L’Elx va sostindre la seua fortalesa com a local i va arrancar un valuós 2-2 davant el Reial Madrid en un partit intens i d’anada i tornada en el qual el líder quasi sempre va ser a remolc. El conjunt il·licità es va avançar dos vegades en la segona part i l’equip de Xabi Alonso, sense lluentor però amb pegada final, va acabar rescatant un punt amb un gol de Bellingham en una acció polèmica.
El pla local va ser valent des de l’inici: defensa de tres centrals, carrilers llargs amb Héctor Fort i Germán Valera i una aposta per discutir la possessió. Al Madrid, incòmode sense pilota, li van faltar espais per a explotar la camallada dels seus atacants. Els primers avisos van arribar des de lluny, amb intents desviats de Rodrygo i Mbappé, mentres l’Elx teixia atacs més elaborats per a acostar-se a Courtois.
El primer gran colp ho va donar l’Elx després d’un robatori de Fort a Carreras: Rafa Mir es va plantar només davant Courtois, però el belga va avortar el 1-0 amb el cos. Creme Güller va respondre amb un tret que va fregar l’esquadra i, en un altre desajustament blanc, André da Silva i Mir no van culminar un dos contra un davant el porter. Mbappé va trobar per fi camp obert i es va topar amb Iñaki Peña, que també va traure una volea a boca de canó del francés. Abans del descans, Courtois va evitar amb el peu el gol de André da Silva en una rematada creuada.
Un segon acte elèctric
Res més reprendre’s, el Madrid va pujar una marxa i Rodrygo va provar de nou a Iñaki Peña després d’una jugada de potència de Mbappé. La resposta de l’Elx va ser canònica: circulació ràpida i precisa fins a una paret brillant que Valera va culminar amb una passada d’esperó perquè Febas, subtil, batera a Courtois i firmara el 1-0 en el 52. El punt va premiar la fe del pla local i va exposar els dubtes del líder quan l’obliguen a defendre en camp propi.
Alonso va moure la banqueta amb decisió i va donar entrada a Vinicius, Valverde, Camavinga i Gonzalo. El Madrid va guanyar intimidació i va acumular rematadors, encara que sense massa claredat en els últims metres. En eixe arreón, un centre de Trent va acabar en el travesser després del rebuig de Affengruber i, tot seguit, Huijsen va caçar un rebutge en un córner per a igualar en el 77.
L’Elx no es va atrinxerar. Amb cames fresques, va trobar espais en el desorde visitant i va colpejar de nou: Álvaro Rodríguez, ex del Madrid, va desbordar en carrera i va creuar ajustat al pal per al 2-1 en el 84. El Martínez Valero va esclatar, però l’avantatge va durar poc.
A penes dos minuts després, una acció confusa en l’àrea va acabar amb Bellingham espentant a la xarxa una passada de Gonzalo per al 2-2. La jugada va encendre les protestes locals per una possible infracció prèvia sobre Iñaki Peña. Eder Sarabia ho va expressar així: ‘Primer, no era falta de Febas, sinó un robatori clar de pilota. I després és falta claríssima sobre Iñaki Peña. El VAR està per a això, per a veure eixa falta, perquè li colpegen en el nas’.
El tram final va ser del Madrid, que va fregar la remuntada amb una assistència de Vinicius que Gonzalo no va aconseguir espentar sobre la línia. En l’afegit, Chust va veure la segona groga i va deixar a l’Elx amb deu, però ja no va haver-hi temps per a més. El punt, treballat, manté a l’Elx invicte a casa davant 31.024 aficionats i confirma la incomoditat del líder quan no imposa el seu ritme.
Reaccions dels tècnics
Xabi Alonso va admetre autocrítica sense alarmes: ‘el joc és millorable, però la línia és bona’, va subratllar, recordant que el seu equip va encadenar el tercer partit sense guanyar, encara que va insistir que ‘sabem el que volem’. També va aclarir que la suplència de Vinicius estava parlada amb el jugador per a modular el seu impacte des de la banqueta. En l’altre costat, Sarabia va resumir el sentir franjiverde: ‘estic orgullós, però fotut perquè ho hem tingut a prop’. El tècnic va valorar la personalitat dels seus i, malgrat una ratxa de sis trobades sense victòria, va recalcar que veu a l’equip fort i amb confiança.
