Marcelino García Toral dirigirà aquest diumenge davant l’Atlètic de Madrid el seu últim partit com a entrenador del Vila-real, amb l’equip barallant per acabar tercer en LaLiga. El tècnic asturià va explicar que marxa d’un club en el qual ha estat molts anys i en el qual, segons va remarcar, ha sigut molt feliç a nivell personal i professional, si bé encara no ha aconseguit cap acord amb un altre equip per a les pròximes temporades.
L’entrenador posarà fi així a la seua segona etapa en la banqueta groga
Marcelino va subratllar la seua satisfacció i agraïment pel tracte rebut. Va contar que en les últimes hores havia passejat per Vila-real i havia comprovat el carinyo de la gent i de l’afició, un reconeixement que també percep en els seus companys de treball en el dia a dia. Va estendre eixe agraïment a totes les persones del club i, de manera especial, als jugadors, dels qui va recalcar que sense la seua implicació i rendiment res del viscut hauria sigut possible.
Un últim partit carregat d’emocions
Quant a com afronta el seu comiat en la gespa, el tècnic va diferenciar clarament entre la part professional i l’emocional. En l’estrictament esportiu, va afirmar que serà un partit més i que intentarà viure’l com a tal, amb la concentració posada en el joc i en la possibilitat d’acabar tercers en la classificació. No obstant això, va reconéixer que des del pla emocional serà molt distint a qualsevol altra trobada.
Marcelino va admetre que, sabent que és l’últim partit, sent un cúmul de sensacions. D’una banda, va parlar d’alleujament, perquè no ha sigut senzill gestionar una situació en la qual l’equip estava obligat a aconseguir un objectiu important mentres dins del club ja es coneixia que l’entrenador no continuaria. D’altra banda, va confessar nostàlgia perquè es tanca una etapa en la qual, insistix, tant ell com el seu entorn han sigut molt feliços a nivell esportiu i personal.
Sobre el que succeirà eixe dia en la banqueta, va comentar que no preveu gens especial i que tractarà de comportar-se com sempre, enfocat en el desenrotllament del xoc. Considera que el realment diferent arribarà abans i després de la trobada. Abans, perquè serà inevitable pensar que és l’última vegada que dirigix al Vila-real en La Ceràmica; després, perquè espera viure un comiat marcat per les mostres d’afecte de l’afició, un reconeixement que diu valorar profundament. Va recordar que tot comença i tot acaba, que eixe és el camí habitual dels entrenadors i que, després de vint anys de carrera, assumix que ara li toca eixir d’un lloc on ha estat molt de temps i ha sigut feliç.
Balanç de la seua segona etapa i comptes pendents
En fer balanç d’esta segona etapa, Marcelino va explicar que es queda amb el trajecte complet i, especialment, amb el record d’un inici molt complicat. Va relatar que la fase més dura va ser quan ja estaven dins del club, enfrontant-se a la realitat diària, més que en el moment de decidir el seu retorn. Va destacar la gran reacció de l’equip en aquella fase, el mode en què es va reestructurar la plantilla per a barallar per l’objectiu de classificar-se per a la Lliga de Campions i com eixe repte es va aconseguir gràcies a l’esforç conjunt de tots i al rendiment dels futbolistes.
També va posar en valor la resposta de l’equip esta temporada en la competició de lliga, interpretant-la com una confirmació del creixement esportiu i del compromís del vestuari. No obstant això, va reconéixer una espina clavada: la participació en la Lliga de Campions en esta campanya. Va assenyalar que la Champions d’esta temporada ha sigut el que més li ha decebut, deixant entreveure que les expectatives eren més altes del que finalment es va aconseguir.
El partit enfront de l’Atlètic de Madrid suposarà a més el comiat de dos jugadors que considera molt importants en la història recent del Vila-real: Dani Parejo i Alfonso Pedraza. Sobre Pedraza, va recordar que va arribar molt jove al club i que va ser en la seua anterior etapa quan ho va fer debutar. En aquell moment ja van veure en ell a un futbolista amb futur, prometedor i capaç d’aportar grans alegries a l’entitat. Va subratllar que el seu esforç i la seua capacitat de treball han confirmat eixes sensacions. Va recordar que el jugador acaba contracte i que ha optat per iniciar una nova experiència professional, decisió que el tècnic respecta i que acompanya amb un agraïment explícit.
En el cas de Pedraza, també va rememorar el dur tram que va viure a causa d’una lesió de turmell, que ho va deixar fora de molts partits i li va impedir participar tant com li hauria agradat al cos tècnic. Així i tot, va valorar la seua actitud i va tornar a donar-li les gràcies per tot l’aportat.
Respecte a Dani Parejo, Marcelino va explicar que amb ell ha compartit grans moments en el club. Va destacar que el migcampista sempre ha mostrat suport al cos tècnic i va recalcar el seu enorme nivell professional. Va recordar que tothom dins i fora del vestuari coneix la seua qualitat i la seua importància. Sobre el seu futur, va assenyalar que dependrà exclusivament del propi jugador: per les seues condicions, considera que pot continuar competint al màxim nivell, però va subratllar que Parell haurà de reflexionar i posar en la balança si vol continuar jugant o no. El tècnic va tancar les seues paraules desitjant-li sort i agraint-li el treball realitzat.
Mirant més enllà de la seua eixida del Vila-real, Marcelino va aclarir que en estos moments no té compromís amb cap club. Va afirmar que desconeix què succeirà en els pròxims mesos i que la seua situació, tant personal com professional, li permet no precipitar-se i tractar de triar amb calma la millor opció per al seu cos tècnic i les seues famílies. Va admetre que està rebent ofertes, però va matisar que cap aconseguix encara el nivell de satisfacció que desitja. Per això, va insistir que esperarà a la proposta que realment encaix amb les seues expectatives i que torne a il·lusionar-los.
