Durant 2024, les autoritats europees van dur a terme operacions coordinades que van resultar en la confiscació d’aliments i begudes falsificades per un valor total de 91 milions d’euros. Estes accions es van desenrotllar en 29 països europeus i reflectixen un problema creixent de pirateria en productes consumibles que posa en risc la salut dels ciutadans.
L’Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO), amb seu a Alacant, ha destacat que entre els països d’origen més freqüents d’estes falsificacions es troben la Xina i Turquia, assenyalant un patró en la procedència d’estos productes fraudulents.
Operacions conjuntes liderades per Europol i Interpol, juntament amb les forces policials de les nacions implicades, van aconseguir confiscar prop de 22.000 tones d’aliments i aproximadament 850.000 litres de begudes, majoritàriament alcohòliques. A més, es van desarticular onze xarxes criminals dedicades a esta activitat il·lícita i es van presentar denúncies contra 278 persones.
Impacte sanitari i econòmic de la falsificació d’aliments
Més enllà de l’amenaça per a la salut pública, la falsificació d’aliments afecta severament l’economia europea i el patrimoni gastronòmic. S’han detectat productes contaminats amb substàncies perilloses com a metanol, mercuri i pesticides tòxics, la qual cosa augmenta el perill per als consumidors.
Encara que comunament s’associen les falsificacions amb articles de luxe i moda, un informe de 2022 assenyala que aliments com a galetes, pasta, creïlles fregides i dolços constituïxen la segona categoria més falsificada a les fronteres de la UE.
L’auge del comerç en línia facilita la distribució il·legal
El creixement del comerç electrònic ha obert noves vies per a la distribució de productes alimentaris falsificats. Les xarxes criminals manipulen etiquetes, envasos i fins i tot alteren processos de fabricació per a fer semblar autèntics estos productes, centrats especialment en aquells d’alt valor.
Els falsificadors reutilitzen botelles originals o imprimeixen etiquetes falses per a enganyar els consumidors i dificultar la distinció entre productes legítims i fraudulents.
La importància de les indicacions geogràfiques en la protecció d’aliments
La indústria alimentària i de begudes és un pilar fonamental de l’economia europea, aportant al desenrotllament regional i la creació d’ocupació. Les indicacions geogràfiques (IG) permeten identificar productes de qualitat i millorar la seua comercialització.
Actualment, el sistema europeu protegix més de 3.600 productes mitjançant denominacions d’origen protegides (DOP), indicacions geogràfiques protegides (IGP) i especialitats tradicionals garantides (ETG).
França, Itàlia i Alemanya són líders en la producció i consum d’estos productes. El vi representa el 54% del consum total de productes amb IG, sent especialment susceptible a la falsificació, igual que l’oli d’oliva, cervesa, carn, formatge i productes lactis.
Consells per als consumidors
La campanya de la EUIPO Què hi ha en la taula? oferix recomanacions pràctiques per a evitar la compra de productes falsificats. Entre elles s’inclouen comprar en botigues oficials, revisar acuradament l’etiquetatge i origen dels productes, i verificar la presència de logos de certificació.
Examinar l’embalatge i el producte també és clau, perquè les falsificacions solen presentar errors evidents i defectes de qualitat.
El director executiu de la EUIPO, João Negrão, emfatitza que les falsificacions alimentàries representen un problema greu de salut pública. Per això, esta campanya busca informar els consumidors perquè es protegisquen i fer costat a les empreses que respecten les normes de qualitat europea.
