Les exportacions comercials de la Comunitat Valenciana s’han mantingut pràcticament estables en l’arrancada de 2026. Entre gener i febrer, les vendes a l’exterior han aconseguit els 6.238 milions d’euros, una xifra molt similar a la del mateix període de l’any anterior, mentres que les importacions han repuntat lleument un 0,6%, fins a situar-se en 6.144 milions.
Este lleuger increment de les compres enfront de l’estancament de les vendes ha reduït el marge exterior de l’economia valenciana. El saldo comercial, és a dir, la diferència entre el que s’exporta i el que s’importa, ha baixat un 28% i se situa ara en 94 milions d’euros, segons l’últim informe mensual de Comerç Exterior de la Direcció Territorial de Comerç a València. Encara que la balança continua sent positiva, el matalàs que oferia el comerç exterior s’ha estret de manera notable.
Quarta autonomia exportadora
La Comunitat Valenciana es manté com la quarta autonomia exportadora d’Espanya, només per darrere de Catalunya, Andalusia i Madrid. Este pes en el conjunt nacional mostra la rellevància del sector exterior valencià, però també subratlla la necessitat de consolidar i diversificar les seues vendes per a no perdre posicions en un context de creixent competència entre territoris.
Per províncies, l’evolució ha sigut desigual. València ha incrementat les seues exportacions un 1%, consolidant el seu paper com a principal motor exportador de la comunitat. Castelló ha registrat un avanç del 2,1%, recolzat en el seu potent teixit industrial, mentres que Alacant ha patit un descens del 5,4% en les seues vendes a l’exterior. Esta caiguda alacantina contrasta amb els avanços de València i Castelló i evidencia que no tots els territoris estan aprofitant de la mateixa manera la demanda internacional.
El desglossament per sectors confirma un comportament mixt. El primer sector exportador, l’alimentari, ha descendit un 0,7% en volum respecte al mateix període de 2024, la qual cosa apunta a una lleugera correcció després d’anys de fort protagonisme. En canvi, els béns d’equip han experimentat un creixement del 19%, un avanç que reflectix una major eixida de maquinària i equips industrials, productes amb major valor afegit i capacitat d’arrossegament sobre altres branques productives.
Els productes químics han pujat un 4,2%, mantenint una tendència a l’alça que consolida a esta indústria com un dels pilars del comerç exterior valencià. En sentit contrari, les semimanufactures no químiques han baixat un 13,2%, la qual cosa suposa un ajust significatiu que pot estar lligat a una menor demanda de materials intermedis per part d’altres països. A més, el sector de l’automòbil, tradicionalment important per a la regió, descendix un 1,6%, una caiguda moderada però que reflectix la sensibilitat d’esta activitat als canvis en la conjuntura internacional.
Quant als destins, Europa concentra el 73,3% de tot l’exportat per la Comunitat Valenciana. En els dos primers mesos de l’any, els països europeus han augmentat les seues compres a la comunitat un 2,7%, la qual cosa compensa parcialment la debilitat d’altres mercats. Esta forta dependència d’Europa oferix estabilitat a curt termini, però també implica que qualsevol frenada en la demanda europea podria tindre un impacte directe en els comptes exteriors valencians.
Amèrica, que absorbix el 10,8% de les exportacions valencianes, ha reduït les seues compres un 16,1% en el període analitzat. Este retrocés apunta a una menor presència o a una demanda més feble en mercats clau del continent americà, la qual cosa resta diversificació geogràfica al conjunt de les vendes. Per part seua, Àsia, amb el 7,6% del total, ha registrat una caiguda del 4,5%, moderant el seu pes com a destinació i frenant les possibilitats de creixement en una de les regions amb major potencial a llarg termini.
Si s’analitza només el mes de febrer, les exportacions han augmentat un 1,4%, fins als 3.188 milions d’euros, mentres que les importacions han crescut un 7%, fins als 3.224 milions. Esta evolució mensual mostra un dinamisme una mica major en les vendes, però també una acceleració més intensa en les compres, la qual cosa reduïx el saldo positiu. En conjunt, les dades dibuixen un inici d’any en què el comerç exterior valencià resistix, però amb un marge comercial més ajustat i una clara concentració en el mercat europeu.
