este gel marí.
