La jutgessa que instruïx la causa penal per la gestió de la DANA ha acordat la citació, en qualitat de testimonis, dels escortes i del xofer que van estar al servici de Carlos Mazón el 29 d’octubre de 2024. La diligència se centra en la franja compresa entre les 15.00 i les 21.00, quan van acompanyar al president durant els seus desplaçaments i actes d’eixa vesprada.
Prèviament s’ha ordenat identificar a estes persones per a procedir a la seua citació formal. La instructora ha considerat rellevant esclarir si van poder sentir crides o comentaris relacionats amb les comunicacions entre el cap del Consell i la llavors consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas. En tractar-se de personal que compartix trajectes, accessos i esperes amb el president, el seu testimoniatge pot aportar context immediat sobre què es va parlar i en quin moment.
Crides, temps i l’És-Alert
La jutgessa ha argumentat la seua decisió en què resulta ‘perfectament plausible’ que Mazón haguera sigut informat de l’enviament del Es-Alert, que va arribar a la població a les 20.11. Eixe raonament es recolza en l’acta notarial presentada per Salomé Pradas, on consten les crides que va efectuar i va rebre durant la jornada.
Entre eixos registres figuren intents de contacte que no van arribar a establir-se. La instructora ha subratllat que ‘una de les dos últimes crides cancel·lades -per part de Mazón-, la de les 19.10, es va produir precisament en un interval temporal de 37 minuts (entre les 18.57 i les 19.34) sense cap mena de comunicació del president amb cap persona’. Per a la jutgessa, una crida cancel·lada pot produir-se perquè el telèfon estiga apagada o en mode avió, o perquè el contacte hauria sigut bloquejat pel receptor.
En este context, la magistrada ha remarcat que ‘no hi ha constància de cap impossibilitat tècnica per a efectuar les crides entre el president i qui era la seua consellera’. Segons l’acte, la comunicació del president es va reprendre a les 19.34, però no amb Pradas; esta va efectuar una anomenada a les 19.36 que igualment va ser cancel·lada.
A continuació, Mazón va cridar a Pradas a les 19.43 i de nou a les 20.10, un minut abans que es materialitzara l’enviament del Es-Alert. Per les gravacions aportades esta setmana al jutjat se sap que l’enviament del missatge va tardar 2 minuts i 35 segons a executar-se. D’ací ve que, segons el parer de la instructora, que el president poguera informar-se de l’enviament imminent resulte ‘perfectament plausible’.
La jutgessa sosté també que, a mesura que avançaven les hores, la necessitat d’actuació s’hauria convertit en més imperiosa per a Pradas, donat el llarg temps en la presa de decisió de l’alerta. D’eixa voluntat de contactar donen fe tres intents que consten com cancel·lats en l’acta notarial: 16.29, 19.10 i 19.36.
Altres diligències i exclusions
La instructora ha considerat extrapolables a estos testimonis els arguments que van portar a l’Audiència Provincial a ordenar la testifical de la periodista que va menjar el 29 d’octubre amb el president. La proximitat temporal i física dels qui van acompanyar a Mazón fa que puguen haver escoltat crides o comentaris immediatament posteriors a elles.
En canvi, la jutgessa ha decidit no citar als bidells del Palau de la Generalitat, en entendre que la possibilitat que hagueren sentit algun tipus de comunicació és molt escassa. A més, ja s’ha acordat l’obtenció d’imatges de l’entrada de Carlos Mazón al Centre de Coordinació d’Emergències, amb constància de l’hora d’arribada, la qual cosa permetrà fixar amb major precisió els temps de desplaçament i presència institucional d’eixa vesprada.
Per tot això, la instructora ha qualificat de ‘plenament necessària‘ la compareixença dels escortes i del xofer, per si van sentir el president comunicar-se amb Pradas o realitzar algun comentari arran d’eixes converses. Amb el seu testimoniatge, el jutjat busca reforçar la reconstrucció minut a minut de les decisions i comunicacions en la vesprada del 29 d’octubre, especialment en el tram que va precedir a l’enviament del Es-Alert.



