La tornada de llops i cérvols oculta el declivi d’aus menudes i insectes

Ejemplo de shortcode con estilo
Un estudi liderat per l’IPE-CSIC alerta que la recuperació de grans mamífers i rapaces en zones rurals conviu amb una pèrdua silenciosa d’insectes, amfibis i aus xicotetes, causada pels canvis socioeconòmics de l’últim segle.

La recuperació recent de llops, cérvols, porcs senglars, óssos i grans rapaços en molts paisatges rurals està convivint amb un fort declivi d’insectes, amfibis i aus menudes. Esta paradoxa, descrita en un estudi liderat per l’Institut Pirenaic d’Ecologia (IPE-CSIC), té el seu origen en les transformacions socioeconòmiques que el món rural ha patit durant l’últim segle.

El treball, elaborat amb la col·laboració de la Universitat Miguel Hernández d’Alacant i publicat en la revista ‘Journal of Applied Ecology‘, planteja un nou marc per a entendre els ecosistemes i la seua conservació. Els autors connecten per primera vegada diversos patrons ecològics àmpliament estudiats, però que fins ara s’analitzaven per separat.

Segons l’estudi, el retorn d’espècies emblemàtiques no significa necessàriament que l’ecosistema es recupere. Mentres la gran fauna augmenta, es pot estar perdent una part molt important de la biodiversitat menys visible, formada per animals ‘menys cridaners’ però ‘igualment fonamentals’ per al funcionament dels ecosistemes.

Macrorewilding i microdefaunation

Els investigadors anomenen este fenomen ‘macrorewilding’ i ‘microdefaunation’. Són dos processos aparentment oposats, però que naixen d’una mateixa causa: els profunds canvis que ha viscut el món rural des de mitjan segle XX.

Durant mil·lennis, l’acció humana ha reduït les poblacions i les àrees de distribució dels grans vertebrats. Ho ha fet mitjançant la persecució directa, la caça de subsistència, la substitució d’herbívors silvestres per bestiar, l’eradicació de depredadors i l’expansió dels paisatges agraris.

En canvi, el declivi rural de les últimes dècades ha comportat l’abandó de moltes terres agrícoles i ramaderes i una reducció de la persecució directa de grans animals. Este procés, sumat a noves polítiques de conservació, ha afavorit la recuperació de nombroses espècies de vertebrats, tant herbívors com depredadors.

No obstant això, la pressió humana sobre la fauna no ha desaparegut. S’ha transformat i ara recau sobretot sobre els animals de menor grandària. La intensificació agrícola, l’ús massiu de pesticides i medicaments veterinaris, la simplificació dels paisatges, el canvi climàtic i l’expansió d’espècies invasores estan colpejant especialment insectes, amfibis i aus menudes.

‘La evolució de les societats agràries cap a societats industrials i tecnològiques ha traslladat la pressió humana de la persecució directa de grans vertebrats a l’erosió silenciosa de la fauna de menor grandària’, explica Mario Gaspar, investigador de l’IPE-CSIC i autor principal de l’estudi.

Ecosistemes aparentment recuperats

Esta situació pot oferir una imatge enganyosa sobre l’estat de conservació de la natura. La presència creixent de grans mamífers i rapaços pot fer pensar que els ecosistemes recuperen el seu equilibri, quan en realitat poden estar patint una pèrdua silenciosa de biodiversitat.

‘Podem estar veient paisatges que experimenten un notable retorn dels grans vertebrats i que per això ens semblen menys alterats. No obstant això, simultàniament estan patint un empobriment silenciós d’altres components de la fauna‘, adverteix José Daniel Anadón, investigador de l’IPE-CSIC i coautor del treball.

Anadón remarca que la recuperació de la gran fauna, encara que és ‘desitjable i necessària’, no significa per ella mateixa que els ecosistemes hagen recuperat la seua integritat. Cal tindre en compte tots els grups faunístics, especialment els més discrets.

Els autors subratllen que animals grans i menuts mantenen nombroses relacions ecològiques. Estes relacions es donen a través de la depredació, la competència, la modificació de la vegetació, la gestió de la carronya, l’aportació d’estèr-cols o el parasitisme.

Per això, alerten que el desequilibri actual pot alterar processos fonamentals per als ecosistemes, com ara la productivitat vegetal, la descomposició de la matèria orgànica, la dispersió de llavors o la transmissió de malalties. Segons l’estudi, entendre conjuntament el ‘macrorewilding’ i la ‘microdefaunation’ és clau per a dissenyar polítiques de conservació que no es queden només en la imatge aparent de la natura, sinó que protegisquen també la biodiversitat menys visible però essencial.

Últimes notícies

‘Chronicles from the Siege’ guanya la Palmera de Oro de la Mostra

La pel·lícula de Abdallah Al-Khatib s’emporta la Palmera de Oro i el premi musical. El cinema valencià també destaca entre els guardonats.

Iyana Martín lidera el triomf d’Espanya davant Bulgària

Espanya ha guanyat Bulgària per 64-85 a Samokov, amb 26 punts de Iyana Martín. L’equip lidera el grup J.

La vaga de trens del dimarts manté els serveis mínims i les cancel·lacions

La vaga ferroviària del dimarts 17 tindrà serveis mínims del 75 % en hora punta en Rodalies. Ouigo suprimirà deu trens i Iryo n’operarà el 70 %.

Les asseguradores han pagat 2.775 milions per fenòmens meteorològics

Les asseguradores han abonat 2.775 milions d’euros per danys meteorològics entre 2021 i 2025. El Consorci ha pagat 5.410 milions més.

La coalició porta a Madrid les demandes de Castelló

Compromís–Front Valencià ha defensat a Castelló mesures sobre habitatge, transport i serveis públics abans de les eleccions del 29 de novembre.

Icíar Bollain rep la Palmera de Honor per la seua trajectòria

Icíar Bollain rep la Palmera de Honor en la clausura de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani. La cineasta destaca el vincle dels seus rodatges amb València i Castelló.

El 29N decidirà si les pensions continuen pujant, adverteix Arcadi España

Arcadi España ha advertit que les eleccions del 29 de novembre decidiran si les pensions continuen revaloritzant-se. També ha defensat un debat polític centrat en propostes i problemes quotidians.

Rajoy considera el 29N la cita electoral més important des de 1978

Rajoy ha qualificat les eleccions del 29 de novembre com les més importants des de 1978 i ha demanat un canvi de govern.