VALÈNCIA, 13 (EUROPA PRESS)
Luisa Martín i Olivia Molina protagonitzen al Teatre Talia de València ‘Malditos tacones’, «un intens» viatge interpretatiu que convida a reflexionar sobre el poder, la justícia i la igualtat en un sistema marcadament patriarcal.
Amb la direcció de Magüi Mira, la peça –que estarà en cartell en el teatre valencià des de hui dijous i fins al pròxim 23 de febrer– està escrita per Ignacio Amestoy i compta amb escenografia de Curt Allen i Leticia Gañán, la il·luminació de José Manuel Guerra, la música de Santiago Martínez i el vestuari de Gabriela Salaverri.
Martín dona vida a Victoria Burton, matriarca de la saga dels Burton, mentre que Molina encarna a María García, brillant advocada feta a si mateixa. Victoria, acostumada a tindre el control i prendre les decisions, es veu amenaçada per l’arribada de María, qui representa una nova generació disposada a desafiar l’statu quo. María, al seu torn, veu en Victoria l’oportunitat de destapar les injustícies que han marcat la seua vida i la d’altres dones.
Els dos personatges entaulen «un viatge intens, com el text», que ha obligat les dos artistes a «entrar en les profunditats de cadascuna».
«Som dos actrius que ens volem, ens respectem, ens admirem damunt de l’escenari, però els nostres personatges estan en permanent conflicte des que comença pràcticament fins que acaba. La forma de muntar-ho i la forma d’afrontar el text ha sigut des del principi tan vertiginós que ens exigix una concentració al cent per cent; no hi ha un minut en el qual pugues dir ‘em relaxe’ perquè fins i tot les pauses tenen una potència molt forta», explica Martín.
Olivia Molina, per la seua banda, ha destacat la força de la posada en escena en una «espècie de quadrilàter, un lloc del que no podem eixir metafòricament i on es desenvolupa una gran baralla vital».
L’obra proposa una conversa amb final obert –«alguns ens demanen una segona temporada», bromeja Martín– entre dos dones triomfadores que, com al·ludix el títol de l’espectacle, han hagut de portar els «maleïts talons».
«CONTRADICCIÓ ENORME»
Hi ha una «contradicció enorme entre sentir-se bella, esvelta i femenina i, al mateix temps, sentir-se feta pols. Magüi (Mira), si estiguera ací, que d’alguna manera està, sempre diria que a ella li feia molta ràbia quan anava a les recepcions, tots els senyors estaven tranquil·lament xarrant, menjant pernil i totes les dones recolzades en les parets, buscant un racó d’una tauleta per a poder recolzar-se. Perquè els maleïts talons piquen», han recordat les actrius.
Les intèrprets han comentat que al llarg de la funció troben «molta comprensió del públic». Quan finalitza l’obra, han apuntat, hi ha una reflexió. «No hi ha una presa de partit, hi ha una presa de consciència pel que fa a la societat», han afegit.
