Carlos Mazón ha anunciat la seua dimissió com president de la Generalitat i ha apel·lat a la responsabilitat de la majoria en Les Corts per a triar un nou president. Ho ha fet un any després de la DANA que va deixar 229 morts, assegurant que ja no pot més ni té la força per a liderar un treball de recuperació que, segons ha subratllat, està ben canalitzat.
En una declaració institucional sense preguntes, seguida en primera fila pels membres del seu Consell, ha sostingut que la Generalitat necessita un nou temps. Ha admés que per voluntat personal hauria dimitit fa temps, després d’un any amb moments insuportables per a ell i la seua família. Ha obert la seua intervenció amb un agraïment al rei pel seu suport als valencians i ha dedicat bona part del discurs a retraure la falta d’ajuda del Govern central durant l’emergència i la reconstrucció posterior.
Mazón ha defés que el seu Consell ha fet un treball ingent pràcticament només i ha denunciat una campanya brutal en contra seua, en la qual, segons ha dit, li han arribat a dir assassí. Ha recalcat que no respondrà amb el mateix llenguatge i que les víctimes tenen tot el dret a expressar-se com consideren.
Els errors admesos
El dirigent ha sostingut que és moment de reconéixer els errors propis. El primer, ha dit, va anar no donar explicacions a temps, la qual cosa va permetre que es generaren faules en els dies més crítics. També ha assenyalat com a error no sol·licitar al Govern d’Espanya la declaració d’emergència nacional, malgrat el consell d’Alberto Núñez Feijóo, i ha admés que en això tenia raó. Així mateix, ha considerat una fallada mantindre l’agenda d’aquell dia.
Per a explicar la seua presa de decisions, ha recordat que al migdia la Confederació Hidrogràfica del Xúquer certificava que el barranc de Poio estava sec, que Aemet situava el nucli del temporal camí de Conca a les sis i que en municipis com Catarroja o Paiporta no queia ni una gota. En eixe context, ha afirmat que resultava inimaginable que el Pedrís es convertira en un parany mortal. Malgrat això, ha assumit que degué suspendre la seua agenda i desplaçar-se a Utiel, i que al no fer-ho va permetre que calara la imatge d’un president alié a l’emergència.
Ha insistit en les seues crítiques als organismes estatals: ha assegurat que la CHJ no va avisar del desbordament, que els mesuradors no funcionaven i que no s’havien executat obres que haurien evitat la tragèdia. Al seu juí, tot això s’ha pogut demostrar. També ha retret al Govern retards en l’ajuda i una pèssima labor de reconstrucció, i ha acusat l’Executiu d’usar a les víctimes com a ariet i de negar ferramentes i recursos fins i tot quan es van sol·licitar.
Mazón ha conclòs assumint errors sense ambages i reiterant la seua petició a la majoria de Les Corts perquè el relleu es materialitze. Ha dit: sé que vaig cometre errors, ho reconec i viuré amb ells tota la meua vida. He demanat perdó i ho torne a repetir. I ha desitjat que, quan baixe el soroll, la societat distingisca entre un home que s’ha equivocat i una mala persona.
