15.2 C
València
Dimarts, 27 gener, 2026

El canvi climàtic podria obrir la tomba nuclear més gran del món

 

L’escalfament global està obrint la cúpula d’una tomba nuclear dels EUA. Esta estructura es va construir després del programa de proves atòmiques de l’època de la Guerra Freda i està ubicada en les Illes Marshall, a l’oceà Pacífic. Este indret és el lloc més perillós del planeta i, ara, el canvi climàtic, amenaça en convertir-lo en una catàstrofe nuclear.

 

Estes illes es van convertir en el punt triat per a llançar fins a 67 proves nuclears per a comprovar quin potencial tenien este tipus de bombes. Quan van acabar amb els tests, el govern nord-americà va començar a realitzar proves biològiques en la zona, i en 1979 va procedir a sepultar-ho en un enorme taüt.

 

Ara, este taüt, conegut pels habitants de la zona com «La Tomba», corre el risc de col·lapsar a causa de l’augment de la marea per culpa del desglaç de les glaceres i altres efectes ocasionats pel canvi climàtic.

 

 

Camí a una catàstrofe mediambiental?

Fa uns mesos, un estudi publicat per la Universitat de Colòmbia assegurava que les illes Runit, Enjebi, Bikini i Naen hui en dia tenen uns nivells de plutoni entre 10 i 1.000 voltes més alts que els que s’han trobat a Fukushima, i unes 10 voltes més elevats que els de Txernòbil. Quaranta anys més tard de la seua construcció, la Tomba està començant a patir danys en la seua estructura, que poden suposar un veritable perill per a la vida.

 

Els recents estudis assenyalen que des del 1993, el nivell de la mar en les Illes Marshall ha incrementat un centímetre per any, i això suposa més del doble que en la resta del món. Si el nivell del mar continua creixent al ritme que porta fent-ho els últims 25 anys, es calcula que per al 2100 este arxipèlag estarà completament submergit baix la mar.

 

Si això es complix, els experts pronostiquen que causaria un clevill tan gran a l’estructura de la cúpula que abocaria tot el contingut radioactiu sobre l’Oceà Pacífic. Este fet portaria com a conseqüència una catàstrofe mediambiental.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.