La instructora descriu el 29O com «un infern real de destrucció, mort i finalment foscor»
VALÈNCIA, 11 (EUROPA PRESS)
La titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 de Catarroja ha encarregat una valoració forense dels familiars de les víctimes mortals de la dana de Valencia que han patit danys psicològics. Estos perjudicats seran citats en l’Institut de Medicina Legal (IML) de Valencia perquè aporten la documentació mèdica que tinguen i es puga així avaluar els seus danys morals i les seues seqüeles psíquiques.
També seran examinades pels forenses, tal com establix una interlocutòria notificada este dimarts, les persones que van resultar lesionades per les inundacions del passat 29 d’octubre i que van precisar tractament facultatiu posterior a una primera assistència sanitària, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en un comunicat. La dana va deixar 224 víctimes mortals i tres desapareguts, que ja es poden donar per morts en haver transcorregut tres mesos des dels fets, i danys materials milionaris.
La magistrada recorda que està analitzant l'»evitabilidad» de la catàstrofe, a la qual ja va al·ludir en anteriors resolucions, i la investigació de les defuncions és l'»essència» d’este procediment, «l’objecte sobre el qual versa esta investigació, el dany absolutament irreparable».
No obstant això, la instructora considera que estes diligències també han d’incloure a les persones que van patir lesions de major entitat en la tragèdia, tant físiques com a psicològiques.
«Això no significa que no hagen d’obtenir l’oportuna reparació els danys materials, la destrucció que ha assolat a les poblacions i els danys materials que han afectat a centenars de milers de persones, sinó que ni este procés ni la jurisdicció penal són competents perquè en prengueu coneixement», matisa a continuació.
La titular del jutjat fonamenta la necessitat de les valoracions forenses als familiars de les víctimes mortals que ho desitgen en «l’important dany psicològic» que molts d’ells van patir i que la pròpia instructora ha pogut constatar en les declaracions de testimonis i oferiments d’accions practicats fins al moment.
«INFERN REAL DE DESTRUCCIÓ, MORT I FOSCOR»
La resolució judicial descriu l’ocorregut el passat 29 d’octubre com un «episodi dantesc», com «un infern real de destrucció, mort i finalment foscor».
Així, arreplega que un nombre rellevant de persones va veure «desaparèixer als seus afins davant dels seus ulls». Eren «pares, cònjuge o germans que van veure com se’ls escapaven literalment entre les seues mans» els seus sers estimats i resultaven «arrossegats per un torrent d’aigua i fang».
La magistrada cita alguns exemples com el d’un home que va poder posar fora de perill a la seua dona però va acabar morint «després de lluitar llarg temps contra l’arrossegament de l’aigua», o aquells que van ser testimonis de com els seus parents baixaven als seus garatges i «mai van tornar».
De fet, algunes persones van presenciar com els seus familiars perien «a causa de la seua avançada edat, pitjors condicions físiques o, simplement, davant de la incapacitat humana de suportar la força del corrent d’aigua i fang».
A més, segons resa la resolució, algunes víctimes mortals van perdre la vida «després d’haver enviat missatges d’àudio de comiat als seus fills», mentre que uns altres familiars «arribaven als domicilis dels seus majors i trobaven els seus cossos sense vida».
D’esta manera «al dany moral inherent a la pèrdua de qualsevol familiar proper» se sumen totes les circumstàncies relatades i que poden haver generat «una síndrome d’estrès posttraumàtic», concretament «síndrome del supervivent», que ha de ser objecte de l’oportuna valoració, conclou la magistrada.
FIANCES A VOX, PODEM I CGT
D’altra banda, en altres dos resolucions la jutgessa de Catarroja ha acordat exigir sengles fiances de 6.000 euros a Vox, Podem i al sindicat CGT -en este últim cas després d’acceptar la inhibició d’unes diligències prèvies cursada per un jutjat de València- per a permetre que exercisquen l’acusació popular en la causa.
La magistrada argumenta que cap de les formacions polítiques ha interposat querella -alguna cosa «admissible» per a les accions populars quan la investigació ja està en curs- però cita jurisprudència de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem i requerix el pagament de les caucions donat «l’estat inicial del procediment».
