16.2 C
València
Diumenge, 1 febrer, 2026

El canvi climàtic podria obrir la tomba nuclear més gran del món

 

L’escalfament global està obrint la cúpula d’una tomba nuclear dels EUA. Esta estructura es va construir després del programa de proves atòmiques de l’època de la Guerra Freda i està ubicada en les Illes Marshall, a l’oceà Pacífic. Este indret és el lloc més perillós del planeta i, ara, el canvi climàtic, amenaça en convertir-lo en una catàstrofe nuclear.

 

Estes illes es van convertir en el punt triat per a llançar fins a 67 proves nuclears per a comprovar quin potencial tenien este tipus de bombes. Quan van acabar amb els tests, el govern nord-americà va començar a realitzar proves biològiques en la zona, i en 1979 va procedir a sepultar-ho en un enorme taüt.

 

Ara, este taüt, conegut pels habitants de la zona com «La Tomba», corre el risc de col·lapsar a causa de l’augment de la marea per culpa del desglaç de les glaceres i altres efectes ocasionats pel canvi climàtic.

 

 

Camí a una catàstrofe mediambiental?

Fa uns mesos, un estudi publicat per la Universitat de Colòmbia assegurava que les illes Runit, Enjebi, Bikini i Naen hui en dia tenen uns nivells de plutoni entre 10 i 1.000 voltes més alts que els que s’han trobat a Fukushima, i unes 10 voltes més elevats que els de Txernòbil. Quaranta anys més tard de la seua construcció, la Tomba està començant a patir danys en la seua estructura, que poden suposar un veritable perill per a la vida.

 

Els recents estudis assenyalen que des del 1993, el nivell de la mar en les Illes Marshall ha incrementat un centímetre per any, i això suposa més del doble que en la resta del món. Si el nivell del mar continua creixent al ritme que porta fent-ho els últims 25 anys, es calcula que per al 2100 este arxipèlag estarà completament submergit baix la mar.

 

Si això es complix, els experts pronostiquen que causaria un clevill tan gran a l’estructura de la cúpula que abocaria tot el contingut radioactiu sobre l’Oceà Pacífic. Este fet portaria com a conseqüència una catàstrofe mediambiental.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

La Generalitat inicia la revisió del Catàleg de Platges de la Comunitat amb consulta pública

La Generalitat ha iniciat la consulta pública prèvia per a revisar el Catàleg de Platges de la Comunitat Valenciana. El procés busca incorporar aportacions ciutadanes i municipals abans del nou text.

Juan Romero, nou alcalde de Marines després d’un relleu pactat

El ple extraordinari ha triat a Juan Romero (Compromis per Marines) com a nou alcalde amb els vots de PSPV-PSOE i Compromis; el relleu complix el pacte de 2023.

Fernando Esteso, icona del destape que va fer ombra a Star Wars

L'actor ha mort este diumenge a València. Figura clau del destape en els 70 i 80, va triomfar al costat d'Andrés Pajares amb comèdies que van trencar la taquilla.

Fernando Esteso, mite de l’humor dels setanta i huitanta, mor als 80 a València

L'actor i humorista va morir este diumenge a València als 80 anys. Icona del cinema popular, va triomfar amb Pallers en les comèdies de Ozores i va mantindre una llarga carrera en teatre i televisió.

Mor l’actor i humorista Fernando Esteso als 80 anys

El comediant va morir de matinada a l'Hospital La Fe després de diversos dies ingressat. Va ser mitat del cèlebre tàndem amb Andrés Pajares i rostre clau del cinema popular.

Mor Fernando Esteso als 80 anys a l’Hospital La Fe de València

L'actor i humorista ha mort als 80 anys a l'Hospital La Fe de València, on estava ingressat. El seu representant el va confirmar a l'Acadèmia del Cinema; el còmic es va consagrar en els 70 al costat d'Andrés Pajares.

Una nova manifestació per la dana ha demanat que Mazón entregue l’acta de diputat

La protesta ha reunit ciutadans i familiars de víctimes per a reclamar que el expresident entregue el seu escó i comparega davant la jutgessa. El recorregut ha passat per Benetússer, Sedaví i Alfafar, algunes de les localitats més afectades.

Compromís exigix al Govern desbloquejar ja la norma que impedix orxata amb menys sucre

Compromís ha enviat una carta als ministres d'Agricultura i de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 per a exigir la reforma del Reial decret 1338/1988. Reclama un calendari immediat que permeta vendre orxata amb menys sucre sense perdre la denominació de xufa.