La Comunitat Valenciana ha tancat el primer trimestre de 2026 amb un dèficit comercial de 25 milions d’euros. Aquest saldo negatiu es produïx a pesar que les exportacions van créixer fins als 9.733 milions d’euros, un 2,6% més que en el mateix període de l’any anterior, segons l’informe de Comerç Exterior de la Direcció Territorial de Comerç.
L’augment de les compres a l’exterior ha sigut superior al de les vendes, la qual cosa explica que la balança comercial s’haja inclinat lleugerament cap al dèficit. El valor de les importacions va aconseguir els 9.758 milions d’euros, un 4,3% més interanual, amb increments en les tres províncies i un major pes de la província de València. La diferència entre els dos fluxos, encara que estreta, és suficient per a situar la balança comercial en terreny negatiu.
Només al març, el desequilibri es va accentuar
Només al març, el comportament del comerç exterior valencià va mantindre esta mateixa dinàmica. Les exportacions es van situar en 3.495 milions d’euros, un 7,6% més que en el mateix mes de l’any anterior, la qual cosa confirma una senda de creixement de les vendes a l’exterior. No obstant això, les importacions van avançar encara més, fins als 3.614 milions, amb un repunt del 11,1%. Este desequilibri mensual es va traduir en un saldo negatiu de 119,5 milions, que contribuïx al dèficit acumulat en el trimestre.
Posicion de la Comunitat en el mapa exportador
En el conjunt de l’Estat, la Comunitat Valenciana es va mantindre en el primer trimestre com la quarta comunitat autònoma exportadora, només per darrere de Catalunya, Madrid i Andalusia. Este lloc en el rànquing reflectix el pes estructural del comerç exterior en l’economia valenciana, recolzat en sectors consolidats que embenen de manera constant a altres mercats.
Per branques d’activitat, l’alimentació va ser el principal motor exportador, amb un lleuger creixement del 0,7% i vendes per valor de 2.716 milions d’euros, el 28% del total. Esta dada confirma la rellevància del sector agroalimentari, que aporta més d’un quart de totes les exportacions valencianes i actua com a base estable fins i tot quan altres sectors tenen un comportament més volàtil.
Els béns d’equip van registrar un dels majors avanços, amb un creixement del 18,6% fins a 1.562 milions, el 16% del total exportat. Este increment indica una major eixida a l’exterior de maquinària i equipaments, productes que solen associar-se a inversions i modernització als països de destinació. També els productes químics van mostrar un comportament positiu, amb un augment del 7,4% i vendes per 1.359 milions d’euros, equivalents al 14% del total.
El sector de l’automòbil, un altre dels pilars del comerç exterior valencià, va incrementar les seues exportacions un 5,6%, fins als 979 milions d’euros. Encara que la xifra absoluta és inferior a la d’altres sectors, el seu pes en el conjunt se situa en el 20%, la qual cosa posa en relleu la importància específica d’esta indústria en l’estructura productiva i en la generació d’ocupació vinculada a l’exportació.
No tots els sectors van evolucionar a l’alça. Les semimanufactures no químiques, que representen quasi el 13% del total exportat, van reduir les seues vendes exteriors un 9,1%, fins als 1.256 milions d’euros. Esta caiguda suggerix una menor demanda de materials intermedis o productes parcialment transformats, la qual cosa pot influir en l’activitat d’altres indústries relacionades. Les manufactures de consum, amb un pes del 9,5% del total, també van retrocedir, en este cas un 1,9%, fins als 932 milions, reflectint un comportament més feble dels béns dirigits directament al consumidor final.
Quant als destins, les vendes a la Unió Europea van créixer un 7,8% i van concentrar el 62,4% del total exportat per la Comunitat Valenciana. Esta dada confirma que el mercat comunitari continua sent el principal soci comercial i el més estable, tant per proximitat com per integració econòmica. En contrast, les exportacions cap a Amèrica, que suposen el 11,2% del total, van descendir un 9,6%, la qual cosa indica una menor presència en estos mercats durant el període analitzat.
Àsia, amb un pes del 6,9% en el conjunt de les exportacions, va registrar un descens del 12,2%, una caiguda significativa que apunta a una reducció de les vendes en algunes de les economies més dinàmiques del món. Per part seua, Àfrica, que representa el 6,5% del total, va augmentar les seues compres a la Comunitat Valenciana un 2,6%. Este lleuger avanç suggerix que, si bé encara és un mercat de menor grandària en comparació amb la UE, manté un potencial de creixement que contribuïx a diversificar els destins exteriors de les empreses valencianes.
En conjunt, les dades del primer trimestre mostren una economia regional amb un sector exterior dinàmic, però també amb el repte de contindre el major ritme de creixement de les importacions per a evitar que el saldo comercial es torne de forma sostinguda en negatiu.
