La comissió d’investigació de Les Corts Valencianes sobre la dana del 29 d’octubre de 2024, creada després de la tragèdia en la qual van morir 230 persones a València, serà la primera d’esta legislatura a concloure els seus treballs
Ho farà a la fi d’este mes de maig, al cap d’un any d’activitat formal, onze sessions celebrades i 32 compareixents, una xifra que suposa només un terç de les persones inicialment previstes.
El ple de Les Corts va aprovar la creació d’esta comissió el 28 de novembre de 2024, un mes després de les inundacions, a iniciativa de Vox i amb el suport del PP i Compromís. El PSPV va votar en contra. Malgrat la urgència política que s’havia proclamat en eixe moment, l’òrgan no es va constituir fins al 27 de gener de 2025, amb Vox assumint la presidència i el PP la vicepresidència, configuració que ha marcat el pes de la majoria en la definició del calendari i de l’abast de les perquisicions.
Forma de treball i primers canvis
El pla de treball de la comissió no va quedar aprovat fins al 5 de maig, quan PP i Vox van tirar avant la seua proposta. Eixe document inicial incloïa 127 peticions de documentació i una llista de 85 compareixents. Entre ells figuraven el president del Govern, Pedro Sánchez, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, diversos ministres i consellers, la exconsellera de Medi Ambient Salomé Pradas i el seu ex número dos, Emilio Argüeso, així com 17 alcaldes dels municipis més afectats per la dana.
En la tercera reunió, al juny, els grups van acordar modificar el pla per a incorporar a les associacions de víctimes, que no apareixien en la relació original. Amb eixa ampliació, la llista de compareixents es va elevar a 96. També es va fixar que la comissió celebraria sessions de compareixences aproximadament cada tres setmanes, començant per tècnics i experts. L’oposició havia reclamat que el procés s’iniciara sentint primer les víctimes, però eixa proposta no va prosperar i va quedar reflectida una prioritat cap als perfils tècnics i polítics.
Entre juliol de 2025 i maig de 2026 la comissió haurà encadenat set sessions dedicades específicament a compareixences, l’última d’elles este dilluns. El format acordat ha sigut sempre el mateix: una intervenció inicial dels grups de tres minuts cada un, quinze minuts per a l’exposició de la persona citada i, finalment, un torn de rèplica i preguntes de sis minuts per grup, seguit de respostes del compareixent en el mateix temps.
Les dos primeres sessions de juliol i octubre de 2025 es van centrar en perfils tècnics, amb nou experts entre enginyers de Camins, catedràtics i arquitectes, que van aportar informes i valoracions sobre les causes immediates de les inundacions i el comportament de les infraestructures. En la tercera sessió, al novembre, va acudir el primer responsable polític: Carlos Mazón, que va comparéixer ja després d’haver anunciat la seua dimissió com president de la Generalitat, la qual cosa va afegir un component polític addicional a la seua intervenció.
Al desembre van tornar a desfilar experts de diferents àmbits relacionats amb la gestió de l’aigua i les emergències. No va ser fins a finals de febrer de 2026, durant la quinta sessió, quan es va donar entrada a les víctimes. Eixe dia no sols es va citar a les tres principals associacions de víctimes i persones afectades, sinó també a onze compareixents en total, algunes d’elles procedents d’entitats que en el seu moment s’havien personat en la causa judicial oberta per la dana i que posteriorment l’havien abandonada. La seua participació va permetre incorporar testimoniatges directes sobre les conseqüències de les inundacions i sobre la percepció de la resposta institucional.
En la sexta sessió, celebrada a l’abril, van comparéixer tres consellers: els vicepresidents Susana Camarero i Vicente Martínez Mus, i el conseller Miguel Barrachina. Al costat d’ells van declarar un enginyer de la presa de Buseo i un representant d’un sindicat policial, que van detallar aspectes tècnics i operatius de la gestió de l’emergència. La sèptima i última sessió de compareixences, este dilluns, està reservada al comissionat de la dana de la Generalitat, Raúl Mèrida, i a una directora general de la Conselleria de Medi Ambient, amb el que es tancarà el torn de testimoniatges institucionals previstos per la majoria.
Absències rellevants i xoc polític
Malgrat l’amplitud inicial del pla de treball, la llista d’absències és extensa. La comissió va arribar a agendar les compareixences de diversos membres del Govern d’Espanya, entre ells el president Pedro Sánchez, les ministres María Jesús Montero i Margarita Robles, el ministre Fernando Grande-Marlaska, l’exministra Teresa Ribera, la delegada del Govern, Pilar Bernabé, i el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo. Cap d’ells va acudir, al·legant que la seua obligació de comparéixer se circumscriu a les Corts Generals i no a les cambres autonòmiques.
Tampoc s’ha convocat finalment a la cúpula de la Conselleria que va gestionar directament l’emergència. No compareixeran la exconsellera Salomé Pradas ni el seu ex número dos, Emilio Argüeso, els dos imputats en la causa judicial oberta per la dana, ni el subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, ni els ex alts càrrecs Alberto Martín Moratilla i Raúl Quílez. La majoria ha optat per no citar-los, de manera que la comissió es tancarà sense sentir les seues versions en seu parlamentària.
Insight: davant esta situació, PP i Vox han plantejat que s’incorporen a l’expedient les transcripcions de la declaració de Pradas en la comissió d’investigació del Congrés. El PSPV ha anunciat que demanarà empara al Tribunal Constitucional en considerar que eixa decisió vulnera drets fonamentals, la qual cosa obri un nou front jurídic i polític en paral·lel al tancament dels treballs.
A la llista d’absències se sumen els 17 alcaldes i alcaldesses de la zona afectada per la dana que figuraven en el pla de treball i que finalment no han passat per les Corts, així com l’inspector cap del Consorci Provincial de Bombers de València durant l’episodi de pluges, José Miguel Basset. Amb este balanç, al final de les compareixences d’este dilluns hauran declarat en la comissió 32 persones de les 96 previstes.
PP i Vox sostenen que ha arribat el moment de concloure els treballs perquè el mandat de la comissió era d’un any i eixe termini ja s’ha complit. L’oposició, que va veure rebutjada la seua sol·licitud de prorrogar l’activitat per a tractar de completar la llista de compareixents, interpreta en canvi que s’està donant una carpetada prematura perquè es diluïsca el debat públic sobre la dana i sobre les responsabilitats polítiques derivades.
Segons el calendari fixat, el 12 de maig s’obrirà el termini perquè els grups parlamentaris registren les seues propostes de conclusions. Està previst que eixes conclusions es debaten i voten el 27 de maig, en l’onzena i última sessió de la comissió. Serà el tancament formal de la segona comissió d’investigació d’esta legislatura, després que la primera, centrada en el sector públic durant els governs del Botànic, quedara pràcticament inèdita al no superar la fase d’aprovació del pla de treball.
