El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha declarat que va pagar a Sergio Blasco per dos informes sobre el negoci sanitari al Perú i per posar en contacte a una empresa interessada a participar en el pla de muntatge d’un hospital en eixe país. Ha defés que es va tractar de treballs concrets i d’una intermediació puntual, no de comissions encobertes.
Pagaments per informes sobre el Perú i intermediació
Gómez ha explicat que va ser citat a proposta de la Fiscalia Anticorrupció per la seua etapa al capdavant de les consultores Iniciatives Mèdiques i Farmacèutiques SL i Iniciatives i Màrqueting Sociosanitari SL. Estes societats van abonar entre 2009 i 2011 un total de 37.950 euros a les mercantils Vamont i Corporació Sanitària del Mediterrani per les citades gestions vinculades amb el Perú.
Segons el seu testimoniatge, la seua relació amb Sergio Blasco va ser, primer, professional i, després, d’amistat i treball. En 2009, li va encarregar un primer document sobre el potencial del negoci sanitari a Sud-amèrica que ha qualificat de ‘succint, breu i molt útil’. Eixe treball es va facturar a nom de Vamont i es va pagar perquè, en paraules de Gómez, ‘jo tenia interés en la informació, me la donen i la pague’.
A l’any següent, i davant la demanda dels seus clients de comptar amb més detall, va sol·licitar un segon informe ‘més extens’. Ha descrit eixe encàrrec com un ‘voluminós informe’ amb informació ‘més detallada’ per a poder entaular negoci al Perú. El pagament es va realitzar a Corporació Sanitària del Mediterrani. La fiscal ha assenyalat que estes empreses no tenien ‘treballadors ni activitat’; Gómez ha afirmat que no sabia ‘absolutament res’ d’eixa circumstància i que el seu ‘únic interés’ era rebre informació útil sobre el mercat peruà.
En 2011, ha afegit, va abonar una quantitat a Blasco per facilitar el contacte d’una empresa que volia participar en el muntatge d’un dels nous hospitals peruans. Eixe cost el ‘contrafacturó’ a la companyia interessada, segons la seua versió. Ha negat de manera expressa que eixos pagaments foren comissions per adjudicacions.
El conseller ha remarcat que les seues reunions amb Sergio Blasco es van produir en restaurants i no a l’Hospital General. Ha insistit que ‘mai’ va acudir al centre per a tractar eixes qüestions, subratllant que es tractava d’assumptes aliens a l’activitat de l’hospital.
El context del juí i altres declaracions
Les declaracions s’emmarquen en el juí que se seguix en l’Audiència de València contra Sergio Blasco, investigat pel presumpte desviament de més de 14 milions d’euros de l’Hospital General a través d’una suposada trama d’adjudicacions de contractes públics en el sector sanitari a canvi de comissions. La citació de Gómez buscava aclarir si els pagaments vinculats al Perú responien a servicis reals o a retribucions irregulars.
Del seu testimoniatge es desprén que pretén emmarcar cada abonament en prestacions concretes, documentades i facturades: el primer informe per a avaluar oportunitats a Sud-amèrica, el segon per a aprofundir en el mercat peruà i, finalment, una intermediació per a presentar a una empresa interessada en un projecte hospitalari. La Fiscalia, per part seua, ha posat l’accent en la falta d’activitat de les societats receptores de les factures.
També ha declarat José Antonio Román Jiménez, administrador entre 2012 i 2016 de l’empresa de programari hospitalari Sivsa, client de l’Hospital General. Ha relatat que Sergio Blasco els va proposar firmar un contracte amb la firma Sanigestión per a representar-los a València, ja que mancaven de presència comercial en la zona.
Román ha indicat que Blasco els va advertir d’un projecte al Perú per a instal·lar el seu programari en dos nous hospitals de Lima. Després d’obtindre l’adjudicació, Sivsa va firmar un contracte amb Sanigestión per a facilitar la seua implantació al país. Ha rebutjat que existiren pagaments de comissions per eixes adjudicacions i ha precisat: ‘Eren servicis, no eren comissions’.
Amb estos testimoniatges, la sessió ha girat entorn d’una qüestió clau: si les factures van correspondre a servicis de consultoria i intermediació o si, per contra, encobrien comissions. Mentres els declarants han defés la primera opció, l’acusació ha qüestionat l’operativitat real de les empreses interposades i el destí dels fons facturats.
