En les últimes quatre dècades, les llars espanyoles han passat de destinar un 28% dels seus ingressos a l’alimentació a al voltant del 15%. Esta caiguda en el pes del pressupost va conviure amb una cistella més variada i amb més valor afegit, i amb una manera de comprar i menjar que s’ha tornat híbrida, digital i orientada a la conveniència.
Este gir marca el teló de fons del Congrés de Gran Consum de Aecoc, que arranca este dimecres a València. Des de fa 40 anys, la cita reunix directius per a revisar tendències i desafiaments d’un sector que aporta el 25% del PIB i dona ocupació a 450.000 persones. Al llarg de la seua trajectòria, la trobada ha acompanyat els canvis de l’entorn i ha posat el focus en el seu repte central: satisfer a un consumidor cada vegada més exigent.
Un pressupost que canvia amb la renda
En els anys 80, dedicar el 28% dels ingressos a alimentació reflectia una menor renda disponible i una cistella concentrada en béns bàsics, pròpia d’una economia en transició. Després de la pandèmia, el pes se situa entorn del 15%. A mesura que augmenta la renda, la proporció destinada a menjar tendix a baixar, mentres creixen els productes de major valor afegit. L’efecte combinat és clar: el gasto nominal en euros pot augmentar encara que pese menys en el pressupost.
Esta convergència amb els països europeus avançats trasllada la competència del sector més enllà del preu. Guanyar quota exigix diferenciar-se amb qualitat, varietat, servici i formats que estalvien temps. Per al consumidor, el resultat és una oferta més àmplia i personalitzada, amb alternatives per a diferents nivells de poder adquisitiu i estils de vida.
La demografia també ha donat un gir. Quan va nàixer el congrés, el 55% dels 37 milions d’habitants tenia menys de 35 anys, només el 35% de les dones treballava i l’atur juvenil rondava el 40%. Hui, amb una piràmide envellida, més de 48 milions de persones residint a Espanya i un 13% de població estrangera, el gran consumisc mira al client sènior pel seu pes i renda disponible, adaptant assortiments i servicis a les seues necessitats sense perdre de vista a les noves llars i als consumidors d’origen divers.
De la sala al consum híbrid
Menjar fora de casa en els 80 era, per a molts, una pràctica ocasional reservada a celebracions o viatges. En els 90, les classes mitjanes van popularitzar el menjar ràpid i el menú del dia. En l’actualitat, especialment després de la pandèmia, conviuen l’experiència en sala amb el consum en remot. L’usuari busca vivències conscients, sostenibles, diverses i flexibles, i el sector combina el gaudi en el local amb el repartiment i la recollida per a ajustar-se a eixos moments d’ús.
La manera de fer la compra també s’ha transformat. En els 80, grans magatzems, supermercats, especialistes i cadenes locals es repartien el pastís del retail, i l’elecció del canal estava marcada per la ubicació, l’assortiment, el preu i l’atenció directa. La crisi del covid va accelerar el model híbrid i va forçar la digitalització. Hui, el supermercat guanya quota amb propostes centrades en la conveniència, i el llest per a portar es consolida com a vector de creixement perquè resol menjars quotidians amb rapidesa.
En paral·lel, assistents virtuals i Intel·ligència Artificial permeten afinar la personalització. Les marques es colen en la rutina a través de xarxes socials i recomanacions per a ser presents en la decisió de compra. Enfront dels 80, quan el consum era més aspiracional i la fidelitat a les marques actuava com a símbol d’estatus, el consumidor actual té més informació, compara més i decidix amb major autonomia.
Amb este mapa, el gran consum encara un escenari exigent però ple d’oportunitats. Les empreses que sàpien llegir la demografia, aprofitar la tecnologia i alinear preu, valor i conveniència tindran més opcions de créixer en un mercat que ja ha canviat la manera de gastar, comprar i menjar.
