L’estiu de 2024 a Espanya es va confirmar com un dels més durs i mortals a causa de les altes temperatures que van afectar gran part del territori. Segons l’informe final del Pla Nacional d’actuacions preventives dels efectes de l’excés de temperatures sobre la salut, elaborat pel Ministeri de Sanitat, un total de 2.020 persones van morir per complicacions relacionades amb la calor, de les quals el 90% tenien més de 75 anys. D’estes morts, prop del 60% van ocórrer durant el mes d’agost, el més calorós del període estival.
La importància d’este informe radica a mostrar la gravetat de l’impacte de la calor extrema sobre la salut pública. Este estiu va ser el sext més mortífer des de 2015, només superat pels anys 2022, 2023, i altres en menor mesura.
El Ministeri de Sanitat i les alertes
El Ministeri de Sanitat va activar diferents nivells d’alertes per a gestionar el risc sanitari, havent-hi hagut 179 dies amb alguna mena d’avís: 2.897 grocs (sota risc), 859 taronges (moderat) i 501 rojos (màxim). Les zones que més alertes van rebre van incloure el litoral sud de València, el centre d’Osca i la Ribera de l’Ebre a Navarra, sent el centre d’Osca la més notable per la quantitat d’alertes roges.
Períodes de calor intensa
Els mesos d’estiu de 2024 es van caracteritzar per dos períodes de calor intensa a la fi de juliol i principis d’agost, que van resultar en un augment acusat del nombre de defuncions atribuïdes directament a les altes temperatures. De fet, només 17 morts van ser originades per un colp de calor directa, xifra que representa una disminució en comparació amb anys previs.
La població més afectada
La població més afectada correspon als majors de 75 anys, els qui van sumar 1.785 defuncions, de les quals 1.340 tenien més de 85 anys. La distribució geogràfica de l’impacte no va ser homogènia. Les comunitats autònomes amb major taxa de mortalitat estandarditzada per calor van ser La Rioja, Galícia i Cantàbria, mentres que Múrcia, Balears i Canàries van registrar els índexs més baixos.
Impacte per províncies
Quant a les províncies, Palència, Toledo, Alacant i Segòvia van presentar els valors més alts de mortalitat atribuïble a la calor, i Cadis, Sevilla, Còrdova, Jaén, Badajoz, Múrcia, València i Lleó van mostrar els nivells més baixos.
Defuncions per colps de calor directa
De les 17 defuncions causats per colps de calor, set van ocórrer a Andalusia, tres a Extremadura, dos a Castella i Lleó i un a Astúries, Castella-la Manxa, Catalunya, Navarra i Comunitat Valenciana respectivament. La mitjana d’edat d’estes víctimes va ser de 68 anys, amb predominança del sexe masculí (76%).
Factors de risc
Els factors de risc individual predominants entre estes víctimes van incloure malalties mentals, cardiovasculars, consum d’alcohol o drogues, tractaments mèdics, malalties cròniques, respiratòries i trastorns de la memòria. A més, diversos casos van estar lligats a factors ambientals o socials com l’exposició a la calor durant activitats esportives o laborals, la qual cosa agreuja el risc de defunció.
Necessitat de mesures preventives
Este panorama destaca la necessitat d’intensificar les mesures preventives i la conscienciació sobre els riscos de la calor extrema, especialment entre la població més vulnerable com els ancians, per a evitar que futures onades de calor causen encara més morts.
