La meteoròloga d’À Punt Victoria Roselló ha declarat davant la jutgessa que investiga la gestió de la dana i ha defés que amb avisos adequats i comprensibles a la població es podrien haver salvat vides. Al seu juí, l’autoprotecció ciutadana resulta impossible si no existix informació suficient, clara i a temps sobre la magnitud de l’episodi de pluges i el risc real d’inundacions.
Segons fonts judicials coneixedores de la seua declaració en els jutjats de Catarroja, Roselló ha explicat que la direcció de l’emergència no va prestar l’atenció necessària a les dades meteorològiques i hidrològiques que estaven disponibles durant la jornada crítica. Considera que eixes dades ja mostraven un escenari molt greu i que, malgrat això, no es va traslladar a la ciutadania un missatge de perill d’acord amb la situació ni es van activar a temps els mecanismes de coordinació.
En la seua opinió, les recomanacions a la població degueren ser molt més explícites des de primera hora. Roselló sosté que s’havia d’haver indicat de manera clara que convenia pujar a plantes altes de les vivendes davant el risc d’inundació i que era necessari evitar baixar pels vehicles en garatges o soterranis. Ha remarcat que moltes persones no eren conscients de l’amenaça perquè en la zona de lHorta Sud a penes plovia en eixe moment, la qual cosa generava una falsa sensació de tranquil·litat malgrat el perill que arribava per les rambles i rius pròxims.
Gestió de l’emergència i retard del Cecopi
La meteoròloga també ha criticat l’hora triada per a convocar el Cecopi, l’òrgan de coordinació d’emergències, que es va reunir a les 17.00 hores, quan ja s’havia produït un nombre elevat de víctimes mortals. Ha insistit que, a les 7.30 hores del 29 d’octubre, la informació disponible era suficient per a activar este centre de coordinació i preparar amb antelació la resposta, la qual cosa hauria permés donar avisos més contundents i ordenar mesures preventives a la població.
Roselló ha qualificat d’inconcebible la xifra de 230 persones mortes i ha recordat que, des de la pantanada de Tous, es disposa de ferramentes tècniques, xarxes d’informació i sistemes de mesurament que permeten conéixer en temps real l’evolució dels episodis de pluges intenses i dels cabals dels rius. Al seu entendre, eixa experiència històrica i els recursos actuals obliguen a utilitzar millor les dades per a anticipar decisions.
En el seu testimoniatge ha subratllat que les dades sobre les inundacions durant la jornada de la dana eren consistents i estaven a la vista de qualsevol responsable cada pocs minuts. Ha assenyalat com a exemple que, a les 19.00 hores, la rambla de Poio portava un cabal cinc vegades superior al del riu Ebre, una proporció que, segons ha explicat, evidenciava de manera clara l’excepcionalitat de la crescuda i el risc extrem per a les zones situades aigües avall.
Roselló ha afegit que resulta difícil creure que en el Centre d’Emergències no advertiren el mateix que ella i el seu equip estaven veient en temps real. Ha afirmat que la catàstrofe en termes de pluges i desbordaments s’hauria produït igualment a causa de la intensitat del fenomen, però sosté que van existir diverses hores per a avisar a la població i reduir el nombre de víctimes mitjançant instruccions clares d’autoprotecció.
Respecte a les seues funcions en la cadena pública, la testimoni ha indicat que cinc dies abans de l’episodi ja va informar la direcció d’informatius que venia el pitjor. Segons el seu relat, va advertir que s’esperaven pluges de gran intensitat en un curt espai de temps i localitzades en les capçaleres dels rius, una combinació que augmenta de manera notable el risc de riuades i inundacions aigües avall. Per a Roselló, eixa previsió primerenca reforçava la necessitat que les autoritats activaren amb antelació els protocols d’emergència i reforçaren els missatges a la ciutadania sobre com protegir-se.
