VALÈNCIA, 2 (EUROPA PRESS)
L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) acomiada la mostra ‘Un continuum comú indefinidament llis’ amb diverses activitats, entre les quals destaca un recorregut guiat fins al Museu de Prehistòria.
Així es posarà punt i final a una mostra que tanca les seues portes el 13 d’octubre i en la qual es reflexiona sobre qüestions com quan una obra d’art és contemporània, quina és la funció d’un museu o quin paper exercixen els artistes.
Per a culminar la mostra, l’IVAM convida al públic a participar este dissabte, 5 d’octubre, a les 18.00 hores, en un diàleg entre art contemporani i arqueologia, a través d’un recorregut guiat que començarà en la sala que alberga l’exposició ‘Un contínuum comú indefinidament llis’ al Centre Julio González i finalitzarà en el Museu de Prehistòria de València per a cercar ressons i connexions amb algunes de les seues peces.
L’arqueòleg Tono Vizcaíno serà l’encarregat d’acompanyar als assistents en este passeig, que porta per títol ‘Més enllà de les sales. Descentrar l’objecte’, i que proposa una reflexió sobre el temps i el seu no linealidad, sobre les connexions conceptuals entre la pràctica artística i l’arqueològica, a partir d’una selecció d’obres de tots dos museus.
A més, el dissabte 5 d’octubre, a les 17.30 hores, l’IVAM proposa també una visita de soroll, ressò i moviment a l’exposició ‘Un contínuum comú indefinidament llis’ dirigida a les famílies. ‘Un museu vibrant’ és una proposta de Laura Ramírez que convida a descobrir el món sonor que habita en les obres d’art, moltes vegades amagat, però present.
ELS SIGNIFICATS DEL CONTEMPORANI
L’exposició, comissariada per Diana Guijarro, indaga en els significats del contemporani a través de 135 obres, en la seua majoria de la Col·lecció del museu, amb noms com Claude Cahun, Grete Stern, Julio González, Marcel Proust, Sanja Ivekovic, Dan Graham, Sigmar Polke, André Derain, Barbara Ess, Jacques Lipchitz o Gerhard Richter.
Entre totes estes peces, es generen noves connexions i interpretacions i es reflexiona sobre qüestions com el concepte del contemporani, el paper dels museus i els artistes o les absències en les col·leccions d’art.
Dividida en cinc seccions, el preàmbul de l’exposició és una obra de Donen Graham titulada ‘Rock my religion’. Després d’ella, l’exposició reflexiona sobre la naturalesa de la institució museística en el primer apartat titulat ‘Quan alguna cosa falta, quan alguna cosa no està’, mitjançant una escultura d’un cavaller medieval de l’artista Olaf Breuning en diàleg amb obres d’André Masson o John Heartfield.
La selecció prosseguix endinsant-se en el tipus de model d’artista i en els corrents artístics al llarg de la història, on es poden veure les escultures de Julio González que conviuen amb els caps d’André Derain i les figures de John Davies, o un bust de Markus Lüpertz que connecta amb les peces de Jacques Lipchitz i Pablo Picasso, entre altres.
L’última sala, a manera d’epíleg, reunix peces d’artistes com George Baselitz, Käte Steinitz o Gerhard Richter entorn d’un totem de l’artista Marc Bijl compost per 22 altaveus que desgranen discursos de diferents polítics del segle XX, des de Fidel Castro a Reagan, passant per Bin Laden, Malcom X o el propi Hitler.
Amb motiu de l’exposició l’IVAM ha editat un catàleg, disponible en la llibreria del museu, que arreplega els textos i fotografies de les obres.
